dissabte, 14 de febrer del 2026

Revista Digital Dana Paramita. 14 de febrer, 2026. Núm. 34

 

divendres, 13 de febrer del 2026

Celebració: TERRA, AIGUA i VIDA


En el decurs del sesshin que vam celebrar a la Casa d'Espiritualitat de Son Bono, a Gènova (Ciutat de Mallorques), amb la direcció de la mestra Berta Meneses, la Sangha de Mallorca va dur a terme una celebració per refermar la nostra presència a la vida. 

És un regal que es sustenta en tres símbols: la terra, l'aigua i la flor i que, ara i aquí, ens complau compartir amb totes les sanghes de la Sanbô Zen.

Som-hi!!



Introducció a la Celebració 


Tres símbols, tres aspiracions estan representades. El primer, per una roca. La pedra simbolitza la muntanya, les muntanyes del país, el Galatzó en les terres illenques de Mallorca. 

Són símbol de fortalesa, de fermesa, de compromís, de saber estar a la vida, de PRESÈNCIA.

L'altre símbol és l'aigua i fluir és la seva essència, també és una invitació a aprendre a viure i a fluir amb la vida en plena consciència.

El tercer símbol és la flor que ens parla de la vida i la importància d'estar ben orientats cap a la llum del sol, com la flor s'hi orienta.

Aquests símbols ens conviden a meditar...


La terra. La muntanya


'Sóc ferma com una muntanya'. La muntanya ens parla de l'Ésser que som. El simple fet de Ser sense cap pensament, aprendre a 'veure'ns' sense jutjar. 

Sabem que tot el que creix a la muntanya de cadascú ens configura i té dret a existir.

La muntanya és símbol d'unió entre el cel i la terra, per això tots els pobles tenen la seva muntanya sagrada.

La muntanya té arrelament, estabilitat, fermesa, però el seu objectiu no és fer de tu una cosa morta sinó una persona viva que mira la vida i es deixa mirar per la vida. La muntanya és Presència...


SILENCI


Escoltem en silenci com Jesús es retirava a llocs apartats per pregar (Lc 6, 12-19).


'En aquells dies, Jesús es va retirar a una muntanya per pregar, i va passar tota la nit en oració amb Déu. Quan es va fer de dia, va cridar als seus deixebles i en va triar dotze, als quals va donar el nom d'Apostols.

En baixar amb ells s'aturaren en una plana. Hi havia molts dels seus seguidors i una gran munió que havia arribat de tota la Judea, de Jerusalem i de la regió costanera de Tir i Sidó, per escortar-lo i fer-se guarir de les seves malalties...'


SILENCI


'Beneïda siguis, Muntanya poderosa, Evolució irresistible, Realitat sempre nova, tu que fas esclatar en cada moment la vida a les teves faldilles i als teus cims. 

Beneïda siguis, Terra dins de l'Univers, Durada sense limits, espai sense riba.

Beneïda siguis, Matèria Mortal, tu, que un dia ens tornaràs a acollir en el teu si i ens obriràs un espai al cor mateix del que és.

Jo et beneeixo, Muntanya Santa, i et saludo contemplant la teva totalitat i la teva veritat.

Per arribar fins al teu cim, cal sentir-se com s'esvaeixen les formes particulars que posseïm fins a trobar-nos de front amb l'essència única.

L'esperit mateix, que no es pot veure ni tocar, que es troba per sobre de tota distinció, comprèn tot l'Univers i, en silenci, ho estima tot i ens ajuda a contemplar-te...'


L'aigua. L'oceà


Sóc fluïd com les ones de l'oceà i profund com les seves aigües.

Què ens pot ensenyar l'onatge del mar? 

L'art de posar d'acord la nostra aspiració amb la gran respiració de l'Univers amb l'anar i venir rítmic de les onades del mar.

Inspir, expir. I després sóc inspirat, sóc expirat.

La gota d'aigua conserva la seva identitat i 'sap ser una amb l'oceà'. Les onades ens parlen de deixar anar el flux i el reflux de l'alè de la vida.

L'existència és un mar ple d'onades que s'aturen a la profunditat. Encara que hi hagi onades a la superfície, el fons de l'oceà continua tranquil.

Els pensaments van i vénen, ens omplen d'escuma, però el fons de l'Ésser roman immòbil.

Què habita al fons de la nostra ànima? 

Aquell que escolta atentament la seva respiració no és lluny de Déu. Escolta al final de la teva expiració, qui és a l'origen de la teva respiració? 

Hi ha moments de silenci profund entre el flux i el reflux de les onades. Hi ha un espai infinit on cadascú som realment nosaltres mateixos.


SILENCI


Escoltem en silenci com Jesús respon a la dona Samaritana...

'Donau-me beure. Tot el qui begui d'aquesta aigua, tornarà a tenir set, però el qui begui de l'aigua que jo li doni, no tindrà mai set, sinó que l'aigua que jo li doni es convertirà en font d'aigua que brolla fins a la vida eterna...'


SILENCI


Aquesta és l'aigua i fluir és la seva essència.

Beneïda siguis estimada aigua, que sempre ets present en el procés fosc de creixement, de multiplicació i de continuïtat de la vida.

Tu, aigua, et trobes en el naixement a prop dels cims serens.

Et trobes en el fluir tranquil al mig de la plana.

Ets el simbol de la percepció clara, fruit de la intuïció.

Energia líquida, impuls de creixement d'evolució i de transparència espiritual. 

Nosaltres que estem assedegats d'aquesta aigua.

Nosaltres som l'aigua del riu que va cap al mar. Fluint esperançats des de la font creadora fins a l'Oceà de l'Essència Divina.





'Qué bien sé yo la fonte que mana y corre,

aunque es de noche.


1. Aquella eterna fuente está escondida,

que bien sé yo do tiene su manida,

aunque es de noche.


2. Su origen no lo sé, pues no le tiene,

mas sé que todo origen de ella tiene,

aunque es de noche.


3. Sé que no puede ser cosa tan bella,

y que cielos y tierra beben de ella,

aunque es de noche.


4. Bien sé que suelo en ella no se halla,

y que ninguno puede vadealla,

aunque es de noche.


5. Su claridad nunca es oscurecida,

y sé que toda luz de ella es venida,

aunque es de noche.


6. Sé ser tan caudalosos sus corrientes.

que infiernos, cielos riegan y las gentes,

aunque es de noche.


7. El corriente que nace de esta fuente

bien sé que es tan capaz y omnipotente,

aunque es de noche...'





La flor. La vida


La flor, simbolitza 'obertura i orientació a la Vida'. Mirar cap al sol, orientar-se des del més profund de si mateixa, des de l'arrel, cap a la llum, cap a la bellesa, cap a la Vida...

Fer aquesta orientació és l'aspiració de tota la seva saba, de tota la seva energia.

Per romandre ben orientada, la flor ha de tenir l'alçada de la tija. La nostra voluntat resideix a la nostra columna vertebral, recta i orientada com la flor.

Si contemplem profundament, en percebem la flexibilitat deixant-se moure sota les inspiracions del vent.

La flor també ens parla de fugacitat, de fragilitat i d'una gran humilitat. 

Cal aprendre a viure i a morir a cada instant. Perquè la Vida és conèixer allò Etern en la fragilitat de l'instant. És florir el temps en què se'ns ha donat florir i fer-ho gratuïtament, sense cap per què...


SILENCI


Escoltem en silenci com Jesús ens parla de l'actitud confiada i receptiva dels lliris del camp.

'Mireu els lliris del camp, com van creixent sense fotigar-se ni teixir. Jo us assegur que ni Salomó, en l'esplendor de la seva glòria, es va vestir com un d'ells.

Si Déu vesteix així l'herba dels camps, que avui existeix i demà serà llençada al foc, què més farà per vosaltres, homes de poca fe.'


SILENCI




El càntic espiritual (fragment)


'Mi Amado las montañas, los valles solitarios nemorosos, 

las insulas extrañas, los ríos sonorosos, 

el silbo de los aires amorosos,


la noche sosegada, en par de los levantes de la aurora, 

la música callada, la soledad sonora, 

la cena que recrea y enamora.


Oh bosques y espesuras, plantadas por la mano del Amado! 

¡Oh prado de verduras, de flores esmaltado!, 

decid si por vosotros ha pasado.


Oh cristalina fuente, si en esos tus semblantes plateados

formases de repente los ojos deseados, 

que tengo en mis entrañas dibujados!


Gocémonos, Amado, y vámonos a ver en tu hermosura 

al monte o al collado, do mana el agua pura; 

entremos más adentro en la espesura...'


Un regal musicat (+)






Ofrena  

(De la pedra, l'aigua i la flor). Tota ofrena és Lliurament i Benedicció


Cadascú de nosaltres, cada persona ha de reconèixer que ha vengut al món per enriquir-lo amb la seva forma genuïna de ser, que hem vingut a aportar al món, aquí i ara, aquesta diversitat de caràcters de dons i de talents, que cadascun de nosaltres i tots els éssers tenim la nostra qualitat pròpia, el nostre propi accent.

La celebració ens convida a confiar en nosaltres mateixos, a reconèixer aquestes qualitats que anhelem que es manifestin a les nostres vides.



La FORTALESA i solidesa de la pedra, la FLUÏDESA de l'aigua, la VITALITAT I BELLESA de la flor... 

En aquesta ofrena lliurem aquesta diversitat disposades i disposats a integrar aquests dons que la Vida ens atorga com a servei als altres i ofrena de nosaltres mateixos. 

Admirant la diversitat i celebrant la unitat.








Interiorment ens direm:


"SÓC FORTALESA COM UNA MUNTANYA"

"SÓC FLUIDA COM UN RIU"

"SÓC VIDA I BELLESA"








Pregaria final 

(Sant Francesc d'Assís)


Lloat sigues, Senyor, amb totes les criatures, 

i especialment el nostre germà sol, 

que dóna el dia i ens il-lumina, 

i és bell i radiant i de gran resplendor.

El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa.


Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna i els estels; 

en el cel els formares resplendents, 

preciosos, bells.


Lloat sigues, Senyor, pel germà vent; 

per l'aire i la boirada, la serenor i els temps dells, 

a les criatures dones sosteniment.


Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua 

que és util, humil 

i preciosa i casta.


Lloat sigues, Senyor, pel germà foc 

que il·lumina la nit 

i és bell i jolós i vigorós I fort.


Lloat sigues, Senyor, per la nostra germana terra 

que ens nodreix i governa, 

regalada amb fruits, 

d'acolorides flors i herbes.


SILENCI






Un darrer regal musicat. Fent un clic aquí pots escoltar totes les peces que n'UTA va seleccionar per aquest sesshin

Un hivern a Mallorca (+)







Un agraïment ben especial a Victòria, Tomeu, Uta, Miquel, Toni, Cati, Maria de Lluc, Margalida, Neus, Anna, Tià, Pilar, Mònica, Glòria, Llorenç... i a totes i a tots els que van prendre part d'aquest retir.









Gratitud infinita. Grassho profund 

🙏