Podem salvar el món?
Escriu Xunxo Cortés de la Sangha de Mallorca
Tenint al cap l’apartat de Vida Senzilla i Sostenibilitat que, juntament amb Sostenibilitat del Planeta, constitueixen les dues potes de l’Actitud Sangha que m’interessen especialment, ha arribat a les meves mans el llibre de Jonathan Safran Foer “PODEM SALVAR EL MÓN abans de sopar” un títol, si més no, original i que em va despertar la curiositat.
Aquest llibre assenyala com a principal causa de l’escalfament global, els productes d’origen animal i fa una crida a no consumir-ne o, al manco, a reduir la seva ingesta.
L’autor destaca la ramaderia intensiva com la principal causa d’aquest l’escalfament, tant pels gasos que emet com per la immensa desforestació que suposa alimentar-la (el 80% de la desforestació mundial es produeix per obtenir terres per a pastures) amb la conseqüent eliminació dels principals pulmons que podrien neutralitzar la producció d’aquests gasos.
“Segons la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, si les vaques fossin un país, ocuparien el tercer lloc pel que fa a emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, després de la Xina i els Estats Units”.
Safran Foer afirma també que canviar la nostra manera de menjar és més senzill que vèncer la influència dels grups de pressió i fa una crida a assumir-ho tant a nivell individual com a nivell col·lectiu.
“El canvi climàtic és la crisi més important que la humanitat ha afrontat mai i es tracta d’una crisi que sempre s’haurà d’enfrontar col·lectivament i individualment. Hem de renunciar a alguns costums a l’hora de menjar o perdrem el planeta”
I continua: “Se’ns insta a definir-nos pel que tenim: possessions, dòlars... Però és hora que ens manifestem pel que amollam i reconeguem que formam part de la causa del problema per així, ser capaços de començar a assolir responsabilitats que ens permetin solucionar-lo”.
Apatia suïcida
Per a mi, el més interessant del llibre és el qüestionament de l’autor sobre la inconsciència i la passivitat que s’ha instal·lat en la major part de la societat, malgrat la importància i la urgència de reduir els efectes del canvi climàtic. Safran Foer ho anomena “apatia suïcida” i afirma que aquesta actitud resulta encara més greu pel fet que els països més perjudicats són els que menys han provocat aquesta contaminació del planeta”.
Ho explica amb xifres ben eloqüents: “Si els 7.500 milions d’habitants de la terra tenguessin les necessitats i la capacitat de consum de l’habitant de Bangladesh, ens caldria un planeta de la mida d’Àsia. En canvi, si tothom visqués com un ciutadà dels Estats Units, ens caldrien, com a mínim, quatre planetes”.
Aquesta inacció general pot venir donada per la sensació de sentir-nos desbordats davant la magnitud de la situació que ja tenim a sobre. D’altra banda, no tenim gaire clar per on hem de començar i, a més, sovint ens trobam amb una sensació de bucle que es retro alimenta, com és el cas, per posar un exemple, dels aires condicionats.
Cada vegada s’utilitzen més degut a l’augment de les temperatures i això fa que s’emetin més gasos d’efecte hivernacle que faran pujar encara més les temperatures... Ho sabem però no volem veure que hi ha una gran contradicció entre el nostre benestar actual i la previsió d’un futur incert que ens demana alterar el nostre confort.
A més, segons l’autor, aquesta manca d’acció generalitzada també ve donada perquè pensam que “els interessos que s’oposen a la solució del problema són més poderosos, més insistents i més espavilats que la voluntat i la lluita dels que el volen solucionar.Perquè creiem que algun dia en algun lloc, algun geni acabarà inventant una tecnologia miraculosa que canviarà el nostre món i farà possible que no haguem de canviar la nostra manera de viure.
Perquè el plaer a curt termini és més seductor que la supervivència a llarg termini.
Perquè tothom espera que comenci algú altre: el veí, les companyies elèctriques, la indústria de l’automòbil, el govern” i és ben cert que ens sentim impotents davant uns poders de cada vegada més anònims i més influents, però també és ben cert, que no faran res fins que hi hagi un clam popular per salvar el planeta i siguem conscients de la força que tenim cada un de nosaltres com a consumidors i com a usuaris de serveis.
Fa uns quants dies el Secretari General de l’ONU va dir de forma ben clara, però que es va reflectir ben poc a les xarxes o en els mitjans, que la humanitat ha obert les portes de l’infern i el representant d’un país del que abans en dèiem en vies de desenvolupament i que ara ja no sé en vies de què estan, li va contestar que ells ja hi són a l’infern...
Som part del problema o part de la solució?
Què triam fer? Segons l’autor de Podem salvar el món, només hi poden haver dues reaccions possibles davant el canvi climàtic: resignació o resistència.
Des d’Actitud Sangha i amb la inspiració de la nostra mestra que ens convida a actuar des d’aquest Wu Wei de l’acció sense ego i totalment desenganxada dels resultats, voldria suggerir algunes propostes concretes que poden col·laborar, encara que, en principi, només sigui a nivell individual, a disminuir la nostra petjada sobre el planeta.
Són suggeriments fets amb la intenció que s’ampliï aquesta llista amb la col·laboració de tothom que hi vulgui participar:
-Utilitzar menys el cotxe.
-Comprar menys roba i intentar trobar-ne de segona mà.
-Utilitzar menys l’avió.
-No comprar garrafes d’aigua (Es pot utilitzar un filtre natural molt efectiu i molt barat). Veure exemple (+)
-Utilitzar tires de sabó per a la rentadora que són biodegradables, no utilitzen envasos de plàstic i ocupen molt poc espai. Això fa que es gasti menys combustible en el seu transport, egons els seus fabricants s’estalvia un 96% de CO2 en aquest transport. Veure exemple (+)
-Comprar productes locals i de temporada (evitar els productes que venen de països llunyans).
Com una gota d'aigua dins la mar
Vicenç Ferrer definia la seva obra a Ananatapur com una gota d’aigua dins la mar, però imprescindible per als que tenen set. La nostra actuació individual segurament és encara menys que una gota d’aigua però l’oceà és la suma de milions i milions de gotes.
Segurament, molts de vosaltres teniu altres idees i aplicau més solucions per sentir que ens decantam cap el costat de la solució i perquè no volem agreujar, encara més, aquesta situació d’emergència climàtica.
Vos anim a compartir-les per ampliar aquest llistat i per animar-nos a actuar i a connectar-nos perquè aquestes petites fites individuals es puguin estendre com una bassa d’oli.
Si a algú li interessa llegir aquest llibre que comentam, el teniu a la vostra disposició a la biblioteca del zendo sa Rota a Establiments.
Gràcies Xunxo...
Si vols participar a Actitud Sangha i compartir les teves propostes, pots fer un correu a gasparzen@gmail.com
Salut i gassho profund
🙏