'La imagen cautiva' última publicació de José Luis de Juan

‘Hi ha l’art de llegir i l’art d’escriure’

Joan Mascaró

El nostre company de la sangha de Mallorca, José Luis de Juan, acaba de treure del forn la seva darrera obra ‘La imagen cautiva’, editada per Ediciones del subsuelo. Amb ell fa uns dies hem compartit sesshin i silenci i ara ens proposa i convida a la lectura d’aquesta narració vivencial, que se sustenta amb l'experiència de les peripècies de la vida, de l'amistat i de l'anhel d’atravessar el 'llindar' de la realitat amb la paraula i l’art. 

Està protagonitzada per uns personatges singulars de vides paral·leles, amb un mateix paisatge de rerefons i amb uns diàlegs que abelleixen, discretament i subtil, l’acció de tot plegat.

Una pinzellada a l’amic

José Luis de Juan va néixer a Mallorca i va començar aviat a escriure relats i poesia, però després els seus interessos es van desviar cap a la pintura i l'escultura. 

Després de viure a Itàlia i als EUA, va escriure El apicultor de Bonaparte, i altres novel·les com La llama dansante i Obra muerta, a més de poemaris com Versión del Este, fruit d'una estada a Alemanya, i l'assaig Incitación a la vergüenza. 

La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, el francès, l'anglès i el rus, rebent distincions i premis a Espanya i a l'estranger.

Una pinzellada de la contraportada

‘Dos amigos, un escritor y un pintor, hablan en un estudio-buhardilla repleto de cuadros y libros. Han vivido vidas paralelas en la isla donde nacieron, y aunque hay pocas cosas que no sepan el uno del otro, quedan aún ciertos interrogantes. 

De improviso, el escritor muestra al pintor, Ralf, un apunte al óleo que este le regaló mucho tiempo atrás: una siesta en un bosque. La pintura activa la memoria visual de ambos y toma caminos insospechados en los cuales se encuentran y a veces se separan. 

El narrador de La imagen cautiva rememora aquella conversación desde un lugar de Corea del Sur como si revelase fotografías mediante la palabra, haciendo aparecer tipos y paisajes de un extremo a otro del mundo. 

Escribe sobre Ralf y su personalidad variopinta, sobre un escritor australiano que inventa carreras de caballos en un garaje, sobre aquel húngaro que vivió varias vidas, sobre el genio del arte y la vida en la cuerda floja de la imaginación. 

El arte y la creación son los ejes de este diálogo entre dos artistas que se enfrentan a la obra desde distintas actitudes vitales pero que tal vez coincidan en que ‘como pasa en los libros de Musil o de Gerald, el escritor australiano, y con cualquier obra de arte interesante, es mejor no entender todo lo que escriben o lo que muestran, o lo que dicen’. 

Sólo el lector de La imagen cautiva puede desentrañar aquello que se esconde en los pliegos de esa imagen antes de que se refleje en el espejo de las palabras…’.

Just al final, aquesta lectura ens ofereix una cita de Marcel Proust. Fem-ne un tast: 

'Els éssers que tenen la possibilitat de viure per a si mateixos -és clar que aquests éssers són els artistes, i jo estava convençut feia molt de temps que no ho seria mai- tenen també el deure de viure per a si mateixos; i l'amistat és una dispensa del deure, una abdicació personal...'

‘Llum i amor són essencials a l’educació’

Joan Mascaró

🙏