El Sesshin dut a terme aquests dies a Son Bono, a l’entorn perifèric de la Ciutat de Mallorques, ha estat una comunió total amb l’Univers, participada per 46 persones que han conformat la sangha illenca.
Un camí que l’ha feta retornar a uns teishos memorables del Mumonkan per oferir-nos els ensenyaments d’aquest aplec de koans coneguts també per 'La barrera sense porta’.
Les celebracions
Les celebracions dels horabaixes mallorquins també han tengut aquella aura especial, íntima, que convida a posar en comú i compartir el més essencial de l’existència: la fraternitat.
‘Cal aprendre a discernir en totes les situacions de la vida. Però hem de ser conscients que ningú no posseeix la veritat absoluta, necessitem reconèixer, amb tota lucidesa i humilitat, que la manera humana de conèixer és necessàriament relativa, perquè som éssers limitats en la nostra condició espai temporal i només podem veure la realitat des d'una perspectiva limitada.
Aquesta humilitat ens permet conviure respectuosament amb la diferència.
La pràctica ens permet fer realitat en el nostre viure quotidià que som absolutament iguals en la nostra essència búdica o divina i, alhora, absolutament diferents en la nostra forma.
Així, si alguna cosa podem assegurar, és el saber que som diferents i també la importància del treball a realitzar per sentir-nos que som Un amb el Tot.’
Els comentaris, el Dharma
'El que respon al nostre anhel profund no és fora de nosaltres ni pot ser aconseguit per la ment. En siguem o no conscients, la veritat és que anhelam el que ja som, i el camí per descobrir-ho passa pel silenci de la ment, per la mirada profunda al nostre interior, per posar llum a la nostra consciència.
La ment únicament ens pot mostrar objectes externs o interns, materials o mentals, coses o creences, és com un dit que assenyala la llum de la lluna, però que mai no serà la lluna mateixa, sempre serà radicalment incapaç de transcendir el món fenomènic.
Sabem que el camí de la meditació, quan ens hi comprometem sincerament, ens conduirà a la veritat del que som.
La veritable saviesa no és entendre alguna cosa mentalment, la saviesa és comprensió i amor. És experimentar de manera directa i evident la profunda realitat de l'Ésser que som.
Aquest misteri íntim i sagrat de nosaltres mateixos. ‘Això que no té nom' diu Gregori de Niça i que és, justament, el que som…'
Les imatges subtils i profundes
Per arrodonir aquestes línies, entreteixides a l’ombra de la magistral saviesa, hem triat les imatges que els bons amics de la Sangha mallorquina han enregistrat de la senzillesa del casal jesuític, elevat al turó de Gènova, al ponent de la bella i cosmopolita Ciutat de Palma.
Delicadament subtils i incomparablement profundes, les imatges retratades dels ikebanes, que ens han alegrat la vista i aromatitzat els ambients.
I també els retrats dels racons amagats que palesen presències i absències, embolcallades per la circumferència que clou i tanca l’esfera infinita de l’amor, la saviesa i la compassió.
Els Upanixad, literalment: 'assegut a prop del mestre per sentir els seus ensenyaments', són una sèrie d'antics texts indis, escrits principalment entre els segles VIII i IV aC, que constitueixen els ensenyaments bàsics del Vedanta, una síntesi doctrinal fonamentada en la recerca de la naturalesa profunda de l'existència, de caràcter místic i esotèric.
Au idò, des del més profund del cor...
L'ALTRA RIBA
Tu, l'inefable
que els Mestres experimentaren
en les profunditats de si mateixos,
més pregones que els seus pensaments
i que tots els seus desitjos,
en la soledat existencial de l'Ésser.
Ésser insondable, que ressona
amb la remor de les fulles
que mormolen sota el vent.
Silenci que bruela en el torrent impetuós
i en el murmuri dolcíssim del riu
que avança tranquil vers la mar.
Dansa Sagrada dels astres
a través de l'espai
que brunz en el nucli de l'àtom.
Tu, el qui canta
en la piuladissa dels ocells
i que udola
en el crit salvatge de les feres.
Ritme etern del plor
i del somriure dels homes,
que vibra
en llurs pensaments i desitjos.
Paraula de llurs paraules de guerra,
d'amor i de tants afers.
Presència amagada,
que en fluir constitueix el temps
i la història.
Essència que s'endinsa en el temps
i forma la immensitat.
Llum que brilla
en un recer de l'espai
i en un punt del temps
amb plenitud indivisible.
Crida externa
a l'Ésser de cada ésser.
Plenitud en l'instant fugisser
de cada acte.
Comunió total amb l'Univers,
veritat profunda, amagada i revelada
que estima i resta per sempre...'
Veure totes les fotos (+)
