Breu ressenya de la sortida a l'embassament d'Ulldecona.
Una paraules per agrair el plaer pel que vàrem viure el
passat dissabte el dia 11de desembre.
El dia va ser ventós però no prou per impedir el gaudi de
caminar silenciosament en un entorn preciós. A la tornada seguim gaudint
compartint el dinar.
Gràcies
Dues classes d’intel·ligència. La primera
troba el suport suficient en el raonament. Va de les causes als efectes, d'una
cosa a la seva conseqüència, d'un principi a una fi. La conseqüència, l'efecte
i la fi constitueixen llocs de descans. D'aquí és on jo he partit i aquí és on
passaré la nit. Col·loco 2+2 i m'adormo en 4. Busco, després trobo i en el que
trobo no hi ha ni més ni menys que el que jo buscava. La segona intel·ligència
necessita l'amor i no descobreix el descans enlloc. Ella no va d'una cosa
antiga (la causa, el principi, 2+2) a una cosa que es panseix des del moment en
què se l'assoleix (l'efecte, el terme, 4). Va del que és eternament nou al que
és eternament nou, del desconegut que està en nosaltres al desconegut que està
en l'altre. Per a aquesta intel·ligència no hi ha parada possible, cap resultat
del que ella pugui enorgullir-se i en què guanyaria un merescut somni. Mai
troba resultats - tan sols un moviment que sempre cal perseguir. L'amor nodreix
i realça aquest moviment: com més s'estima, més el que s'estima està per
descobrir, és a dir, per estimar, més, més, més.
Autoretrat amb radiador
Christian Bobin
Gaudiu