Prop de quaranta persones van participar ahir dilluns, 26 de gener, en la cerimònia d’inauguració del nou Zendo de Valls (Tarragona), celebrada a la parròquia de la Mare de Déu del Lledó, al Passeig dels Caputxins, 24.
Les companyes i companys de Valls agraeixen sincerament l'acompanyament i la saviesa de la mestra i la participació de persones de les sanghes de Reus, de Jikû-An (Ulldecona, Vinaròs i Benicarló) i de Barcelona, així com d’algunes persones de la zona que no coneixien i que han mostrat interès en formar part de la sangha de Valls i a compartir la pràctica de la meditació. En tots els sentits, va ser una trobada especialment bonica, agradable i profundament emotiva.
Els Tres Tresors
'... Acompanyar la creació o inauguració d'un nou Zendo és tornar a recordar que la nostra Escola és la Sanbô Zen, on es cultiven Les tres joies, que són: el Buda, el Dharma i la Sangha. Són el cos i la forma de la transmissió.
Per descomptat, els tresors corresponen així: el Budha és l'experiència d'il·luminació, el despertar.
El que anomenem Dharma és la veritat o sigui el coneixement profund que és Saviesa i Compassió i la Sangha que és l'harmonia entre tots els éssers.
El camí que ens porta a assolir la comprensió absoluta d'aquests Tres Tresors, implica aprofundir-hi, conservar-los clars a la ment-cor i presentar-los, i viure'ls a les nostres vides quotidianes.
El Buda
El camí del zen és una pràctica que utilitzant mitjans ens convida a una meditació, no objectiva, lliure d'aferrament, amb una arrel profunda de fe en l'Ésser que som i una clara determinació. Aquest camí ens ha de portar al despertar a l'experiència del buda interior o diví que som cadascú.
Això demostra que des del principi el zen és camí de coneixement profund d'un mateix, saviesa, la via del cor, la realització de la veritable llibertat interior i la via de la gran compassió.
El Dharma
El sol i la lluna, les muntanyes i els rius, les pedres i els còdols, els ocells, mosquits i la brutícia, tots ells prediquen el Dharma i són dharmes.
Es diu que el Dharma és 'amorós', això implica la totalitat d'una vida santa que consisteix a establir amistat, de manera estreta, amb intimitat, amb tot el que existeix, que és bondat, bellesa i amor.
El dharma és la doctrina i, a més, és la realitat que es viu. És la naturalesa de l'univers, la llei universal que regeix tot allò que existeix.
'Es troba més enllà de tota explicació'. El dharma té una profunditat incomparable i una subtilesa infinita. Totes les coses continuament van predicant aquest Dharma 'Sermons d'éssers inanimats...' diu un koan.
La Sangha
La Sangha és la llavor del Tathagatha (Buda). La Sangha educa (d'"educere": extreure) la ment búdica del Despertar i de la Compassió.
La Sangha és la comunitat de bodhisatves, d'aquelles persones de les quals brolla la Compassió.
És realment urgent buscar la realització d'aquests tres tresors en un mateix i en els altres, que es concreta en el primer vot: 'Els éssers que pateixen són innumerables, faig vot de salvar-los a tots'.
Sangha és adonar-se que 'l'univers sencer és el cos del Tathagata'.
La Sangha ha de tenir cura de les relacions interpersonals i el seu sentit de propòsit i de destinació és desenvolupar amb finura la dimensió interpersonal:
La 'Sangha' -conclou Berta Meneses- potencia els valors femenins, comunitaris, nutricionals, d'hospitalitat, cura, comunicació, relació i amistat. La plena realització de la persona.
Que l'experiència de l'Ésser: Sóc Buda, la manifestació a la vida: Sóc Dharma, i l'energia d'amor: Sóc Sangha, es manifestin en plenitud...'
