Des de la Sanbô Zen de Girona, el company Àlex Estebanell ens remet una nova publicació del blog CALMM. Així ens ho escriu i proposa:
'Fa uns quants anys vaig quedar amb algú en un banc d'un parc. Era dijous, al matí. Havíem de parlar de la seva empresa i durant quasi una hora em va parlar d'ell. De com havia començat, de les pors que encara l'acompanyaven, de qui volia ser quan tot allò li sortís bé.
Facturava molt, per cert. Però ho feia amb poca gent i amb menys ordre encara. Per dins, s'ho mirava tot amb una claredat envejable. Per fora, se li escapava de les mans.
Fa anys que trobo el mateix patró, i no només a les empreses.
Hi ha persones que ho veuen tot molt clar per dins. Saben què volen, han llegit molt, busquen estones de silenci i les troben. I tanmateix el dilluns torna a assemblar-se al dilluns anterior. Les bones intencions no acaben de trobar on agafar-se.
I n'hi ha d'altres que ho tenen tot ben endreçat. Hàbits, horaris, objectius escrits en una llibreta. Funcionen. Però si els preguntes per què fan tot això, s'aturen un moment més llarg del que esperaves.
Potser et reconeixes en una de les dues. O en totes dues, segons l'època de la vida.
Jo he recorregut totes dues, a fons, i encara hi vaig. Vaig trigar anys a integrar-les, i de fet no ho he acabat. Crec que aquesta és una feina que no s’acaba mai. De més jove estava centrat en l’organització, en l’eficiència, en la productivitat. Fins que em vaig adonar que la part humana anava coixa. I vaig començar a picar pedra, a treballar sobre mi mateix...'
Llegir més...
Si vols llegir més, basta fer un clic aquí (+)
