Maria Dolors Villadelprat imparteix art i saviesa a Mallorca

 

‘L’home fa una màquina. Una màquina no fa l’home’

Joan Mascaró i Fornés

La sensei Maria Dolors Villadelprat, 
en primer terme

Els dies 2 i 3 de juny, Maria Dolors Villadelprat va impartir dos cursos de Sumi-e i dos d’Ikebana a Palma, organitzats per la Sanbô Zen Mallorca. 

Tot i que la mestra ha realitzat diferents cursos de Sumi-e en l'àmbit de les escoles de la Sanbô Zen a Catalunya i al País Valencià era la primera vegada que ho feia a Mallorca. No així en l’art floral o Ikebana.

De tot plegat, ens en fa un resum Miquel Montserrat, amic de la sangha que hi va prendre part. Un milió de gràcies, estimat. El seu escrit diu així:

Sa Rota, pulcritud, ordre, senzillesa i bellesa

Ambdós cursos han estat un èxit de participació i n'he pogut gaudir com alumne, havent estat una experiència altament gratificant.

Cal destacar, en primer lloc, la bona organització per part de les persones que han gestionat i han fet possible aquest encontre, Xunxo Cortés i Margalida Rosselló. 

Tanmateix, ha estat el bon mestratge de M. Dolors que ha fet d'aquesta trobada una experiència enriquidora i formadora. D'una manera senzilla però ben planificada ens ha sabut introduir, guiar i engrescar en aquest art mil·lenari.

Només entrar a la sala on havíem de realitzar el curs (zendo de sa Rota a Establiments) ens vam immergir en un ambient de pulcritud, ordre, senzillesa i bellesa. Un lloc que ens acollia perquè ens oblidàssim dels nostres quefers i ens deixàssim portar.  

Cada participant tenia preparat el seu lloc amb el nom, un espai prou ample per poder fer la pràctica  amb els estris disposats: un pinzell gruixat i un de prim que descansaven en un recolza pinzells japonès, tres recipients de ceràmica, un amb tinta clara, l'altre més forta i un amb aigua, i un platet petit per fer mescles. Uns pocs apunts cadascun dins una funda de plàstic. 

El sumi-e, camí del zen

Villadelprat començà el curs donant lectura a un d'aquests fulls,  fent les pertinents explicacions que trobà necessari ampliar. Destac els següents punts:

‘La pintura sumi-e és un camí del Zen com ho és l'ikebana, el tir amb arc, la poesia, les arts marcials o la cal·ligrafia. 

Els camins del Zen sempre estan acompanyats del silenci. Un silenci que convida a la pausa mental, indispensable per a explorar l'essència de cadascú de nosaltres, per fer aflorar la sensibilitat, la serenor i, així, trobar un espai de pau’.

‘L'austeritat és un principi important en el Sumi-e. S'ha d'utilitzar només tinta negra i descobrir les diferents sensacions cromàtiques que es  poden transmetre amb diferents tonalitats de tinta més o menys intenses. 

Els tons de la tinta, la força o subtilesa de les pinzellades i els espais buits seran el llenguatge que ens ha d'alliberar l’esperit’.

Tot vol pràctica

‘La pintura Sumi-e, com l'ikebana, té un mètode que vol pràctica’.

‘Cada pinzellada ha de tenir l'energia vital, el ki, amb espontaneïtat i rapidesa’.

‘En aquest mètode les primeres pràctiques formals de Sumi-e han de començar per l'Orquídia Silvestre (l'estació de la primavera), els seu traços faciliten l'espontaneïtat i la fluïdesa a través del gest lliure’.

... I això és el que treballàrem durant tres hores sense interrupció.

Començàrem, per familiaritzar-nos amb els pinzells, amb una mena d'exercicis de fina psicomotricitat, semblants als que fan els infants previs a l'escriptura. He de dir que els vaig trobar no tan senzills com semblaven i que hi havia una dificultat amagada. 

En un principi, vaig pensar que no seria capaç de trobar-hi seguretat i espontaneïtat alhora. Però animats per M. Dolors vaig i vàrem començar a emplenar papers i papers sense por, amb diligència, gaudint de ratllar i d'observar com sorgien diferents textures.

L’experiència d’un samadhi 

M. Dolors ens deixà que féssim i que cadascú anàs descobrint per ell, només ens guià quan cregué convenient fer-ho. Després vingueren les fulles, fulls i fulls de fulles, cada vegada més lliures, més segures, més creatives. Llavors les flors i les tiges i sense adonar-nos ja estàvem immersos en la composició, una i una altra. 

En una mena de samadhi pràctic em vaig sentir absort en el meu ser i en les formes que sorgien, com un samu fet en plena consciència, un buit és forma, forma és buit. 

Durant aquest anar fent la ment va estar en l'aquí i ara, en retxes i textures. I acabà el temps, com quan sona la campana enmig de l'asseguda i hom se n'adona que el temps viscut no coincideix amb el temps analògic.

En acabar tots vam poder percebre l'alegria d’haver pogut estar en contacte amb el nostre ésser profund, d'haver treballat allò que és la seva identitat: la creació.

En veure els resultats quedàrem sorpresos com a partir d'una mateixa proposta havíem estat capaços de crear coses diferents, cadascú aportant la seva individualitat. 

-0-

PS: Tot i que diferents quant a recursos artístics i expressivitats genuïnes, els dos tallers d’Ikebana van tenir, gràcies a la sensei Maria Dolors Villadelprat, una metodologia molt acurada, subtil i semblant a la descrita per al curs de sumi-e. 

Totes les persones participants van sortir encantades i amb ganes de fer noves mostres d’uns arts tan bells com primitius i que afavoreixen la sensibilitat, la serenor, l’amor i pau interior. Coses que s’encomanen també a la vida social i exterior…

Altrament, només hem pogut editar una selecció de les imatges que es van enregistrar durant els 4 tallers. Si clicau a sobre d'elles les podreu veure ampliades.

Gassho profund i agraït

🙏

‘Déu ens necessita per poder estimar-nos’

Joan Mascaró i Fornés