dijous, 12 de febrer del 2026

Introducció a Tortosa amb Serafín Gómez. 28 de febrer

 



 



'L'OM és l'U, el MU i l'Infinit perdurable...'
Joan Mascaró i Fornés







La Sangha de Tortosa organitza una Introducció a la meditació Zen d'un dia que anirà a càrrec del company de la Sangha de València, Serafín Gómez. Serà dia 28 de febrer.

Al cartell adjunt trobareu com inscriure-us i la resta de la informació.

Heu d'emplenar aquest formulari (+)

Info: Mònica Benet (+)


Aprofitem per recordar-vos unes paraules de la Mestra.

"... Es requereix per tant molt valor i energia espiritual per rebutjar la dispersió i disposar-se a enfrontar-se, cara a cara, amb aquesta experiència immediata de vida que resulta intolerable a la persona exterior i superficial. 

Això tan sols es fa possible quan confiadament connectem amb la profunditat infinita, que ens allibera de la soledat radical produïda per la separació del nostre veritable jo mateix"


Seure és el camí


Per a nosaltres, la Sangha de Tortosa, seure és el camí per aconseguir aquesta energia necessària que permet acostar-te al que ets, per dur a terme aquesta connexió profunda que ens obre a la comprensió de la naturalesa essencial.

Vine a seure, vine a compartir i, si ho creus convenient diga-ho a qualsevol persona que pensis que li pugui interessar.


Casa d'Espiritualitat Enric d'Ossó

Aquesta introducció tendrà lloc a la Casa d'Espiritualitat Enric d'Ossó. Situada a Jesús, forma part del terme municipal de Tortosa. 

La localitat està contigua al municipi de Roquetes, abraça el marge dret de l’Ebre, del qual està separada pel canal de la dreta de l’Ebre.

Tortosa té un encant especial que la fa única: els seus carrers, la seva gent, el patrimoni històric i artístic amb què compte, els paisatges que l’envolten, el riu Ebre, els esdeveniments que se celebren, les festes que es viuen…

En 1897 es va posar la primera pedra de l’edifici destinat a ser el noviciat de la Companyia de Santa Teresa de Jesús. El nou edifici, que substituïa al que el fundador dona la Companyia, es va inaugurar en 1901. 

La casa està envoltada de jardins i plantacions d’arbres fruiters, amb senderes, espais per a asseure’s i gaudir de la naturalesa. Disposa també d'espais específics per al silenci i l’oració: quatre oratoris i una capella.




'Esteneu la detonació d’aquest
poema; després calleu
i diluïu-lo en el silenci
original.'
 Joan Brossa, Cau de poemes, 1960






Salut, silenci i gassho profund i agraït 

🙏




dimarts, 10 de febrer del 2026

Memòria Dana Paramita 2025

 




'Allò que anomenem el principi és sovint el final, i arribar al final és arribar al començament. El final és el lloc d’on partim.'
Berta Meneses







Memòria de l’any 2025... d’alguna manera, una memòria no només intenta recordar, sinó també “recrear”. No repetir ni inventar, sinó RECREAR a partir del que s’ha viscut i rebut. Al llarg de l’any hem:

1. Viscut

2. Rebut

3. Assimilat

4. Transmès amb coherència i responsabilitat.

Tota memòria està situada en un ESPAI i un TEMPS... I està il·luminada per les seves vivències, les seves fractures, els seus records i els seus somnis..., que en el fons transmeten qualsevol moment significatiu.

Quan les vivències recordades han estat profundes i significatives, es desperta en nosaltres una INCANDESCÈNCIA: una il·luminació que travessa la persona. Com ens diu Machado en el seu vers: «És el do preclar d’evocar els somnis».

Són un tipus de somnis que emergeixen fruit d’aquesta incandescència... El record és en el passat, per tant no existeix; és la memòria la que ens torna a posar en contacte directe amb allò viscut... 

I aleshores es necessiten llocs, dates, imatges, rituals..., que ens porten al present, que fidelitzen aquesta incandescència, que nodreix les nostres ments i els nostres cors i reviu en nosaltres aquella experiència, aquell foc originari, que torna a ritmar en cercles creixents amb la nostra vida; és una espiral més de la nostra existència...

Com a Sangha hem viscut, rebut, assimilat i transmès trobades, zazenkais, sesshins..., seminaris diversos, trobades lúdiques, art, música... i cada experiència ens ha donat també la possibilitat de transmetre, de compartir, de donar i de rebre...

La memòria ens acosta a allò que ha inspirat i enfortit molts moments viscuts durant l’any. Ens recorda els reptes concrets que la vida ens ha mostrat, fins i tot ens ha llançat sense preguntar-nos res. 

Per a cadascun/a de nosaltres ha estat un any més en què la inspiració, l’impuls i l’energia de l’Esperit ens han acompanyat, i així ens va alliberant a poc a poc de la rutina a la qual el tirà interior intenta sotmetre’ns.

En les nostres vivències recordem els reptes concrets del 2025, cadascú els seus, amb la finalitat d’assumir-los humanament, aprendre’n, créixer, guarir-se, retrobar-se...

Segurament, mirant entre les pàgines d’aquesta memòria, una fotografia, un testimoni o una imatge susciten en nosaltres emocions profundes, perquè és una imatge carregada d’energia. 

És un mirall del Jo profund que habita en cada ésser humà. Sabem que cada experiència simbòlica és una experiència de l’Ésser aquí i ara...





Aquí teniu l'enllaç a la memòria 2025 íntegra (+)


 






'No deixarem d’explorar, i al final de totes les nostres exploracions será arribar allà on van començar i conèixer el lloc per primera vegada.'
T.S. Eliot











Silenci i quietud. Pau i amor 
🙏










dilluns, 9 de febrer del 2026

Meditació 'UNITS per la PAU'

La marxa 'Units per la Pau' fou una invitació oberta a sumar-nos-hi, com a veïnats i com a ciutadania, a un acte col·lectiu en favor de la pau al món. 

L’Associació de Veïnats de Santa Pagesa, que ens cedeix l'espai de Pere Martell per fer les meditacions dels dimecres, va convocar una cadena humana silenciosa el 31 de gener a les 18 h, a la plaça París (carrer de Blanquerna), com a gest simbòlic d’unitat, respecte i compromís amb la convivència pacífica.

Al final, el membre de la Sangha de Mallorca, Gaspar Caballero, va llegir aquest text que havia escrit per acompanyar la meditació final de la marxa. 



'Ara que la marxa ‘Units per la pau’                                                   

arriba al seu final,

mos aturam.


Mos aturam, no per acabar,

sinó per prendre consciència…


Si vos va bé, 

tancau, suaument, els ulls.

O baixau la mirada.


Feis una respiració profunda…

i deixau anar l’aire lentament…


Una altra vegada…

Sense pressa…


Feis una inspiració profunda…

i deixau anar l’aire lentament…


Sentiu els peus tocant a terra,                                                       

aquesta terra que compartim,                                                            

que ens agermana…



Sentiu el cos present,

aquí,

ara…


En aquest silenci,

recordam que no estam sols…

Hi ha persones al nostre costat,

a davant, a darrere, a prop…


N’hi ha d’estimades que han partit, però hi són…

Cadascuna amb la seva història,

amb les seves ferides,

amb el seu desig —potser silenciós— de pau.



Respiram plegats…

I en respirar plegats,

recordam que totes les vides                                                            

tenen el mateix valor.


Ara, duis l’atenció al cor.

Sentiu el seu batec…


Aquest ritme antic                                                                              

que ens manté vius

i que ens connecta                                                                             

amb tots els éssers.


Imaginau que, amb cada respiració,

s’hi encén una llum, suau…

Una llum blanca, tranquil·la.

No imposa.

No exigeix.

Acull.                                                                                         

Abraça…


Amb cada inhalació,                                                          

aquesta llum creix.

Amb cada exhalació, s’expandeix.


Primer, omple el cos.

Després, arriba a les persones                                                

que tenim al costat.

A tota aquesta plaça de Santa Pagesa…

Al barri…

A la ciutat, a tot Palma…                                                             

A tota Mallorca…


Deixau que aquesta llum viatgi

cap als llocs del món

on avui hi ha por, on hi ha guerra,                                             

on hi ha violència o sofriment…


No ho faceu amb ràbia,

ni amb desesperació,

sinó amb una intenció clara i serena: 

Pau… Volem pau… Som pau…                              

Noltros som pau…


Sabem que la pau no és, només, absència de guerra…

És presència de justícia…

És escolta…

És respecte…

És responsabilitat compartida…


Potser, no podem canviar-ho tot, avui…

Però, sí podem triar:

no normalitzar l’odi,

no callar davant la violència,

no deixar de cuidar la vida…


En aquest moment,

renovam un compromís senzill i profund:


‘Que la pau que reclamam pel món

comenci també en els nostres pensaments,

en les nostres paraules,                                                           

en les nostres accions…

en la manera com mos relacionam…'


Respirau una vegada més,                                                      

ben profundament…


I quan vos trobeu a punt,

obriu els ulls, a poc a poc.


Vos enduis aquest silenci dins el cor…

Que no quedi només aquí…

Que camini amb voltros

en el dia a dia,

en la diferència,

en la dificultat…


Gràcies per haver caminat plegats…

Gràcies per haver fet aquesta aturada,

Gràcies per fer aquest silenci, aquesta quietud…

Gràcies per ser part viva d’aquest desig col·lectiu de pau.



Gràcies, també, a l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa per promoure aquesta marxa per la Pau…

per organitzar una acció senzilla,

però carregada de significat, 

oberta a tothom, 

i per recordar-nos que la pau 

també es construeix des del carrer, 

des del barri… 

i amb la participació de totes i tots. 


Bona gent, moltes gràcies…'



‘UNITS PER LA PAU’

🕊️