divendres, 15 de febrer de 2013


"construir teixits humans amb històries personals"


[...] la necessitat de superar la por a retrobar-nos amb nosaltres mateixos i a buscar els nostres somnis.


                                                                                              Testimonis des de Talnique (1),  El Salvador

El mes de setembre de 2010, la Mestra Berta va visitar la nostra Sangha, en aquesta ocasió va conversar amb mi per proposar-me la possibilitat que reprengués el Programa de Beques i Alfabetització ja que la Carme Guillamón tornava a Barcelona. Des del primer moment em va semblar genial i amb el to de fascinació, entusiasme, entrega i humanitat amb què la Berta el va posar a les meves mans, no vaig poder més que dir, SI.
Així de fàcil, el 5 d'octubre estava en la meva primera reunió amb el representant de l'Alcaldia de Talnique, el germà Marista Efraïm i la Carme, reunió que tenia com a finalitat començar a mostrar el treball, com ho desenvolupaven, la metodologia acadèmica, maneig econòmic i les relacions de comunicació entre les institucions involucrades i amb els joves, van seguir un parell de reunions per seguir situant racionalment, no puc negar-te que el meu cor estava una mica espantat.
El 14 de novembre de 2010, si que estava espantada, va ser la meva primera trobada amb els becats, era la meva presentació i clar, tot el que això comporta a nivell d'expectatives i que els nois es sentien que estarien orfes de qui els havia acompanyat de manera incondicional, lliurada, propera i amb cor comunitari, era un repte molt alt, però ja havia donat el SI.
No va ser fàcil, i alhora era profundament atractiu, convincent, adequat, van ser moltes les emocions.
Ells i elles ara m'han explicat tot el que deien aquell dia i un parell de reunions més, algunes opinions eren:
• Per què canviar a la Carme?
• La Carme si que ens entén i està amb nosaltres
• Aquesta dona tan seria, com ens tractarà?
• A mi no em cau bé.
• Que lleig, això així no m'agrada.
• Jo vaig a veure si puc "zafarme" (evitar) de les reunions, en fi, no me la van posar fàcil.
Al desembre els vaig presentar el pla de treball que contenia el cronograma de lesreunions acadèmiques per veure les seves notes, documents que necessitaven presentar a l'Associació, com seria la modalitat de desemborsaments de xecs per les seves beques i la novetat l'assistència terapèutica aprofitant la meva professió, en aquests moments aquesta activitat de caràcter obligatori, ara assisteixen voluntàriament. Vaig començar a reunir-me amb 7 becats i 2 aspirants a beca, que esperaven la confirmació de la Berta, però ja s'integraven al grup. El 2011 es retira una becària i s'integra una altra, des d'aquesta data fins a gener de 2013 he acompanyat a 9 joves, 5 nois  i 4 noies.
L'agost del 2012 es va graduar d'infermer Gerson Chavez, en aquest any es graduaran 4 més de diferents carreres, administració gastronòmica, Professorat en llenguatge i literatura, Professorat en Educació Bàsica i un altre infermer.
Personalment el camí ha estat amb alts i baixos, amb sentiments d'impotència davant situacions que ells han de viure, amb admiració cap a cadascun  per la seva alegria i determinació d'aconseguir el que desitgen, respecte cap a les seves emocions tan íntimes, tan profundes i tan properes a moltes de les meves, amb diferències d'edat, professió, fortuna i alhora amb un fil conductor, la necessitat de superar la por a
retrobar-nos amb nosaltres mateixos i a buscar els nostres somnis.
Ha estat una experiència de vida, on l'acadèmic és l'eina que ens permet complir un objectiu i l'essencial, construir teixits humans amb històries personals.
Gràcies a tots i cada un dels que em van donar l'oportunitat d'acompanyar aquest Programa anomenat Beques, desenvolupant en el Municipi de Talnique, Colònia 13 de gener.

Ana Irma Quijada.