|
|
|
|

|
|
|
|
La Revista d'Establiments 'Rutló' ha publicat en la seva darrera edició un article força interessant de la nostra amiga Assumpció Cortès 'Xunxo', membre de la Sangha de Mallorca. El títol 'Acompanyar per humanitzar el procés de morir' ja avança el planteig de la seva col·laboració.
Xunxo nasqué a Palma i va passar els estius de la seva infantesa a Establiments, lloc on s'hi va establir amb el seu company, Macià Bibiloni i els seus fills.
A la seva bella casa, anomenada 'Sa Rota', la sangha mallorquina hi duu a terme un zazenkai setmanal cada dimarts i un de sis assegudes el tercer dissabte de cada mes.
Na Xunxo estudià Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha fet diferents col·laboracions a la premsa local.
Una estada a Índia va significar un gir en la seva vida. Inicià la col·laboració amb la Fundació Vicenç Ferrer i començà a dedicar una major atenció a la connexió espiritual, mitjançant la pràctica de la meditació i el zen amb la mestra Berta Meneses.
La mort del seu home, en Macià, l’agost de 2015 va motivar la publicació del llibre 'Gratitud', en el qual hi descriu l’experiència d’acompanyar-lo en el procés de la malaltia i de la mort.
Posteriorment, ha publicat la biografia de l'oncòleg Enric Benito, especialista en cures pal·liatives. Actualment forma part del grup de voluntaris de meditació que acompanyen els malalts de cures pal·liatives en el seu domicili.
Sovint, quan ens donen una mala notícia respecte a patir una malaltia incurable, tant sigui a nosaltres com a algú estimat i proper, la nostra primera reacció és de perplexitat, com si pensàssim que viurem eternament.
Tots sabem que no és així, però tanmateix, en el dia a dia, vivim desconnectats de la realitat que un dia ens morirem. Amagam el cap sota l’ala com si pel simple fet de no mirar-ho, ja deixàs d’existir.
No ens adonam que mirar la mort de cara és la millor manera de perdre-li la por o, si més no, d’anar deixant altres pors menys importants pel camí, perquè la mort és la gran por de l’ésser humà i contemplar-la de prop ens permet relativitzar totes les demés pors que enterboleixen el nostre dia a dia.
Així i tot, també s’ha de dir que forma part de la nostra naturalesa d’éssers humans, tenir por. De la mateixa manera que sentim tristesa, alegria, plaer, angoixa... però també està bé saber que és possible minvar aquesta por si l’enfrontam tal qual es presenta i no l’esquivam.
Quan veiem la mort a prop, solem estar patint un estat de gran fragilitat física que comporta, normalment, una gran fragilitat emocional. Necessitam l’ajuda dels demés que acostumen a ser el nucli familiar o els nostres millors amics.
Generalment, aquests donen el millor de si mateixos i tenen cura del malalt amb dedicació i amor per cobrir les seves necessitats físiques. Però què passa amb les necessitats emocionals? Com podem acompanyar el malalt amb els seus dubtes, amb la seva por a la mort y amb la possible necessitat de trobar una resposta de caire espiritual davant el sentit profund de tot plegat?
El fet que a la nostra societat la mort resti tan amagada no fa més que augmentar l’angoixa de la persona que la sent a prop i sovint, amb qui menys pot parlar-ne, és amb les persones estimades per por de fer-los mal.
La paradoxa emperò és que no hi ha res més dolorós que aquesta manca de comunicació. Sovint es dona el cas que ningú parla de la mort, encara que tothom sap que és a prop i és una llàstima, perquè tant el malalt com els seus familiars es queden molt més conhortats si poden acomiadar-se d’una manera natural.
D’altra banda, avui en dia de cada vegada hi ha més gent que viu sola, que té la família lluny o que ja no li queda ningú. I és també per aquest motiu, que fa uns anys, es posà en marxa una xarxa de voluntariat amb l’objectiu de cobrir les diferents necessitats dels malalts pal·liatius: escoltar-los, parlar amb ells i acompanyar-los creant un espai de respecte i de llibertat per poder expressar les seves necessitats, les seves pors, els seus desitjos.
Els voluntaris actuen en els diferents hospitals que compten amb Unitats de Cures Pal·liatives o a domicili amb els malalts derivats pels professionals que són els que propicien el primer contacte quan detecten la necessitat d’un acompanyament.
A Mallorca, hi ha diversos grups de voluntaris que ofereixen diferents serveis. En el meu cas, jo pertany a un petit grup de voluntaris que practicam la meditació Zen i que volem aportar al malalt i a la seva família, si també hi vol participar, la possibilitat de connectar amb aquest sentit de transcendència que hi ha a l’interior de cada un de nosaltres.
Es tracta de despertar i de descobrir els propis recursos interns utilitzant la respiració conscient, la relaxació i la meditació com a eines per pacificar la ment, per calmar l’ansietat i per reduir els pensaments repetitius. El mitjà que feim servir és el propi cos que ens serveix com a porta d’entrada per unificar, cos, ment i esperit i així accedir a una major serenitat interior.
Des dels grups d’acompanyament s’intenta ajudar el malalt a reconèixer i a acceptar les seves pors, per poder anar més enllà i viure el procés de malaltia i de mort de manera molt més serena i satisfactòria. En tot cas, el més important és que cadascú pugui triar la seva manera d’enfrontar-se a la mort.
No té sentit forçar ningú a parlar-ne, si no en vol parlar. Com tampoc té sentit aquest tabú que se n’ha fet a nivell social. No fa tants d’anys que es vetllaven els morts a casa, que els nins els anaven a veure, que tota la família reunida pregava per ells tota la nit...
No es tracta de tornar al passat però si de tornar a introduir una mica d’humanitat en tot aquest procés, de per si ja tan dolorós.
Sovint ens manquen recursos per enfrontar-nos a la mort degut a aquesta manera de viure tan superficial i hedonista que s’ha anat imposant a la nostra societat i no ens adonam que la vida i la mort estan interrelacionades i que si vivim desconnectats de la nostra realitat profunda ens resulta molt difícil acceptar, no només la mort definitiva, sinó també, les petites morts, les petites o grans pèrdues que patim al llarg de la nostra vida.
Ja és obert el termini d'inscripció per a la Introducció al Zen que es farà a Godella (València) el 26 d'abril del 2025, amb Serafín Gómez.
Per inscriure's enviar un correu a: sanbozenvalencia@gmail.com
El curs s'adreça a totes aquelles persones que vulguin conèixer com començar a meditar, així com també és una oportunitat per aprofundir i meditar en grup, durant un dia intensiu, per a totes aquelles que ja ho fan habitualment.
Les amigues de l'ESPAI de DIÀLEG REFLEXIU (EDR), sempre relacionades amb la sangha mallorquina de la Sanbô Zen, ens proposen una interessantíssima xerrada col·loqui amb Fernando Beltrán Llavador.
El títol de la conferència és 'Florecerá y saltará de gozo'. Thomas Merton y el desierto de la compasión.
Agraïran les aportacions de 5€ per donar suport al projecte.
Fernando Beltrán Llavador és un savi que ha dedicat bona part de la seva vida a la docència com a professor de la Universitat de Salamanca.
Paral·lelament ha coordinat la secció espanyola de la Sociedad Internacional Thomas Merton. De fet, Fernando Beltrán és un expert en l'obra de Thomas Merton, com ho demostren els seus treballs d'investigació i assaig: 'Thomas Merton: El verdadero viaje' (2015) i 'La Encendida Memoria: Aproximación a Thomas Merton' (2020).
En les tasques de traductor, Fernando també ha excel·lit per les obres de James Finley, 'El Palacio del vacío de Thomas Merton' (2014); de Paul Person, 'Contemplando el Paraíso: las fotografías de Thomas Merton' (2021); de Christine Jensen Hogan, 'Un pas de deux, un pas de Dieu: Anne Bradstreet y Thomas Merton, una conversación' (2022).
També ha traduït obres del propi Thomas Merton: 'La voz secreta: Reflexiones sobre mi obra en Oriente y Occidente' (2015) i 'Pensamientos en soledad' (2023); i amb Francisco Rafael de Pascual, 'Diario de Asia de Thomas Merton' (2000), la seva novel·la autobiogràfica 'La montaña de los siete círculos' (2023) i 'Encuentros en California' (1968) i 'Conferencias y cartas de Redwoods' (2024).
Thomas Merton va ser un monjo trapenc, escriptor i poeta nord-americà que va néixer el 31 de gener de 1915 a Prades, França i va morir el 10 de desembre de 1968 a Bangkok, Tailàndia. És considerat com un dels autors espirituals més influents del segle XX.
Merton va créixer a França i es va mudar als Estats Units amb la família quan era jove. Després d'una vida problemàtica i una recerca espiritual intensa, es va convertir al catolicisme el 1938 i va decidir convertir-se en monjo. Va ingressar a l'Ordre Cistercenc de l'Estricta Observança, més coneguts com a Trapenses, al monestir de Gethsemani, a Kentucky.
Al llarg de la seva vida monàstica, Merton es va destacar tant pel seu compromís amb la vida contemplativa com per la passió per escriure.
Les seves obres reflecteixen el seu interès profund per l'espiritualitat, la pau, l'ecumenisme i la recerca de Déu en la vida quotidiana. Merton va explorar diferents tradicions religioses, incloent-hi el budisme, l'hinduisme i el misticisme cristià, i va buscar punts de trobada i diàleg entre elles.
A més de la seva labor literària, Merton va ser un activista social compromès. Va ser un defensor dels drets civils i la justícia social, i va expressar la seva preocupació pels problemes del racisme, la guerra i la pobresa en els escrits i discursos...
Acompanya'ns. T'hi esperam!
🙏
Amigues i amics del Zen i de totes les Sanghes,
Des de la Sangha de Girona ens plau informar-vos que ja tenim obert el termini d'inscripcions per al proper SESSHIN a HOSTALETS de BALENYÀ, que tindrà lloc del 8 a l'11 de maig de 2025, a la Casa d'Espiritualitat Marc Castanyer. Ens dirigirà la mestra Berta Meneses.
Si tens interès en participar-hi, has d'omplir el qüestionari que trobareu en el següent link (+) .
L'ingrès l'has de fer a 'BBVA'
IBAN: ES74 0182 0880 6402 0169 5225 (Associació Zen Dana Paramita) tot especificant: 'sesshin maig' i el teu nom.
Et preguem ens avisis en cas de no poder assistir.
El Sesshin comença el dijous a la tarda (arribada a les 20.00h., sopar a les 20.30h.) i acaba diumenge al voltant de les 16.00h.
Convé portar roba còmoda i de tons discrets.
Si necessites alguna informació més pots posar-te en comunicació amb Mª Carmen Miralles, e-mail: mcarmencursos.zengirona@gmail.com
Sanbô Zen Girona
🙏
'Parlar de la crisi que viu la Terra implica una inquietud que és difícil', així va començar la seva xerrada en Jesús Vicens. Ens va explicar que arreu del món hi ha espais i persones que realment estan preocupades per restituir els vincles amb la Terra.
Cal mencionar els autors: Aldo Leopold i el seu llibre 'Una ètica de la Terra'; Wendell Berry 'El fuego del fin del mundo'; Rachel Carson amb 'Primavera silenciosa', que fou pionera en denunciar el perill de l'ús indiscriminat dels plaguicides organoclorats; Annie Dillard 'Enséñale a hablar a una piedra'.
Especialment va assenyalar el jove filòsof francès Baptiste Morisot i el seu llibre 'Maneras de estar vivo'. Escriptor que ens explica que la crisi no és un tema parcial sinó que parlem de crisi de l’energia, crisi de l’aigua, crisi de la metrópoli…, és tot alhora. Parlem d’una crisis global.
També d'una crisis de sensibilitat, de no adonar-nos que en aquest planeta habiten moltes espècies, i és necessari dialogar amb totes elles. Si parlem de la dualitat espècie humana i la resta, és fals. Tots som éssers vius.
Jesús Vicens insisteix en que tenim un punt ceg, i hem de reaprendre. Tenir una mirada més àmplia: 'Sóc part part d'una gran comunitat'.
Recordem el títol del simposi de País Conscient: Què ens está dient la Terra? Doncs ens diu que ha d’haver una transformación d’arrel de la nostra manera de viure i preguntar-nos, insisteix, com ens hi relacionem?
Hem de preguntar-nos també: Quines relacions hauríem de reinventar per seguir vius?. També: Com podem entrar en contacte amb els éssers vius?
Feta la pregunta d’una altra manera també: quines interaccions poden ser mútuament beneficioses?
Coneixem la cosmología de l’animisme, i com a mínim podem agafar la seva idea de tenir consideracions. Per exemple, considerar la importància dels boscos, la importancia dels ocells, la importancia dels arabres. És obsolet pensar en la dualitat: nosaltres ésser vius versus la resta d’éssers vius.
Cal apropiar-nos de la cosmologia del taoisme: el no fer.
Hem de ser una comunitat vinculada. És rar voler organitzar la Naturalesa, sinó que ens hem d’organitzar amb ella. Hem de vincular-nos. Hem de vincular-nos amb el món viu. El nostre cos i la nostra ment vénen del món viu. El món ha esculpit les nostres facultats i la nostra llibertat.
El nostre bé comú és la Terra. Habitar és cohabitar. Han d’haver-hi relacions recíproques de suport. La primavera no és regalada, tots hem de donar la importància als pol·linitzadors (que estem matant amb els insecticides). Que tots els terrats de Barcelona s’omplin de plantes i de petits 'horts urbans'.
Tampoc no podem tolerar l’extinció tan gran d’éssers vius. La Terra és casa nostra.
Preguntem-nos: com podem heretar allò intel·ligent?, com agafar els llegats històrics i equilibrar-ho per corregir aquest món tòxic?
En Jesús Vicens també ens aconsella que ens apropem a l’obra del poeta mallorquí Blai Bonet.
Berta Meneses va afegir que cal trencar amb el antropocentrisme, com ja diu la Bíblia, i desvetllar la relació amb els altres éssers. Conseqüència i camí: tenir-ne cura. Cal desvetllar la consciència de l'inter-ser amb tot.
Per acabar, i per a resumir en concloure, en Jesús ens posa deures en forma de preguntes que ens hem de fer:
I la llum que ens va donar: si som cinc o cinc mil, no importa; el que importa és la consciència de la Vida.
Anna Jarque
Coordinadora de País Conscient
El vídeo complet de la xerrada quedarà publicat, amb accés gratuït, al Canal de Youtube de País Conscient (+) l’estiu de 2025.
El dimecres, 19 març, a les 18.30h, CESFN-Barcelona, la 2ona Lluna del Simposi amb La vinya Recaredo, que ens explicaran la seva relació amb la Terra i la vinculació de cura que hi tenen. Hi esteu convidats (Llegir +)