DE LA RAÓ, DE LA FOLLIA I DEL PAS AL LÍMIT
Només estimes els excessos i els extrems, tu, recercador de l’absolut,
home límit, oh savi.
Puix que Déu és pertot, sens dubte, però no se l’assoleix fins a l’extrem
dels extrems.
Per això et dic: pren el camí del mig.
Perquè si et llances a un extrem, aleshores perdràs l’altre, perdràs la
meitat de tu mateix i cremaràs l’altre, perdràs la meitat del tot, perdràs el
tot.
Però entre els extrems hi ha ponts. El camí del mig és aquell que passa
pel cim dels ponts. Només ell porta a l’extrem dels extrems.
Hi ha també un senderó baix, tortuós i fugisser que passa entre les
coses: és el camí mediocre.
El foll que es perd per haver preferit un extrem. s’aparta menys de la
salvació que aquell que eludeix els extrems seguint aquest camí.