La porta d'entrada
Deia la mestra 'som la llum que ha d'il·luminar el nostre interior i el nostre entorn, som la sal que en el lliurament incondicional ha de desaparèixer per donar gust a tot el seu entorn.
Però aquesta imatge és encara més explícita a la paràbola budista de la nina de sal com a símbol del coneixement profund de la pròpia essència.
Tota trobada produeix sempre un canvi, una transformació que ens condueix de forma directa al despreniment i a la recerca de la Vida veritable, és a l'interior on es troba aquesta energia de transformació i hi hem d'accedir a través del silenci i de la pràctica de la meditació.
Els símbols que es van repartir, l'espelma i la sal, simbolitzen la nostra llum, la que ens il·lumina des de dins i trenca les fosques internes i externes. És la LLUMde la SAVIESA i la SAL esdevé el simbol de les nostres POTENCIALITATS, les quals en lliurar-se en l'acció quotidiana de les nostres vides les dóna sabor...'.
La nina de sal
Després d'un interminable pelegrinar a través de territoris àrids, desèrtics i desolats, va arribar per fi a la vorera del mar i llavors va descobrir una cosa immensa, fascinant i misteriosa alhora.
Era l'alba, quan el sol començava a il·luminar l'aigua encenent encara tímids reflexos. Però la nina no aconseguia entendre què era allò. Hi va romandre un llarg temps, com clavada fortament a l'arena, amb la boca mig oberta. I davant d'ella, aquesta extensió immensa i seductora. A la fi, es va decidir i li va preguntar al mar:
- Digues-me: qui ets?
- Sóc el mar.
- I què és el mar?
- Sóc jo.
- No ho arrib a comprendre, però ho desig tant. Explica'm el què he de fer.
- És molt senzill: només toca'm...
.jpeg)
Després de dubtar-ho molt, va tocar lleument amb el peu aquella massa imponent. I va obtenir una estranya sensació que la va commoure. I va tenir la impressió que començava a comprendre alguna cosa.
Quan va retirar el peu de l'aigua, va descobrir que els dits havien desaparegut. Va quedar espantada i es va queixar:
- Malvat! Què m'has fet?
- On han anat a parar els meus dits?
El mar va respondre impertorbable:
- Per què et queixes? simplement has ofert alguna cosa per poder comprendre. No era això el que demanaves?
Però la nina de sal insistia:
- Sí... És cert, no pensava... però...
A cada pas la petita perdia algun fragment. Com més avançava, se sentia desposseïda d'alguna porció de si mateixa, i la dominava la sensació de comprendre millor. Però encara no aconseguia saber del tot què era el mar.
Una altra vegada va repetir la pregunta:
-Què és el mar, doncs?
Una última onada es va empassar el que encara en quedava de nina. I precisament en el mateix instant en què desapareixia, en què es dissolia enfonsada entre les onades que l'arrossegaven, emportant-se-la no se sap ben bé cap a on, la nina va exclamar amb l'últim fil de veu:
- Ah...! ara ho entenc tot: el mar sóc jo!
I es va fer la llum
.jpeg)
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas del vagabund.
Déu meu ja estic apunt…
Així la sal s'esvaeix i es fa infinitud al mar…
… I tot el meu futur està sembrat de sal!
(Marius Torres)
Silenci. Evangeli segons Mateu (5,13-16)
«Vosaltres sou la sal de la terra.
Però si la sal es torna insípida, amb què la salaran?
No serveix més que per llençar-la fora i que la trepitgi la gent.
Vosaltres sou la llum del món.
No es pot amagar una ciutat posada al capdamunt d'una muntanya.
Tampoc no s'encén una làmpada per ficar-la dins un calaix,
sinó per posar-la al candeler, i així il·lumina tots els de la casa.
De la mateixa manera, il·lumineu la vostra llum davant dels homes,
perquè vegin les seves bones obres i glorifiquin el seu Pare que és al cel».
L'ofrena de sal i de llum
Alliberats dels nostres propis interessos egocèntrics, per ser la “sal” que necessita la terra i la “llum” que convé al món.
Vosaltres sou la sal de la terra
.jpeg)
Vosaltres sou la llum del món
.jpeg)
“Vosaltres sou la llum del món”. Sense la llum del sol, el món es queda a les fosques i no ens podem orientar ni hi ha possibilitat de vida.
Confiar en nosaltres mateixos
Les dues metàfores coincideixen en una cosa molt important: Si romanen aïllades; ni la sal ni la llum serveixen per a res. Només quan la sal entra en contacte amb els aliments i es dissol amb el menjar, pot donar sabor al que mengem.
El mateix passa amb la llum. Si roman tancada i oculta, no pot il·luminar ningú. Només quan és al mig de les tenebres pot il·luminar i orientar.
El text d'avui ens convida a confiar en nosaltres mateixos, a ser llum que il·lumina i que acull la diversitat des de la total acceptació, integració i tolerància dels altres i de nosaltres mateixos.
Arribar a ser sal i llum...
.jpeg)
L'Esperit es manifesta a través nostre. Només necessitem una mica de lucidesa per mirar-nos de front i reconèixer-nos cadascú des de l'Amor.”
Si la nostra mirada és lluminosa una sola mirada nascuda del cor pot il·luminar les nostres ombres i les nostres pors i alhora il·lumina tots els de la casa permetent la diversitat i celebrant la unitat que no és uniformitat.
L'únic propòsit per poder desenvolupar la nostra potencialitat i arribar a ser sal i llum és la coherència amb el nostre ésser profund que ens permet viure amb pau i alegria manifestant la nostra veritable naturalesa en tot allò que fem.
El nostre compromís
El text segueix així: "De la mateixa manera, procureu que la vostra llum brilli davant de la gent".
Aquesta naturalesa divina que està més enllà de qualsevol diferència sense atendre ideologies o nacionalitats, o estils de vida.
Per això en viure de cada dia ens hem de sentir coresponsables d'aquest món, ser sal i ser llum és un servei que neix de la nostra consciència profunda i tenim el compromís d'expandir-la.
La llum profunda
saviesa que sempre ets present.
Els homes matinen per trobar-te
Fas néixer tot davant nostre
i proclames l'aurora de la vida
Quan no hi havia l'home sobre el món,
per poder cantar.
Tu ja eres el principi i l'origen.
Ets la fi de l'univers,
i el temps en la caiguda.
Ens acollim a tu que ets la força
de les coses
i en tu rejoveneix, el nostre esperit.
Ets la llum profunda,
el buf viu que fa possible el món
i anima els nostres cors alegres:
l'amor que vivim i cantem'.
La nostra gratitud
.jpeg)
Gratitud infinita a la mestra Berta Meneses per ensenyar-nos a estimar el camí del despertar i a totes i a tots els que heu pres part en aquest retir de silenci i meditació.
Un esment especial a Victòria i Tomeu per l'excel·lent coordinació realitzada i a les estimades i estimats que han portat a terme qualsevol ofici de col·laboració per al bon desenvolupament del Sesshin.
-0-
Mes, les meves paraules de "bellveure",
Llum i sal, zazen i silenci
🙏