D’on provenen les nadales?
És un article de Guillem Puig publicat per FORAVILA (+), un mitjà de comunicació independent, únic a les Illes Balears, amb una trajectòria de quasi quaranta anys de vida, que posa el focus sobre les persones que resideixen en els pobles i viuen arrambades al sector primari, al patrimoni, al medi natural, al paisatge i a una forma d’existir lligada a la terra i a tot el que ella és capaç de proporcionar.
'Si hi ha un element indicador de la proximitat de les festes de Nadal aquest és el so de les nadales, unes cançons populars que no deixen de sonar durant les dates prèvies al Nadal i que ens acompanyen fins a l’arribada dels Reis. Però, d’on ve el costum de cantar nadales i quin fou el seu origen?
La nadala és una de les manifestacions més antigues de la lírica popular que, en els seus orígens, consistia en una breu cançó estròfica amb la melodia principal en la veu superior i que, normalment, estava destinada a ser executada per un solista al qual acompanyaven dos o tres instruments.
Les primeres nadales sorgiren al voltant de la celebració cristiana que a Europa coincideix amb el solstici d’hivern. Com a antecedent es poden assenyalar les representacions populars que feien els pastors en el portal de les esglésies abans de la Missa del Gall i que, amb cançons i danses, serien el contrapunt alegre i desenfadat a la litúrgia de la Nit de Nadal.
La denominació nadala va aparèixer al segle XV per referir-se a una cançó en llengua vulgar que es recolzava en formes responsorials com el virolai, el zéjel o la ballata.
Durant el segle XVII la interpretació de nadales s’anà fent cada vegada més popular malgrat les prohibicions que hi havia al respecte; prohibicions formulades pels sectors més conservadors de la societat.
Aquestes prohibicions es basaven en el fet que l’ús de les nadales s’havia convertit en una pràctica cada vegada més usual en forma de cançonetes en forma de diàleg que recreaven la sorpresa dels pastors davant el misteri del naixement de Jesús. Temes com aquest es convertiren en el pretext ideal per realitzar divertides paròdies en les quals es feia burla de personatges arquetípics de l’època i de les seves diverses nacionalitats.
Durant el segle XVII la nadala es veure influïda per la música italiana; fet que és fàcilment comprovable en l’estil recitatiu i compositiu propi de l’òpera seriosa italiana, la qual cosa va provocar un augment en el nombre de músics a les orquestres de les capelles de música catedralícia així com una major exigència a l’hora d’interpretar aquestes peces.
Característiques populars
Lentament s’anaren introduint elements teatrals a les esglésies cercant, sobretot, provocar en el poble afectes diferents a la contemplació divina mitjançant el vell estil polifònic.
Banda sonora del Nadal
Ara bé, tot i aquestes influències italianitzants les nadales que han arribat als nostres dies fan referència a cançons clarament populars, basades en una estructura melòdica i harmònica senzilla que normalment solen ser interpretades per cors infantils.
Joan Amades, eminent folklorista del panorama en llengua catalana, afirma que el cançoner de Nadal és un dels més extensos del repertori de la tradició popular en català i en aquest cançoner s’hi mesclen tant les cançons cantades dins les esglésies durant l’adoració al nin Jesús com les cançons creades per cantar davant els betlems casolans.
El caràcter popular de les Nadales no pot fer oblidar que algunes d’aquestes cançons foren creades en un ambient culte o eclesiàstic: basta recordar “Adestes fideles”, que encara avui es canta en llatí, “Santa Nit” de Franz Xavier Gruber o “Joia en el món” inspirada en algunes melodies de l’oratori de “El Messies de Händel.
Ara bé el caràcter popular es manifesta de ple en algunes nadales que tengueren el seu origen en cançons de bressol -com és el cas de “El noi de la mare”- o amb un caràcter marcadament infantil -com ara “A Betlem me’n vull anar”, o “Fum, fum, fum”-.
Al comerç
El fet que les nadales s’hagin convertit en una de les tradicions de Nadal més arrelades al món occidental, essent el repertori de música tradicional que més viu es manté, ha estat aprofitat per grans empreses comercials i publicitàries per fomentar el consumisme durant aquestes dates.
Estudis recents demostren que escoltar nadales quan s’està comprant incita a un major consumisme, fet que no ha passat per alt als grans centres comercials que a tothora mantenen els seus fils musicals amb aquestes cançons.
Sigui com sigui, i malgrat la seva utilització a nivell comercial, no es pot entendre un Nadal al món occidental sense les omnipresents melodies de les nadales; unes cançons que sempre ens duen records d’unes festes entranyables al calor de les llars i en companyia dels més propers.'
Nadala per als nens de Gaza
Des de l'Escola dels Amics de Ramallah fins al món, han compartit la seva versió de l'atemporal "Little Drummer Boy". Els nostres cors s'uneixen en pregària per la seguretat dels nens de Gaza. Que les nostres oracions compartides facin ressò per la pau i la justícia, teixint un tapís d'esperança que va més enllà de les fronteres, abraçant la humanitat compartida que tots estimam.