Reflexions
Las
buenas gentes a menudo piensan que encerrándose tras una gruesa puerta dejan
afuera el miedo, pero lo que en definitiva nos cobija es nuestro estar
desamparados.
Compartir reflexions per aquest temps de confinament obligat
per llei.
Del llibre” La Malenconia en temps d’incertesa” de Joke J.
Hermsen
“El meu propi jo torna
per fi a casa, amb totes les seves parts, que han passat tant temps en terres
estranyes, dispers entre totes les coses i tots els atzars”
“Els escriptors i
artistes intenten captar el caràcter únic i específic de les coses accedint a
un món imaginari en el que no regeix el temps que marca el rellotge, un lloc on
no hi ha espai per l’ambigüitat. Per això, és situen “fora” del llenguatge quotidià,
com ho expressa l’escriptor francès Maurice Blanchot, “allà on les coses encara
no tenen nom i res és definitiu”.
[...] Així per exemple,
podem anomenar unes vistes al mar , però al fer-ho hi ha alguna cosa que es
perd de manera inevitable, El caràcter únic i específic del mar que tenim
davant es dilueix en el concepte general de “mar”. És com si entre nosaltres i
el mar hi hagués un filtre que ens impedeix percebre la singularitat d’aquest “paisatge
marí”.
“L’adult, amb el seu
comportament racional i pragmàtic, s’allunya de la imaginació de la seva infància,
però pot recuperar-la reflexionant, ballant, creant o estimant. Per Salomé i
Nietszche, la creativitat i l’amor són necessaris per establir vincles entre el
món interior i l’exterior, entre el superficial i l’íntim, entre nosaltres i
els altres. Sense inspiració, l’home s’allunya del seu nucli o punt mig. “Per l’home,
el més difícil és trobar i controlar el seu punt mig”, escriu Salomé en el seu Diari
de Tautenburg, que va escriure durant la seva estada com a convidada de
Nietszsche a l’estiu de 1882. “La major part de la nostra vida la passem fora
de nosaltres mateixos”. Aquest punt mig apareix en el treball d’ambdós com un “jo”
més profund que s’activa sobretot en els estats d’embriaguesa creativa i
eròtica, els quals es caracteritzen perquè en ells percebem el temps de forma diferent”
“Els escriptors i artistes intenten captar el caràcter únic i específic de les coses accedint a un món imaginari en el que no regeix el temps que marca el rellotge, un lloc on no hi ha espai per l’ambigüitat. Per això, és situen “fora” del llenguatge quotidià, com ho expressa l’escriptor francès Maurice Blanchot, “allà on les coses encara no tenen nom i res és definitiu”.
[...] Així per exemple, podem anomenar unes vistes al mar , però al fer-ho hi ha alguna cosa que es perd de manera inevitable, El caràcter únic i específic del mar que tenim davant es dilueix en el concepte general de “mar”. És com si entre nosaltres i el mar hi hagués un filtre que ens impedeix percebre la singularitat d’aquest “paisatge marí”.
“L’adult, amb el seu comportament racional i pragmàtic, s’allunya de la imaginació de la seva infància, però pot recuperar-la reflexionant, ballant, creant o estimant. Per Salomé i Nietszche, la creativitat i l’amor són necessaris per establir vincles entre el món interior i l’exterior, entre el superficial i l’íntim, entre nosaltres i els altres. Sense inspiració, l’home s’allunya del seu nucli o punt mig. “Per l’home, el més difícil és trobar i controlar el seu punt mig”, escriu Salomé en el seu Diari de Tautenburg, que va escriure durant la seva estada com a convidada de Nietszsche a l’estiu de 1882. “La major part de la nostra vida la passem fora de nosaltres mateixos”. Aquest punt mig apareix en el treball d’ambdós com un “jo” més profund que s’activa sobretot en els estats d’embriaguesa creativa i eròtica, els quals es caracteritzen perquè en ells percebem el temps de forma diferent”
