Carina en el Sesshin de mestres 'kenshukai' de la Sanbô Zen a Weyarn, on fou nomenada mestra assistent |
Tot plegat, coincidint amb la reunió a la Casa d'Espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona, dels responsables de les sanghes de Catalunya, Illes Balears i València, a més dels participants al Zen Training d'enguany.
Carina Mora havia estat nomenada Mestra Zen assistent el proppassat 13 d'agost, al Centre Domizilium a Weyarn (Alemanya). Llegir nova del nomenament (+).'Avui, aquesta tarda d'estiu, celebrem el compromís meravellós de Carina de voler realitzar juntament amb tota la Sangha el camí del zen, en què cadascú es compromet a ser el company de l'altre, manifestant-li la màxima confiança. Un compromís entre persones que compten amb un món ampli, profund i propi, que s'interrelaciona de manera misteriosa i sagrada...'
Per a la mestra Berta Meneses el nomenament de Carina és un senyal en el camí que fa temps havia iniciat Carina: 'com a artista que ets, aniràs dia a dia creant l'obra d'art de la Vida i ho faràs amb Transparència i Llibertat, amb Humilitat i Confiança...
El mestratge és un servei fet des de l'amor, potenciat constantment pel Zazen diari. Conrear aquest espai interior lliure i creatiu per arribar a Ser cada cop més tu mateixa...' va concloure na Berta.
Música i poesia
La música va acompanyar en tot moment la celebració i va farcir l'horabaixa d'agost de tendresa i felicitat compartides entre tots els amics i amigues assistents.
Les lectures de texts fonamentals del Zen, així com el recitat de poemes de fonda arrel espiritual, van conformar el bell vestit d'acompanyament de l'acte.
Del mestre KEIZAN S.XII-XIII, Miquel Isanta en va llegir un fragment força emotiu: 'Zazen permet a l'home despertar la seva força espiritual i habitar en l'àmbit de l'origen.
D'això se'n diu manifestar el rostre original o també deixar que brilli la llum original: cos i ment, ambdós sucumbeixen; estar assegut, estar ficat al llit, igualment desapareixen.
No es pensa ni en bé ni en mal, es transcendeixen els oposats de profà i sant, il·lusió enganyosa i il·luminació, i es mora lluny de l'àmbit dels éssers vivents i Budes...'
Encarnación de Santiago, Núria MasMiquel i Serafín Gómez van posar el cor en les seves lectures poètiques i en la d'aquest trosset d'evangeli bíblic:
'Al principi existia la Paraula.
La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l'existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la perquè el llum del cos és l'ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat...'
Ofrena de la llum i de l'encens
La part final de la cerimònia va simbolitzar la Llum que il·lumina les tenebres.
L'ofrena de la llum a na Carina, a mans dels companys de la Sangha de Barcelona, Isabel i Santi, deixava clar que 'la primavera esclata i tot s'alegra quan la creació se sent besada per aquesta llum.Llum que besa els núvols, els arbres, els boscos, el riu, la vall... Tot s'alegra quan arriba la llum: els ocells, la papallona, la flor, la gespa, un bri d'herba...
El nostre cos, el teu rostre, el teu cor...
Carina, que aquesta llum il·lumini tota la teva vida...'
Gràcies a Antònia Domingo i Blanca Ferret, per les fotografies 🙏 |