'La sangha és la comunitat de persones compassives que es comprometen amb el despertar de totes les persones.'
Berta Meneses
Prop de quaranta persones van participar ahir dilluns, 26 de gener, en la cerimònia d’inauguració del nou Zendo de Valls (Tarragona), celebrada a la parròquia de la Mare de Déu del Lledó, al Passeig dels Caputxins, 24.
L’acte, viscut amb molta emoció i sentit de comunitat, es va cloure amb una xerrada de la mestra Berta Meneses dedicada, especialment per a l’ocasió, als Tres Tresors.Les companyes i companys de Valls agraeixen sincerament l'acompanyament i la saviesa de la mestra i la participació de persones de les sanghes de Reus, de Jikû-An (Ulldecona, Vinaròs i Benicarló) i de Barcelona, així com d’algunes persones de la zona que no coneixien i que han mostrat interès en formar part de la sangha de Valls i a compartir la pràctica de la meditació. En tots els sentits, va ser una trobada especialment bonica, agradable i profundament emotiva.
Els Tres Tresors
Gràcies a la mestra, us oferim un resum de la seva xerrada sobre els Tres tresors.'... Acompanyar la creació o inauguració d'un nou Zendo és tornar a recordar que la nostra Escola és la Sanbô Zen, on es cultiven Les tres joies, que són: el Buda, el Dharma i la Sangha. Són el cos i la forma de la transmissió.
Els Tres Tresors: Buda, Dharma i Sangha, són fonamentals per a la pràctica del Zen i són essencials per a tota pràctica religiosa. Per descomptat, els tresors corresponen així: el Budha és l'experiència d'il·luminació, el despertar.
El que anomenem Dharma és la veritat o sigui el coneixement profund que és Saviesa i Compassió i la Sangha que és l'harmonia entre tots els éssers.
El camí que ens porta a assolir la comprensió absoluta d'aquests Tres Tresors, implica aprofundir-hi, conservar-los clars a la ment-cor i presentar-los, i viure'ls a les nostres vides quotidianes.
El Buda
El primer és el Buda l'Il·luminat, el Despert, representa el Buda històric, i ens parla de la seva experiència i del camí que el va portar al despertar. El camí del zen és una pràctica que utilitzant mitjans ens convida a una meditació, no objectiva, lliure d'aferrament, amb una arrel profunda de fe en l'Ésser que som i una clara determinació. Aquest camí ens ha de portar al despertar a l'experiència del buda interior o diví que som cadascú.
El tresor del Buda és el teu propi, el Jo sense forma, el Buit, el Rostre Original. Aquestes són les paraules que fem servir per parlar d'aquesta realitat inherent de l'Ésser que som i que ens transcendeix.Això demostra que des del principi el zen és camí de coneixement profund d'un mateix, saviesa, la via del cor, la realització de la veritable llibertat interior i la via de la gran compassió.
El Dharma
El Dharma és l'ensenyament del Buda, dels sutres i de tots els llibres sagrats de qualsevol tradició. També és la llei universal, la interdependència de tot. Es refereix així mateix a tots els fenòmens com a expressió de la llei universal. El sol i la lluna, les muntanyes i els rius, les pedres i els còdols, els ocells, mosquits i la brutícia, tots ells prediquen el Dharma i són dharmes.
Es diu que el Dharma és 'amorós', això implica la totalitat d'una vida santa que consisteix a establir amistat, de manera estreta, amb intimitat, amb tot el que existeix, que és bondat, bellesa i amor.
El Dharma també és la Veritat i la Rectitud. En un sentit profund, el Dharma és la força de la justícia al món. L'alliberament i la salvació tenen lloc en termes del Dharma: és a dir, es realitzen en la manifestació de la Veritat i de la Rectitud. Aquest és el camí de transformació del Zen tal com ha de ser viscut i experimentat.El dharma és la doctrina i, a més, és la realitat que es viu. És la naturalesa de l'univers, la llei universal que regeix tot allò que existeix.
'Es troba més enllà de tota explicació'. El dharma té una profunditat incomparable i una subtilesa infinita. Totes les coses continuament van predicant aquest Dharma 'Sermons d'éssers inanimats...' diu un koan.
La Sangha
Buda i Dharma conflueixen a la Sangha i la Sangha emergeix de Buda i Dharma. 'Les Tres Joies són completament interdependents. Sense la Sangha, no hi ha ni Buda ni Dharma'. La Sangha és la llavor del Tathagatha (Buda). La Sangha educa (d'"educere": extreure) la ment búdica del Despertar i de la Compassió.
La Sangha és la comunitat de bodhisatves, d'aquelles persones de les quals brolla la Compassió.
És realment urgent buscar la realització d'aquests tres tresors en un mateix i en els altres, que es concreta en el primer vot: 'Els éssers que pateixen són innumerables, faig vot de salvar-los a tots'.
La Sangha és essencial tant per a ella mateixa, en la forma de relacions interpersonals, mútues i d'amistat entre els seus membres, com per al món, en la seva orientació de propòsit i servei. Sangha és adonar-se que 'l'univers sencer és el cos del Tathagata'.
La Sangha ha de tenir cura de les relacions interpersonals i el seu sentit de propòsit i de destinació és desenvolupar amb finura la dimensió interpersonal:
'... Ha de quedar clar que la interdependència i la racionalitat constitueixen la realitat de les nostres vides i que l'individualisme és una ficció, un dels trucs de l'ego. La 'Sangha' -conclou Berta Meneses- potencia els valors femenins, comunitaris, nutricionals, d'hospitalitat, cura, comunicació, relació i amistat. La plena realització de la persona.
Que l'experiència de l'Ésser: Sóc Buda, la manifestació a la vida: Sóc Dharma, i l'energia d'amor: Sóc Sangha, es manifestin en plenitud...'
'La sangha et va polint les punxes per convertir-te en una joia'
Berta Meneses
Buda, Dharma i Sangha
Gassho profund!
🙏
