El Zazenkai a l'ermita de Sant Honorat
Diumenge, 7 d'abril de 2024
Ramon va fer U.
Prop d'aquest indret mític i místic un grup de la nostra sangha ha fet avui un Zazenkai format per sis assegudes, els kinhins corresponents, un berenar, un passeig meditatiu i un dinar de verduretes de l'hort de l'ermita, cuidat i cuinat per la mà amable, generosa i sàvia, del prior Miquel Mascaró.
La nostra sincera Gratitud per endavant i en majúscules.
Companyes i companys, en silenci i amistat, han tornat a fer U dins el Zendo de l'antic galliner de l'ermita i posant peus davall taula a l'auster i còmode menjador del casal humil de portes sempre obertes.
Quan cos i cor i ment s'abismaven amb els sotracs de pensaments i sentiments il·lusoris, per aquell roquissar esquerp del penya-segat que mira al Migjorn, avui que bufava un embatol de Llebeig, que peix no veig, apareixia el so de la campana, repicada dolçament per mà femenina, i ens convidava a la contemplació, al passeig, al mos...
Tot feia U.
Les calèndules i les herba-sanes mentolades, els lliris i els clavells d'aire, els sons dels rossinyols i les caderneres, els jocs i els descansos dels quissons de la casa, el parral ara erm de la vida dels ceps, el conjunt de baies vermellenques, sucoses, rodones o rodonenques, pedicel·lades, agrupades al volt d'un eix ramificat...
Tot estava emmirallat dins els cels grisos, aquells colors barrejats o intermediaris entre el blanc i el negre. Els colors semblants al de la cendra de la Setmana Santa que finia avui amb les eixides del dia de l'Àngel i els sons de les xeremies del pancaritat llucmajorer que sonaven al proper monestir de Gràcia.
Hem fet silenci tot el matí, però tombant el dinar del migdia també hem parlat. Un poc de tot, de la salut, de les famílies, de les lectures que ens embolcallen d'amors que volem compartir, de la càbala, de l'art en la natura, el fet de pigments ancestrals, amb estopes, aquella part basta que se separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los...
El xiuxiueig anava de les guerres que no s'acaben mai a la derrota a la final de Copa, que alguns no vèrem per no tenir malsons. Hem parlat d'aquell concert de l'Stabat Mater ('Estava la Mare', en llatí) basat en el poema medieval d'origen franciscà, que molts compositors han musicat, com Vilvaldi, Scarlatti, Rossini o els més contemporanis Pärt, Brotons o Jenkins...
Hem repassat projectes passats, sempre presents i possibles en un futur no molt llunyà: AMADO, TERESA; el del SHINJINMEI, la proposta artística feta a partir del poema de l’esperit de la fe, de Seng-ts’an (de Mestre Sosan, Xina), any 606 d.C. Un poema que comença així:
