diumenge, 5 de novembre del 2023

La meravella del moviment conscient



‘El miracle és dins nostre’

Josep Piera




Diumenge, 22 d’octubre, Ermita de Sant Honorat. 


La coreògrafa i ballarina Anna Jarque, companya de la Sangha de Barcelona, ens va regalar aquesta meravella de Taller de Moviment Conscient.



A l’inici, el grup d’onze participants, ens vam presentar amb subtil discreció per aproximar-nos al moviment amb confiança i calidesa.

La saviesa que transpua Anna Jarque fa que hom es desprengui dels vels que el condicionen i s’obre a la consciència del cos i de l’espai.

Pas a pas, seguint les senzilles i estudiades indicacions de la mestra, vas assaborint el gaudi propi i el comunitari, essent conscient de les possibilitats d'espai que dibuixem cadascú i amb la resta del grup. 


Atenció, ritme, harmonia, música o espai


La catarsi sorgeix en qualsevol moment, quan atenció, ritme, harmonia, música o espai ens abracen i fem U amb nosaltres mateixos i aquest U es fon llavors en el tot de l’univers. 


L’espai de la sala Ramon Llull, a un bell indret de l’ermita, dalt del massís de Randa, on s’il·luminà el savi català de Mallorques, esdevé miracle per fer de la dansa teràpia i salut, consciència i moviment.

Anna ens va fer anar des del gest i la respiració íntims a unes propostes de moviments que ens permeteren viure i reviure la dansa com una llibertat nova, com quelcom que va més enllà del que es veu. 


La màgia del ball ens havia aglapit de cap a peus. Vam passar de l’anarquia a la cura i a l’ordenació del moviment, al pas metòdic, al ritme controlat de les melodies sincopades. El goig fou d’alta intensitat.


Copsar el batec del cor individual, moure’l amb el so de la música, que tan ricament i precisa havia seleccionat l’Anna, ens va fer viure, sentir i compartir els batecs de les altres persones amb qui ballàvem. 


L’abraçada era el fet de concòrdia solidària, d’estimació i comprensió, que ens va permetre aprendre i assaborir i gaudir d’aquest extraordinari taller de Moviment Conscient. 


Mil milions de gràcies Anna Jarque per compartir-nos i donar-nos tant sense demanar res a canvi.


Com diu Josep Piera i Rubió, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, en el seu poema el ball, de la vida quotidiana.



No cal anar molt lluny.


Ni trepitjar descalç viaranys plens de vidres
ni ofegar-se en el mar per tal de veure llum,
la llum, paraula mítica, metàfora de seny.


Allò que cerques ho tens davant teu.
Per gaudir un infern no cal prendre vaixell.


No cal anar tan lluny.


Siga cau, siga avenc, drecera, cingle, foc;
no cal fugir enlloc; 
mira-ho tot prop i a punt:

objectes, cels, mons, paraules,
horitzons, presons, éssers o murs.


No cal anar més lluny.


Només l'esguard i el tacte
aboleixen distàncies.

Estimar és conèixer.


El miracle és dins nostre.


No cal anar-se'n lluny.




Salut, moviment conscient i gassho  profund
🙏