'...esmusses carritxeres,
escambuixades penyes,
vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades,
conques salineres…
Ran de rel
com llengo romanial
pateix flor el romaní
de les caeres…'
Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997)
La porta d'entrada
Els textos de l'evangeli de Mateu llegits a la celebració realitzada en el darrer Sesshin que va tenir lloc a Mallorca, a la Casa d'Espiritualitat de Son Bono aquest passat cap de setmana, utilitzen dues imatges o símbols molt representatius: la llum i la sal, dues imatges que simbolitzen i il·luminen les nostres vides.
Deia la mestra 'som la llum que ha d'il·luminar el nostre interior i el nostre entorn, som la sal que en el lliurament incondicional ha de desaparèixer per donar gust a tot el seu entorn.
Però aquesta imatge és encara més explícita a la paràbola budista de la nina de sal com a símbol del coneixement profund de la pròpia essència.
L'experiència de la meditació no és res més que el contacte directe amb l'Ésser diví en nosaltres que es manifesta en el silenci i que provoca un canvi.
Tota trobada produeix sempre un canvi, una transformació que ens condueix de forma directa al despreniment i a la recerca de la Vida veritable. És a l'interior on es troba aquesta energia de transformació i hi hem d'accedir a través del silenci i de la pràctica de la meditació.
Els símbols que es van repartir, l'espelma i la sal, simbolitzen la nostra llum, la que ens il·lumina des de dins i trenca les foscors internes i externes. És la LLUM de la SAVIESA i la SAL esdevé el símbol de les nostres POTENCIALITATS, les quals en lliurar-se en l'acció quotidiana de les nostres vides les dóna sabor...'.
La nina de sal
El que ella volia era veure el mar. Essent una nina de sal, ignorava què era el mar. I un dia va decidir marxar, perquè era l'única manera de poder satisfer el desig.
Després d'un interminable pelegrinar a través de territoris àrids, desèrtics i desolats, a la fi va arribar a la vorera del mar i llavors va descobrir una cosa immensa, fascinant i misteriosa alhora.
Era l'auba, quan el sol començava a il·luminar l'aigua encenent encara tímids reflexos. Però la nina no aconseguia entendre què era allò. Hi va romandre un llarg temps, com si estàs clavada fortament a l'arena, amb la boca mig oberta. I davant d'ella, aquesta extensió immensa i seductora. A la fi, es va decidir i li va preguntar:
- Digues-me: qui ets?
- Sóc el mar.
- I què és el mar?
- Sóc jo.
- No ho arrib a comprendre, però ho desig tant. Explica'm el què he de fer.
- És molt senzill: només toca'm...
Aleshores, la nina va recobrar ànims. I va fer un pas, avançant cap a les aigües.
Després de dubtar-ho molt, va tocar lleument amb el peu aquella massa imponent. I va obtenir una estranya sensació que la va commoure. I va tenir la impressió que començava a comprendre alguna cosa.
Quan va retirar el peu de l'aigua, va descobrir que els dits havien desaparegut. Va quedar espantada i es va queixar:
- Malvat! Què m'has fet?
- On han anat a parar els meus dits?
El mar va respondre impertorbable:
- Per què et queixes? simplement has ofert alguna cosa per poder comprendre. No era això el que demanaves?
Però la nina de sal insistia:
- Sí... És cert, no pensava... però...
Va reflexionar una mica. Després va avançar decididament dins de l'aigua. Aquesta, a mesura que progressava, l'anava embolicant, li arrabassava alguna part del seu cosset, dolorosament.
A cada pas la petita perdia algun fragment. Com més avançava, més se sentia desposseïda d'alguna porció de si mateixa, i la dominava la sensació de comprendre millor. Però encara no aconseguia saber del tot què era el mar.
Una altra vegada va repetir la pregunta:
-Què és el mar, doncs?
Una última onada es va empassar el que encara en quedava de la nina. I precisament en el mateix instant en què desapareixia, en què es dissolia enfonsada entre les onades que l'arrossegaven, emportant-se-la no se sap ben bé cap a on, la nina va exclamar amb l'últim alè de veu:
- Ah...! ara ho entenc tot: el mar sóc jo!
I es va fer la llum
Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas del vagabund.
Déu meu ja estic apunt…
Així la sal s'esvaeix i es fa infinitud al mar…
… I tot el meu futur està sembrat de sal!
(Marius Torres)
Silenci. Evangeli segons Mateu (5,13-16)
En aquell temps, va dir Jesús als seus deixebles:
«Vosaltres sou la sal de la terra.
Però si la sal es torna insípida, amb què la salaran?
No serveix més que per llençar-la fora i que la trepitgi la gent.
Vosaltres sou la llum del món.
No es pot amagar una ciutat posada al capdamunt d'una muntanya.
Tampoc no s'encén una làmpada per ficar-la dins un calaix,
sinó per posar-la al candeler, i així il·lumina tots els de la casa.
De la mateixa manera, il·lumineu la vostra llum davant dels homes,
perquè vegin les seves bones obres i glorifiquin el seu Pare que és al cel».
L'ofrena de sal i de llum
Jesús dóna a conèixer amb dues imatges audaçes i sorprenents allò que pensa i espera de nosaltres.
Alliberats dels nostres propis interessos egocèntrics, per ser la “sal” que necessita la terra i la “llum” que convé al món.
Vosaltres sou la sal de la terra
Tothom sap que la sal serveix, sobretot, per donar gust al menjar i per preservar els aliments de la corrupció.
De la mateixa manera, hem de contribuir des de dins a donar sentit i gust a la nostra vida i procurar que els altres també assaboreixin la vida sense caure en la superficialitat, la ignorància i l'engany.
Vosaltres sou la llum del món
Sense la llum del sol, el món es queda a les fosques i no ens podem orientar ni hi ha possibilitat de vida.
Podem i hem de comprometre'ns a aportar la llum que tots necessitem al nostre camí, aprofundir en el sentit profund de la vida i caminar en llibertat.
Confiar en nosaltres mateixos
Les dues metàfores coincideixen en una cosa molt important: si romanen aïllades, ni la sal ni la llum serveixen per a res. Només quan la sal entra en contacte amb els aliments i es dissol amb el menjar, pot donar sabor al que mengem.
El mateix passa amb la llum. Si resta tancada i oculta, no pot il·luminar ningú. Només quan és al bell mig de les tenebres pot il·luminar i orientar.
Cadascú de nosaltres ha de reconèixer que ha vengut al món per enriquir-lo amb la seva forma genuïna de ser.
Hem vingut a aportar al món, aquí i ara, aquesta diversitat de caràcters, de dons i de talents, i cadascun dels éssers tenim la nostra llum pròpia, el nostre accent propi. El text d'avui ens convida a confiar en nosaltres mateixos, a ser la llum que il·lumina i que acull la diversitat des de la total acceptació, integració i tolerància dels altres i de nosaltres mateixos.
Arribar a ser sal i llum...
“Un llum no s'encén per tapar-lo amb algun atuell, sinó que se'l posa enlaire perquè il·lumini a tots els que són a la casa.L'Esperit es manifesta a través nostre. Només necessitam una mica de lucidesa per mirar-nos de front i reconèixer-nos cadascú des de l'Amor.”
Si la nostra mirada és lluminosa, una sola mirada nascuda del cor pot il·luminar les nostres ombres i les nostres pors i alhora il·lumina a tots els de la casa permetent la diversitat i celebrant la unitat que no és uniformitat.
L'únic propòsit per poder desenvolupar la nostra potencialitat i arribar a ser sal i llum és la coherència amb el nostre ésser profund, que ens permet viure amb pau i alegria manifestant la nostra veritable naturalesa en tot allò que fem.
El nostre compromís
El text segueix així: "De la mateixa manera, procurau que la vostra llum brilli davant de la gent".
Aquesta llum que s'emet cap a fora ens il·lumina perquè sapiguem acollir els altres intuint-hi aquest misteri que a tots ens configura i en el què tots participam de la mateixa manera. Aquesta naturalesa divina que està més enllà de qualsevol diferència, sense atendre ideologies o nacionalitats o estils de vida.
Per això en el viure de cada dia ens hem de sentir corresponsables d'aquest món, ser sal i ser llum és un servei que neix de la nostra consciència profunda i tenim el compromís d'expandir-la.
La llum profunda
'Creix la llum sota la teva bella mà, saviesa que sempre ets present.
Els homes matinen per trobar-te
Fas néixer tot davant nostre
i proclames l'aurora de la vida
Quan no hi havia l'home sobre el món,
per poder cantar.
Tu ja eres el principi i l'origen.
Ets la fi de l'univers,
i el temps en la caiguda.
Ens acollim a tu que ets la força
de les coses i en tu rejoveneix
el nostre esperit.
Ets la llum profunda,
el buf viu que fa possible el món
i anima els nostres cors alegres:
l'amor que vivim i cantem'.
La nostra gratitud
Gratitud infinita a la mestra Berta Meneses per ensenyar-nos a estimar el camí del despertar i a totes i a tots els que heu pres part en aquest retir de silenci i meditació.
Un esment especial a Victòria i Tomeu per l'excel·lent coordinació realitzada i a les estimades i estimats que han portat a terme qualsevol ofici de col·laboració per al bon desenvolupament del Sesshin.
-0-
'...La parla és sempre de baladres i sal grossa
un agre ganivet que em reboteix
bavant-me sal i sang, i sal i sang,
pel meu bosquet senzill de parla verda...
I no vull tanta parla que s’esquerda.
Mes, les meves paraules de "bellveure",
"taronja", "llimonera", "estrella", "amic",
les tenc, obscures, fent una plorada
al carreró banyat de la Gran Pena.
És curiós... Jo som d'aigua de mar,
i és com si fos de canyamel el cor
d'eixa ona meva, repetida i blava.
Tots els que anau contents:
el sol i el meu cor
van amb vosaltres.'
Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997)
I si voleu seguir amb aquesta flama poètica de l'enyorat santanyiner, podeu escoltar la perla d'El so del silenci: Sal i sang (+)
Llum i sal, zazen i silenci
🙏
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
