dimecres, 14 de març de 2018

ACOMIADAMENT









 Encara avui ens ressona el silenci de la teva presencia ahir,
la sincronicitat ens va portar en el moment just als celebrants,
vam poder acomiadar el cos i acollir en cada cèl·lula del nostre,
vida viscuda al teu costat.


........


Sóc la gota d’aigua
que salta amb el moviment de l’onada
i retorna a l’oceà.
Quan mori, seré en aquest oceà que és la Vida.
El camí és l’amor, la resta són conseqüències.

Algú mor…
Algú mor
I talment és com unes passes
que s’aturen…

Però… I si es tractés de la partida
cap un nou viatge?

Algú mor
i talment és com una porta
que es tanca de cop i volta…
Però… i si es tractés d’un pas
que ens obre a d’altres paisatges?

Algú mor
I talment és com un arbre
Que cau...
Però... i si es tractés d’una llavor
Germinant en terra nova?

Algú mor
I talment és com un silenci
Que udola...
Però... i si ens ajudés a entendre
La fràgil musica de la vida?
                                                                                                         Benoit Marchon