El proppassat divendres, 28 d'agost, vam celebrar a la Casa d'Espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona la reunió de responsables de l'Escola Sanbô Zen. Entre d'altres qüestions rellevants i d'interès que us anirem compartint properament, avui ens plau fer-vos a mans el text que ens va exposar la nostra mestra Berta Meneses. El seu títol ja és prou explícit i bell: 'El tresor de la Sangha'. Diu així:
 |
| Berta Meneses, mestra zen |
La Sangha és la comunitat de bodhisatves, i un bodhisatva és aquella persona de la qual brolla la bodhicitta. (Bodhisattva: bodhi + sattva significa «ser il·luminat», «ser en el camí de la il·luminació» o «ésser que il·lumina els altres»).
El vot i el compromís
És realment urgent cercar la realització d'aquests tres tresors en un mateix i en els altres. Aquesta és l'essència del bodhisatva, que es concreta en el vot primordial de salvar tots els éssers que pateixen.
 |
| Masao Abe |
El vot i el compromís constitueixen la base i la força de la nostra vida com a bodhisatves. No es tracta d'escollir algunes accions o determinats actes, sinó una disposició fonamental de l'ésser. I l'ésser es manifesta als actes.
Masao Abe ho expressa amb la fórmula: «El Buit buidant-se en vot i acció».
La Sangha es manifesta tant en les relacions interpersonals i d'amistat entre els membres com en la seva orientació cap al món mitjançant el servei i el compromís.
Tots dos aspectes convergeixen en l'esforç per fomentar la comunió amb els qui mantenen interpretacions i cosmovisions diferents, així com en la promoció d'una comunitat d'abast universal a través del propi exemple.
La relació i la comunitat
La Sangha ha de cuidar tant les relacions interpersonals com el sentit de propòsit i destí. Rita Gross desenvolupa amb gran sensibilitat aquesta dimensió comunitària:
 |
| Rita Gross |
A hores d'ara hauria de quedar clar que la interdependència i la naturalesa relacional constitueixen la realitat de les nostres vides, i que la individualitat és una ficció, un dels trucs de l'ego.
La reconceptualització que suggereixo té per objecte infondre en la categoria profunda i provocativa de ”Sangha” els valors comunitaris d'acolliment, nutricis, comunicació, relació i amistat.
Posar l'accent en aquests valors suposa reconèixer el paper crític que exerceixen, i que sempre han exercit, com a matriu i continent per a l'emulació adequada i per als propòsits meditatius i filosòfics del Dharma».
La Sangha és l'harmonia entre tots els éssers
Tant la solitud com la comunitat són essencials, i cap no s'hauria de sacrificar en nom de l'altra. Cal saber estar tot sol amb un mateix i saber estar veritablement amb els altres. Quan una persona sap estar amb els altres, també sap estar en autèntica solitud amb si mateixa.
És una comunitat de persones obertes a aquesta Sangha universal que constitueix la humanitat. El seu fonament es troba al santuari interior de cada ésser i és, en aquest àmbit profund, on té lloc la transmutació dels tres verins —odi, orgull i ignorància— i on l'acció es pot desplegar de manera organitzada i coherent.
Per això és necessària la pràctica, i aquesta ha de ser real i constant. Hem d'experimentar i aprofitar tot allò que pugui intensificar la nostra pràctica.
Convé fer periòdicament un examen de la nostra vida per avaluar la nostra direcció, contrastar-la amb els ensenyaments del Zen i allò que anomenem Dharma, i intentar sempre aprofundir una mica més en l'experiència directa.
Flexibilitat i una dedicació compromesa
Tot plegat requereix flexibilitat i una dedicació compromesa. Hem de tenir present que és possible gaudir d'experiències positives a la superfície de la nostra psique mentre els nivells més profunds romanen descurats. L'experiència zen obre el camí per netejar tot el nostre ésser, de dalt a baix i fins a l'últim racó.
La veritable alegria de la pràctica consisteix a oblidar-se d'un mateix en unificar-se amb alguna cosa o algú.
Hem de romandre atents a les possibilitats de transformació que es troben a l'esperit de la meditació zen.
La pràctica del zazen ens permet mantenir un compromís despert amb el temps dedicat als altres i amb el temps dedicat a nosaltres mateixos.
Ens ajuda a integrar estructura i inspiració, responsabilitat i autorealització, disciplina i llibertat, autoritat i igualtat, masculí i femení, forma i buit, vida i no existència. Si descuidem qualsevol d'aquests pols complementaris, la realització del camí esdevé impossible.
El camí del savi
Al Sutra del Cor es descriu de manera admirable aquesta profunda realitat. L'enteniment de l'aspecte absolut dels Tres Tresors és, en darrer terme, una qüestió d'experiència profunda.
Segons el mestre Dogen Zenji (segle XIII), «la personificació de la Joia de la Sangha és l'amor, l'harmonia i la pau entre tots els éssers, així com l'energia de la il·luminació».
Els éssers poden alliberar-se individualment del patiment, però la il·luminació es realitza plenament a la trobada, a la interrelació i a l'interser, és a dir, a la vivència de la Sangha.
La Sangha és el lloc on redescobrir la veritat
La nostra societat es caracteritza per l'individualisme institucionalitzat —com assenyala el mestre zen David R. Loy— dels tres verins fonamentals: cobdícia, odi i ignorància, que es manifesten socialment com a consumisme, violència i fanatisme.
 |
| David R. Loy |
Davant d'això, la Sangha apareix com el lloc on podem redescobrir la veritat de la nostra interdependència i experimentar la realitat viva d'estar profundament relacionats els uns amb els altres.
Aquesta transformació en la nostra manera de relacionar-nos amb el món té un efecte sanador indubtable, tant per a cada persona com per a la societat.
La Sangha ens ofereix consol i fortalesa per comprendre les lleis fonamentals de l'existència, com ara la impermanència, la insatisfacció i el no-jo, estretament vinculats a la realitat de la interdependència.
Ens brinda també la confiança i la profunda fe en el potencial de l'ésser humà per descobrir i manifestar a la seva vida la dimensió més profunda i lluminosa de la realitat.'
Qüestions per reflexionar
La mestra també ens proposa aquestes qüestions relacionades amb el text que ens poden ajudar a reflexionar:
1 Com defineix el text la funció de la Sangha en el desenvolupament espiritual de les persones?
2 De quina manera l'experiència de la interdependència pot transformar la nostra relació
amb els altres?
3 Quin significat té l'expressió de Masao Abe: «el buit es buida en vot i acció»?
4 Com es relacionen la pràctica individual i la dimensió comunitària de la Sangha?
5 Per què el text considera que la individualitat és una ficció de l'ego?
6 En quin sentit la Sangha es pot entendre com una realitat universal més?
