Recital poètic i musical a VILAFRANCA a benefici de la Fundació Valors Humans

   

'Mon cor estima un arbre! 

Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, 

més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades 

que assalten la ribera,

com un gegant guerrer...'

'El pi de Formentor'

Miquel Costa i Llobera

Ens complau convidar-vos al Recital poètic i musical ‘L'Escola Mallorquina, ahir i avui’. 

Serà avui dimecres, 23 de juliol, a les 21.00h, en el Parc Pere Fons de Vilafranca de Bonany (ubicació +). 

Serà un recital solidari a benefici de les Obres Socials que duu a terme la Fundació Valors Humans (Associació Dana Paramita). Per això es farà a Taquilla Inversa. 

Plegats podrem brufar el 150è aniversari de l'escriptura de l'emblemàtic poema ‘El pi de Formentor’ de Miquel Costa i Llobera que es publicà el 1875, quan l'autor tenia vint-i-un anys.

L’organització és a cura de l'Ajuntament de Vilafranca de Bonany, amb el suport del Consell de Mallorca i de l’Obra Cultural Balear, en el marc de les Festes de la Beata de la localitat d'es Pla de Mallorca (Veure el programa de Festes +).

Recital solidari

Al llarg del Recital, a més dels coneguts poemes de Costa i Llobera, també s’interpretaran obres de Joan Alcover (1854-1926), Maria Antònia Salvà (1869-1958), Llorenç Riber (1881-1958), Guillem Colom (1890-1979), Miquel Ferrà (1885-1947), Victòria Peña (1827-1898), Margarida Caimari (1839-1921) o Celia Viñas (1915-1954)…

També es dedicarà un capítol especial a les més de 36.000 cançons escrites o arreplegades en el Cançoner Popular de Mallorca per Fra Rafel Ginard Bauçà (1899-1976).

Aquestes fotografies foren fetes per l'artista
de la càmera Joan Servera

Fila 0

Si no pots venir-hi i vols fer la teva aportació, aquí tens l'enllaç al compte de la Fundació Valors Humans

ES54 0081 1583 7600 0105 7014

Rapsodes i pianista

El recital serà a càrrec de Maria Magdalena Gelabert, Bernat Mayol, Llucia Serra i Gaspar Caballero, i comptaran amb l'acompanyament musical de la concertista de piano, Maria Antònia Gomis, qui s’encarrega de programar i d’interpretar un conjunt de peces lligades a l’etapa creativa de l’Escola Mallorquina.

Aquest grup ja ha realitzat un bon grapat d’actuacions a Palma, Manacor, Petra i Artà on, a més del recital de ‘L’Escola Mallorquina, ahir i avui’, també van oferir el Recital solidari ‘Els clàssics’ a la Fundació Sa Nostra de Palma i a S’Agrícola de Manacor, entre altres recitals poètics conjunts. 

Aquest de poesia clàssica grega estava basat en poemes de Safo i Homer, i van tenir l'acompanyament musical d'Andreu Riera al piano.   

Serveixin les línies següents, com una pinzellada de les biografies dels rapsodes i de la pianista i mestra de música.

  

Maria Magdalena Gelabert Miró

 

Maria Magdalena Gelabert Miró (Manacor, 1964) és filòloga i escriptora. Fou la directora de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor. És considerada una gran coneixedora de la vida i l'obra de Mossèn Alcover, de qui ha escrit nombrosos estudis i publicacions. 

És també a especialista en altres temes de cultura popular. Actualment combina la tasca poètica amb la investigadora.

El 2017, li va ser concedit el Premi 31 de Desembre per la difusió de la llengua. El 2018, va rebre el Premi Mallorca d'assaig per Antoni M. Alcover i les Dones. A més, el mateix any va guanyar el Premi Antoni Maria Alcover d'Assaig per La dona a les Rondalles Mallorquines, un estudi de la figura femenina a la gran obra d'Antoni M. Alcover. 

Com a poeta, és autora de les obres Dona sàpiens (2012) i Essència de mare (2017). Els seus tres darrers llibres de poemes són: A la ciutat (2019), Quaranta cobles a la saviesa (2020) El canvi (2022) i la darrera publicada Tots els amors (2025).

La seva obra ha estat inclosa en diverses antologies poètiques com, per exemple, Mosaic de lletres. Recull de contes i poemes (2009), Versos per la llengua. Noranta-tres veus poètiques de Mallorca (2014) o Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca (2014).

 

Bernat Mayol i Planissi

 

Bernat Mayol i Planissi (Manacor, 1960). Actor i director teatral reconegut i aclamat per tenir un amplíssim recorregut adés a sobre els escenaris adés rera les bambalines en les tasques de direcció.

Es formà ben jovenet amb diversos directors entre els quals hi destaquen Antoni Mus o Miquel Mestre,  també reconeguts en les tasques d’escriptors i poetes. 

Bernat Mayol ha creat diferents grups de teatre per realitzar propostes d’aquest art espectacular per ser presentades davant un públic i esgrescar-lo. En són un exemple: el Grup de Teatre Popular, el Grup Escènic Artenenc, i Fila Zero Teatre…

També ha treballat com actor a les ordres del director d’espectacles i musicals Rafel Brunet (Artà, 1970), en les obres: Tarzán, Alícia, La Bella i la Bèstia, El llac dels cignes… Ha actuat a la major part de teatres de Mallorca, així com a teatres de València, Alacant i Castelló.

Bernat compagina la seva faceta d'actor amb la de professor de teatre al Col·legi Sant Salvador d'Artà. Darrerament, ha estat escollit per donar vida al personatge de ‘serebro’ a l'obra de Xesc Forteza ‘Ca ses monges’, la primera producció de l’Ajuntament de Palma per a commemorar el 25è aniversari de la mort de Xesc Forteza.

Ca ses monges, que ha tengut un notable èxit de públic, relata les peripècies ocorregudes en un convent on viuen religioses dedicades a l’oració i el recolliment, les quals, de cop i volta, veuen alterada la seva rutina a causa de la presència de quatre lladres que s’introdueixen al recinte.

 

Llucia Serra Ferre

 

Llucia Serra Ferre (Eivissa, 1992). Graduada en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de les Illes Balears (2014), va dedicar el treball de final de grau als criteris de construcció del cànon en la literatura catalana, amb un estudi de les lectures obligatòries a secundària i batxillerat. 

Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Autònoma i a la Universitat de Barcelona (2015). Màster en formació del Professorat a la UIB. 

Experta Universitari en Dinamització Lingüística, amb un treball de final de curs sobre la transmissió lingüística intergeneracional que lliga amb el projecte de tesi doctoral que fa a la UIB des del curs 2020-2021. 

Ha comissariat les exposicions Jaume Vidal Alcover o les ales de l’ideal (2016), Viure és el que importa. Guillem Vidal Oliver (2017); Herois de rondalla (2022) i Dins les rondalles (2023), editades per la Institució Pública Antoni M. Alcover, on va treballar del 2015 al 2017. Ha treballat com a professora associada a la UIB (2022). Actualment, és professora de secundària.

L’any 2024 ha publicat Fonaments corcats (Premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs de la Vila de Santanyí 2024) i, en l’àmbit de la docència, el material didàctic Dolor que es fa vers. Una immersió a l’obra de Joan Alcover (OCB-IEB).

Maria Antònia Gomis

 

Maria Antònia Gomis Ferrer (Capdepera, 1965). Els primers estudis musicals els fa a Capdepera sota la direcció d’Elionor Gómez-Quintero. Estudis que amplia a Palma amb el pianista Joan Moll; a Barcelona, al Conservatori Municipal Superior, amb el professor Antoni Besses.

A la mateixa ciutat de Barcelona dur a terme una sèrie de masterclasses amb Frédéric Gevers. I a Londres treballa el perfeccionament amb el professor Sebastian Benda. 

També realitza estudis de Direcció Orquestral a Barcelona amb Antoni Besses i de Direcció Coral amb Joan Company, en el seu retorn a Palma. El 1990, se li concedeix el Premi Compositors Catalans, Ciutat de Berga.

Pel que fa a Concerts, ha actuat com a solista, amb orquestra de música de cambra i en l’acompanyament de cantants i d’instrumentistes, etc. a les quatre Illes Balears, a Catalunya, Galícia, Castella-Lleó, País Valencià, Andalussia, Andorra, França, Itàlia, Bèlgica, Marroc, Alemanya, India i Irlanda, entre d’altres.

Ha participat en la realització de bandes sonores a documentals sobre Xavier Montsalvatge (enregistrament per a TV2) i de música clàssica a Barcelona (TV japonesa).

És la pianista acompanyant de les Corals Filials de la Universitat de les Illes Balears i de diferents Corals de Mallorca. Des de fa un any, porta la direcció de la Coral S'Alzinar de Capdepera. De fet, al 1988 fou la co-fundadora de les Joventuts Musicals de Capdepera. A l’àmbit docent, des del 1995 ha exercit de Professora de Música de Secundària i Batxillerat a l'IES Llorenç Garcías i Font d’Artà. 

 

Gaspar Caballero Femenias

Gaspar Caballero Femenias (Artà, 1961). Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988).

Ha treballat a TVE-Balears d’editor d’informatius i presentador (1988-1992), a RNE-Balears amb un programa de divulgació universitària  (1993-1994), a CANAL 37 TV com a director (1994), a SA NOSTRA, Caixa de Balears, com a director de Comunicació Corporativa (1995-2011), a Banco Mare Nostrum com a Director de Comunicació a les Balears (2011-2017) a BANKIA com a Director de Comunicació a les Balears (2018).

En la docència ha estat Professor de Televisió del I i II Màster de Periodisme i Comunicació de la UIB (1992-1996) i professor de Periodisme i Gabinets de Premsa al CESAG (2005-2007).

Ha pres part a diferents Recitals Poètics, Lectures Dramatitzades, presentacions de llibres i en la direcció d’espectacles culturals. Actualment, també edita el canal de Youtube EL SO DEL SILENCI (+).

  

  

Fundació Valors Humana

 

Val a dir que la Fundació Valors Humans té per objecte, entre d’altres:

• Promoure l’educació en valors humans mitjançant el desenvolupament d’una visió integral de la persona. 

• Promoure el diàleg intercultural, per generar pau i comprensió.

• Promoure una cultura de la sostenibilitat que reconegui els béns comuns de la Terra com a patrimoni de la Humanitat.

• I fomentar el compromís social amb col·lectius vulnerables (malalts, presos, discapacitats i persones amb risc d'exclusió…) així com duu a terme projectes solidaris de cooperació i desenvolupament amb els més necessitats.

La major part d’aquests projectes es duen a terme a Centre i Sud-Amèrica.

'Amunt, ànima forta! 

Traspassa la boirada    

i arrela dins l'altura 

com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes 

la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les 

'niran per la ventada

com l'au dels temporals.'

'El pi de Formentor' Miquel Costa i Llobera

Salut, silenci i poesia

Gassho profund

🙏

 

 

Recital poètic i musical a Petra a benefici de la Fundació Valors Humans

'Mon cor estima un arbre! 

Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, 

més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades 

que assalten la ribera,

com un gegant guerrer...'

'El pi de Formentor'

Miquel Costa i Llobera

Ens complau convidar-vos el proper divendres, 4 de juliol, a les 20.00h, al Teatre de Petra, on s’oferirà el Recital poètic i musical titulat ‘L'Escola Mallorquina, ahir i avui’, tot aprofitant l'efemèride del 150è aniversari de l'escriptura de l'emblemàtic poema ‘El pi de Formentor’ de Miquel Costa i Llobera que es publicà el 1875.

Serà un recital solidari a benefici de les Obres Socials que duu a terme la Fundació Valors Humans (Associació Dana Paramita). Per això es farà a Taquilla Inversa. L’organització és a cura del mateix Teatre de Petra i de l’Obra Cultural Balear. 

Al llarg del Recital, a més dels coneguts poemes de Costa i Llobera, també s’interpretaran obres de Joan Alcover (1854-1926), Maria Antònia Salvà (1869-1958), Llorenç Riber (1881-1958), Guillem Colom (1890-1979), Miquel Ferrà (1885-1947), Victòria Peña (1827-1898), Margarida Caimari (1839-1921) o Celia Viñas (1915-1954)…

També dedicarem un capítol especial a les més de 36.000 cançons escrites o arreplegades en el Cançoner Popular de Mallorca per Fra Rafel Ginard Bauçà (1899-1976).

El recital serà a càrrec de Maria Magdalena Gelabert, Bernat Mayol, Llucia Serra i Gaspar Caballero, i comptaran amb l'acompanyament musical de la concertista de piano, Maria Antònia Gomis, qui s’encarrega de programar i d’interpretar un conjunt de peces lligades a l’etapa creativa de l’Escola Mallorquina.

Aquest grup ja ha realitzat un bon grapat d’actuacions a Palma, Manacor i Artà on, a més del recital de ‘L’Escola Mallorquina, ahir i avui’, també van oferir el Recital solidari ‘Els clàssics’ a la Fundació Sa Nostra de Palma i a S’Agrícola de Manacor, entre altres recitals poètics conjunts. Aquest de poesia clàssica grega estava basat en poemes de Safo i Homer, i van tenir l'acompanyament musical d'Andreu Riera al piano. 

Majoritàriament, les actuacions són de caràcter solidari i a benefici de la Fundació Valors Humans.

Fila 0

Si no pots venir-hi i vols fer la teva aportació, aquí tens l'enllaç al compte de la Fundació.

ES54 0081 1583 7600 0105 7014

Rapsodes i pianista

 

Serveixin les línies següents, com una pinzellada de les biografies dels actors o rapsodes i de la pianista i mestra de música.

  

Maria Magdalena Gelabert Miró

 

Maria Magdalena Gelabert Miró (Manacor, 1964) és filòloga i escriptora. Fou la directora de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor. És considerada una gran coneixedora de la vida i l'obra de Mossèn Alcover, de qui ha escrit nombrosos estudis i publicacions. És també a especialista en altres temes de cultura popular. Actualment combina la tasca poètica amb la investigadora.

El 2017, li va ser concedit el Premi 31 de Desembre per la difusió de la llengua. El 2018, va rebre el Premi Mallorca d'assaig per Antoni M. Alcover i les Dones. A més, el mateix any va guanyar el Premi Antoni Maria Alcover d'Assaig per La dona a les Rondalles Mallorquines, un estudi de la figura femenina a la gran obra d'Antoni M. Alcover. 

Com a poeta, és autora de les obres Dona sàpiens (2012) i Essència de mare (2017). Els seus tres darrers llibres de poemes són: A la ciutat (2019), Quaranta cobles a la saviesa (2020) El canvi (2022) i la darrera publicada Tots els amors (2025).

La seva obra ha estat inclosa en diverses antologies poètiques com, per exemple, Mosaic de lletres. Recull de contes i poemes (2009), Versos per la llengua. Noranta-tres veus poètiques de Mallorca (2014) o Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca (2014).

 

Bernat Mayol i Planissi

 

Bernat Mayol i Planissi (Manacor, 1960). Actor i director teatral reconegut i aclamat per tenir un amplíssim recorregut adés a sobre els escenaris adés rera les bambalines en les tasques de direcció.

Es formà ben jovenet amb diversos directors entre els quals hi destaquen Antoni Mus o Miquel Mestre,  també reconeguts en les tasques d’escriptors i poetes. Bernat Mayol ha creat diferents grups de teatre per realitzar propostes d’aquest art espectacular per ser presentades davant un públic i esgrescar-lo. En són un exemple: el Grup de Teatre Popular, el Grup Escènic Artenenc, i Fila Zero Teatre…

També ha treballat com actor a les ordres del director d’espectacles i musicals Rafel Brunet (Artà, 1970), en les obres: Tarzán, Alícia, La Bella i la Bèstia, El llac dels cignes… Ha actuat a la major part de teatres de Mallorca, així com a teatres de València, Alacant i Castelló.

Bernat compagina la seva faceta d'actor amb la de professor de teatre al Col·legi Sant Salvador d'Artà. Darrerament, ha estat escollit per donar vida al personatge de ‘serebro’ a l'obra de Xesc Forteza ‘Ca ses monges’, la primera producció de l’Ajuntament de Palma per a commemorar el 25è aniversari de la mort de Xesc Forteza.

Ca ses monges, que ha tengut un notable èxit de públic, relata les peripècies ocorregudes en un convent on viuen religioses dedicades a l’oració i el recolliment, les quals, de cop i volta, veuen alterada la seva rutina a causa de la presència de quatre lladres que s’introdueixen al recinte.

 

Llucia Serra Ferre

 

Llucia Serra Ferre (Eivissa, 1992). Graduada en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de les Illes Balears (2014), va dedicar el treball de final de grau als criteris de construcció del cànon en la literatura catalana, amb un estudi de les lectures obligatòries a secundària i batxillerat. 

Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Autònoma i a la Universitat de Barcelona (2015). Màster en formació del Professorat a la UIB. Expert Universitari en Dinamització Lingüística, amb un treball de final de curs sobre la transmissió lingüística intergeneracional que lliga amb el projecte de tesi doctoral que fa a la UIB des del curs 2020-2021. 

Ha comissariat les exposicions Jaume Vidal Alcover o les ales de l’ideal (2016), Viure és el que importa. Guillem Vidal Oliver (2017); Herois de rondalla (2022) i Dins les rondalles (2023), editades per la Institució Pública Antoni M. Alcover, on va treballar del 2015 al 2017. Ha treballat com a professora associada a la UIB (2022). Actualment, és professora de secundària.

L’any 2024 ha publicat Fonaments corcats (Premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs de la Vila de Santanyí 2024) i, en l’àmbit de la docència, el material didàctic Dolor que es fa vers. Una immersió a l’obra de Joan Alcover (OCB-IEB).

 

Gaspar Caballero Femenias

 

Gaspar Caballero Femenias (Artà, 1961). Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988).

Ha treballat a TVE-Balears d’editor d’informatius i presentador (1988-1992), a RNE-Balears amb un programa de divulgació universitària  (1993-1994), a CANAL 37 TV com a director (1994), a SA NOSTRA, Caixa de Balears, com a director de Comunicació Corporativa (1995-2011), a Banco Mare Nostrum com a Director de Comunicació a les Balears (2011-2017) a BANKIA com a Director de Comunicació a les Balears (2018).

En la docència ha estat Professor de Televisió del I i II Màster de Periodisme i Comunicació de la UIB (1992-1996) i professor de Periodisme i Gabinets de Premsa al CESAG (2005-2007).

Ha pres part a diferents Recitals Poètics, Lectures Dramatitzades, presentacions de llibres i en la direcció d’espectacles culturals. Actualment, també edita el canal de Youtube EL SO DEL SILENCI (+).

  

Maria Antònia Gomis

 

Maria Antònia Gomis Ferrer (Capdepera, 1965). Els primers estudis musicals els fa a Capdepera sota la direcció d’Elionor Gómez-Quintero. Estudis que amplia a Palma amb el pianista Joan Moll; a Barcelona, al Conservatori Municipal Superior, amb el professor Antoni Besses.

A la mateixa ciutat de Barcelona dur a terme una sèrie de masterclasses amb Frédéric Gevers. I a Londres treballa el perfeccionament amb el professor Sebastian Benda. 

També realitza estudis de Direcció Orquestral a Barcelona amb Antoni Besses i de Direcció Coral amb Joan Company, en el seu retorn a Palma. El 1990, se li concedeix el Premi Compositors Catalans, Ciutat de Berga.

Pel que fa a Concerts, ha actuat com a solista, amb orquestra de música de cambra i en l’acompanyament de cantants i d’instrumentistes, etc. a les quatre Illes Balears, a Catalunya, Galícia, Castella-Lleó, País Valencià, Andalussia, Andorra, França, Itàlia, Bèlgica, Marroc, Alemanya, India i Irlanda, entre d’altres.

Ha participat en la realització de bandes sonores a documentals sobre Xavier Montsalvatge (enregistrament per a TV2) i de música clàssica a Barcelona (TV japonesa).

És la pianista acompanyant de les Corals Filials de la Universitat de les Illes Balears i de diferents Corals de Mallorca. Des de fa un any, porta la direcció de la Coral S'Alzinar de Capdepera. De fet, al 1988 fou la co-fundadora de les Joventuts Musicals de Capdepera. A l’àmbit docent, des del 1995 ha exercit de Professora de Música de Secundària i Batxillerat a l'IES Llorenç Garcías i Font d’Artà. 

  

Fundació Valors Humana

 

Val a dir que la Fundació Valors Humans té per objecte, entre d’altres:

• Promoure l’educació en valors humans mitjançant el desenvolupament d’una visió integral de la persona. 

• Promoure el diàleg intercultural, per generar pau i comprensió.

• Promoure una cultura de la sostenibilitat que reconegui els béns comuns de la Terra com a patrimoni de la Humanitat.

• I fomentar el compromís social amb col·lectius vulnerables (malalts, presos, discapacitats i persones amb risc d'exclusió…) així com duu a terme projectes solidaris de cooperació i desenvolupament amb els més necessitats.

La major part d’aquests projectes es duen a terme a Centre i Sud-Amèrica.

'Amunt, ànima forta! 

Traspassa la boirada    

i arrela dins l'altura 

com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes 

la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les 

'niran per la ventada

com l'au dels temporals.'

'El pi de Formentor' Miquel Costa i Llobera

Salut, silenci i poesia

Gassho profund

🙏

 

 

OH! ESCALADEI. Noves propostes de Còdol Educació

‘La Cúpula de la SOStenibilitat arriba a Escaladei! Un espai immersiu on patrimoni i natura dialoguen per fer-nos repensar el món que habitem i el futur que construïm.’

Les amigues i amics de la Sangha de Reus i de les comarques d’aquell bell entorn tarragoní ens obrin les portes de bell nou a Còdol Educació, un plec d’experiències culturals ben interessants.

Ens han escrit que ‘aprofiten per convidar-vos a viure el projecte OH! ara que estem en un lloc meravellós ple de sentit i silenci: a la Cartoixa d'Escaladei, als peus del Montsant al Priorat.

Hi tenim la cúpula de la SOStenibilitat amb el projecte OH! fins el proper 6 de juny. Hi ha una programació oberta els caps de setmana…’

A la Cartoixa d’Escaladei, els monjos cercaven refugi i elevació espiritual enmig d’un silenci profund, on la quietud del paisatge convidava a la introspecció. 

Avui, als peus del majestuós Montsant, aquest indret continua sent un espai de trobada entre patrimoni, natura i cultura, on el passat ens parla i el silenci ens convida a escoltar.

Si voleu ampliar aquesta informació, aquí teniu l’enllaç (+). 

Són més de 200 activitats creades  per Còdol Educació, en les quals hi han pres part més de 30.000 participants anuals, al llarg dels 20 anys d’experiència.

Tal com diuen ‘des de Còdol Educació et convidem a viure el patrimoni des d’experiències font de plaer i estímul per a la comprensió intel·ligent del món. Captem i comuniquem els gustos i aromes singulars de cada element patrimonial defugint les propostes estandaritzades

‘.

‘SOH!M TERRA

Una experiència educativa immersiva, molt corpòria i vivencial gràcies a la utilització de diversos llenguatges artístics.’

Salut, silenci i gassho profund i agraït!

🙏

Àrea de Cohesió Ecosocial: propostes 2025 (NOVA DATA: 26 d'abril)

'La Fundació Valors Humans (espiritualitat emergent) constitueix un àmbit de pràctica espiritual i de transformació personal, inspirat en la tradició contemplativa cristiana, en la pràctica del zen  i en el cultiu dels valors humans, obrint un espai que vincula les arrels culturals pròpies amb el món plural en què vivim...'

Benvolgudes i benvolguts,

L'Àrea de Cohesió Ecosocial vol fer, aquest any 2025, un programa de sensibilització amb la Terra. Tenir 'consideracions' per estar al costat de la seva regeneració i de nosaltres.

La situació d'allunyament que mostra l'estat d'extinció en que es troben els éssers vius és flagrant: 

• Desaparició dels seus hàbitats.

• Mort dels oceans degut als tòxics que hi aboquem.

• L'atmosfera cada cop més irrespirable pels contaminants que s'hi emeten.

Per tot plegat, hem de ser conscients del valor de la Terra i poder, així, seguir vius nosaltres com espècie.

Proposta d'accions

• La data del 29 de març, que havíem previst, per raons d'organització l'hem passada al dissabte, 26 d'abril, en el decurs de la qual farem una conversa sobre 'Les connexions amb la Terra' i el moment intolerable de crisi en què hem arribat. 

* La trobada serà a la biblioteca de la CESFN, a partir de les 10.00h i fins a les 11.30h. 

• El 21 de juny, durem a terme una caminada a l'aire lliure pel Delta de l'Ebre, amb la guia de l'Albert Alieu, per poder percebre el valor de l'aigua en aquest peculiar ecosistema.

• El 3 d'octubre, us proposem un 'passeig meditatiu' per la Fageda i els seus matolls i endinsar-nos per escoltar els sons del bosc, font de cultura i espiritualitat.

• El 22 de novembre, celebrarem una segona conversa sobre 'La percepció amb la Terra' i redactarem un document breu sobre les millores que podem aportar com a Sangha.

Esteu convidats a participar. 

El sentir de cadascú donarà una cohesió social i ecològica més ajustada.

'En un món on els referents interiors s’estan transformant profundament, la Fundació Valors Humans vol contribuir al desenvolupament integral de l’ésser humà en la seva relació amb l’entorn natural i social. 

Aquest desenvolupament està basat en tres dimensions: l’esperit (meditació, contemplació…), la consciència (art i pensament) i la matèria (compromís social…), des d’una perspectiva oberta on es potenciï al màxim el diàleg intercultural i l’impuls de recerca...'

🙏

Recital poètic i musical a benefici de la Fundació Valors Humans

    'Mon cor estima un arbre

més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, 

més verd que el taronger,

conserva de ses fulles 

l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades 

que assalten la ribera,

com un gegant guerrer...'

Miquel Costa i Llobera

Teatre d'Artà. Dissabte, 15 de febrer, a les 20.00h

Ens complau molt informar-vos que el dissabte, 15 de febrer, hem programat en el TEATRE D’ARTÀ un recital sobre ‘L'Escola Mallorquina, ahir i avui’ tot aprofitant l'efemèride del 150è aniversari de l'escriptura de l'emblemàtic poema ‘El pi de Formentor’ de Miquel Costa i Llobera que es publicà el 1875. 

Serà un recital solidari a benefici de les Obres Socials que duu a terme la Fundació Valors Humans. Per això es farà a Taquilla Inversa.

Al llarg del Recital s’interpretaran poemes de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), Miquel Costa i Llobera (1854-1922), Maria Antònia Salvà (1869-1958), Llorenç Riber i Campins (1881-1958), Guillem Colom (1890-1979), Miquel Ferrà i Juan (1885-1947), Victòria Peña i Nicolau (1827-1898), Margarida Caimari i Vila (1839-1921) i Celia Viñas i Olivella (1915-1954)…

També dedicarem un capítol especial a les cançons escrites o arreplegades en el Cançoner Popular de Mallorca per Fra Rafel Ginard Bauçà (1899-1976).

El recital serà a càrrec de Maria Magdalena Gelabert, Miquel Mestre, Llucia Serra i Gaspar Caballero, i comptaran amb l'acompanyament musical de la concertista de piano, Maria Antònia Gomis, qui s’encarregarà de programar i d’interpretar un conjunt de quatre peces lligades a l’etapa creativa de l’Escola Mallorquina. 

'Salut, oh llengua rica d’harmonies

que en la maror has sortejat l’escull

del desafecte greu. Beneïda sies,

llengua de l’Alt Jaume i Ramon Llull'

Maria Antònia Salvà

On van els ajuts?

Si ens acompanyeu al Recital fareu que les obres socials d’aquesta Fundació Valors Humans, bàsicament les centrades a Talnique (El Salvador), puguin mantenir-se i consolidar-se, després de més de 20 anys de feina i aportacions.

La població de Talnique és una comunitat empobrida amb escassos recursos i amb una situació social problemàtica, molt més arran dels terratrèmols de fa 20 anys. 

Els nens i joves de Talnique viuen en un context difícil, famílies desintegrades, abandó, violència intrafamiliar, violència social: ‘maras’ o colles de delinqüents que controlen tots els habitants… 

D’aquí que els ajuts tenguin com a destí prioritari l’educació dels joves amb un programa de beques que abasta des dels estudis de Primària fins als Universitaris.

Maria Magdalena Gelabert Miró

Maria Magdalena Gelabert Miró (Manacor, 1964) és filòloga i escriptora. Fou la directora de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor. És considerada una gran coneixedora de la vida i l'obra de Mossèn Alcover, de qui ha escrit nombrosos estudis i publicacions. 

És també especialista en altres temes de cultura popular. Ha exercit com a professora de català a l'IES Mossèn Alcover de Manacor.

El 2017, li va ser concedit el Premi 31 de Desembre per la difusió de la llengua. El 2018, va rebre el Premi Mallorca d'assaig per Antoni M. Alcover i les Dones. A més, el mateix any va guanyar el Premi Antoni Maria Alcover d'Assaig per La dona a les Rondalles Mallorquines, un estudi de la figura femenina a la gran obra d'Antoni M. Alcover.

Com a poeta, és autora de les obres Dona sàpiens (2012) i Essència de mare (2017). Els seus tres darrers llibres de poemes són: A la ciutat (2019), Quaranta cobles a la saviesa (2020) i El canvi (2022). 

La seva obra ha estat inclosa en diverses antologies poètiques com, per exemple, Mosaic de lletres. Recull de contes i poemes (2009), Versos per la llengua. Noranta-tres veus poètiques de Mallorca (2014) o Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca (2014).

Llucia Serra Ferre

Llucia Serra Ferre (Eivissa, 1992). Graduada en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de les Illes Balears (2014), va dedicar el treball de final de grau als criteris de construcció del cànon en la literatura catalana, amb un estudi de les lectures obligatòries a secundària i batxillerat. 

Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Autònoma i a la Universitat de Barcelona (2015). Màster en formació del Professorat a la UIB. Expert Universitari en Dinamització Lingüística, amb un treball de final de curs sobre la transmissió lingüística intergeneracional que lliga amb el projecte de tesi doctoral que fa a la UIB des del curs 2020-2021.

Ha comissariat les exposicions Jaume Vidal Alcover o les ales de l’ideal (2016), Viure és el que importa. Guillem Vidal Oliver (2017); Herois de rondalla (2022) i Dins les rondalles (2023), editades per la Institució Pública Antoni M. Alcover, on va treballar del 2015 al 2017. Ha treballat com a professora associada a la UIB (2022). Actualment, és professora de secundària. 

L’any 2024 ha publicat Fonaments corcats (Premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs de la Vila de Santanyí 2024) i, en l’àmbit de la docència, el material didàctic Dolor que es fa vers. Una immersió a l’obra de Joan Alcover (OCB-IEB).

'Càntics d'amor i de guerra

modulats a mitja veu,

són les cançons d'una terra

que confia, espera i creu.

Canta-les al qui et bescanta

i al qui es riu del teu demà:

Poble que en sa llengua canta,

tard o d'hora reviurà!'

Guillem Colom

Miquel Mestre i Genovard

Miquel Mestre Genovard (Artà, 1951). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Central de Barcelona, amb estudis de Lingüística i d’Història de l’Art, Miquel Mestre és dramaturg, director teatral, narrador, poeta i rapsode. 

Té publicats gairebé 20 poemaris, entre els que destaquen Silencis (Premi Ciutat de

Manacor, 1974, amb pròleg de Salvador Espriu), El foc del glaç (Premi Joan Alcover, Ciutat de Palma, 2000), Eros i la pluja (2013), Migdia d’agost en el talaiot (2014) o Tu. O tu. O potser jo. (2017) i Fills de la tribu (2024).

Pel que fa a la narrativa cal ressenyar: Cos de dona (Novel·la finalista Premi Miquel Àngel Riera, 1997), Ángela (amb Lluís Maicas, 1998) o La taronja de Proust (1999). 

Ha estrenat més d’una vintena d’obres de teatre de la seva autoria, entre les que destaquen: La mort del soldat Georg (Premi Memorial Llorenç Moyà, Palma, 1985), La meva Blancaneus (Premi Teatre Jove de les Illes Balears, 1996); Les flors músties (Premi Consell i Teatre Principal de Palma, 1997), Cos de dona (Premi Projecte Alcover de Teatre, 2007) Jo, Schumann (2016). 

Ha fet enregistraments discogràfics que combinen música i rapsòdia i ha participat a recitals arreu del territori lingüístic català, Madrid, Nova York o Liubliana. Els seus poemes han estat traduïts a l’anglès, castellà, alemany i eslovè.

Gaspar Caballero Femenias

Gaspar Caballero Femenias (Artà, 1961). Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988) és membre de la sangha de la Sanbô Zen Mallorca.

Ha treballat a TVE-Balears d’editor d’informatius i presentador (1988-1992), a RNE-Balears amb un programa de divulgació universitària  (1993-1994), a CANAL 37 TV com a director (1994), a SA NOSTRA, Caixa de Balears, com a director de Comunicació Corporativa (1995-2011), a Banco Mare Nostrum com a Director de Comunicació a les Balears (2011-2017) a BANKIA com a Director de Comunicació a les Balears (2018).

En la docència ha estat Professor de Televisió del I i II Màster de Periodisme i Comunicació de la UIB (1992-1996) i professor de Periodisme i Gabinets de Premsa al CESAG (2005-2007).

Ha pres part a diferents Recitals Poètics, Lectures Dramatitzades, presentacions de llibres i en la direcció d’espectacles culturals. Actualment, també edita el canal de Youtube EL SO DEL SILENCI (+).

Maria Antònia Gomis

Maria Antònia Gomis Ferrer (Capdepera, 1965). Els primers estudis musicals els fa a Capdepera sota la direcció d’Elionor Gómez-Quintero. Estudis que amplia a Palma amb el pianista Joan Moll; a Barcelona, al Conservatori Municipal Superior, amb el professor Antoni Besses. 

A la mateixa ciutat de Barcelona dur a terme una sèrie de masterclasses amb Frédéric Gevers. I a Londres treballa el perfeccionament amb el professor Sebastian Benda.

També realitza estudis de Direcció Orquestral a Barcelona amb Antoni Besses i de  Direcció Coral amb Joan Company, en el seu retorn a Palma. El 1990, se li concedeix el Premi Compositors Catalans, Ciutat de Berga.

Pel que fa a Concerts, ha actuat com a solista, amb orquestra de música de cambra i en l’acompanyament de cantants i d’instrumentistes, etc. a les quatre Illes Balears, a Catalunya, Galícia, Castella-Lleó, País Valencià, Andalussia, Andorra, França, Itàlia, Bèlgica, Marroc, Alemanya, India i Irlanda, entre d’altres.

Ha participat en la realització de bandes sonores a documentals sobre Xavier Montsalvatge (enregistrament per a TV2) i de música clàssica a Barcelona (TV japonesa).

És la pianista acompanyant de les Corals Filials de la Universitat de les Illes Balears i de diferents Corals de Mallorca. Des de fa un any, porta la direcció de la Coral S'Alzinar de Capdepera. De fet, al 1988 fou la co-fundadora de les Joventuts Musicals de Capdepera. A l’àmbit docent, des del 1995 ha exercit de Professora de Música de Secundària i Batxillerat a l'IES Llorenç Garcías i Font d'Artà.

'Somni semblaria

el temps que ha volat

de la vida mia,

sense les ferides 

que al cor ha deixat;

sense les ferides 

que es tornen obrir

quan veig que no vessa

ni canta ni plora 

la font del jardí...'

Joan Alcover

Salut, silenci i poesia solidària!

🙏