dijous, 27 de març del 2025

7è. Simposi d'Interioritat Compromesa. Àngels Canadell


Àngels Canadell Prat és filòsofa i educadora. Explora des de ben jove la relació entre la consciència i el món, amb la intenció d’obrir perspectives de canvi a la societat actual. Fundadora i directora d’Uniterra (Universitat de la Terra). 

Intervendrà en el 7è Simposi d'Interioritat Compromesa, a les 18.30h, amb la ponència 'A L'ESCOLTA DEL MÓN VIU'. 





Aquest 7è Simposi d'Interioritat Compromesa 'Què ens està dient la Terra' tendrà lloc el proper dissabte, 5 d'abril a la Casa d'espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona. 

Àngels proposa un itinerari formatiu inspirat en la cosmovisió emergent: Transformació de l’imaginari, noves narratives sobre el món viu i maneres d’habitar-lo tenint-ne cura.

Entenent la terra mateixa i els seus processos orgànics com a guies de salut i coneixement, explora les ensenyances dels elements per a la societat contemporània. Recuperant el llenguatge simbòlic amb que parla la natura, proposa estar a l’escolta del món viu i obrir-se a la transformació del sentir, pensar i actuar.

Crítica amb la modernitat i el model econòmic que la dirigeix, sensible a les desigualtats socials, Àngels Canadell ha buscat en altres visions del món, inspiració i coneixement per a transformar el present.

Ha estat docent en diverses universitats investigant els eixos de la cosmovisió emergent, centrant la seva feina en el canvi de model educatiu. Buscant sempre l’equilibri entre el camí interior i l’acció social, s’ha centrat en l’elaboració del projecte Uniterra com a síntesi de la seva experiencia personal i intel.lectual. Ara és la directora d’Uniterra (Universitat de la Terra)




Uniterra

Uniterra és una comunitat d’aprenentatge on, de manera convivencial, explorem els reptes i les necessitats de l’epòca i els llocs que habitem. Oferim propostes formatives i espais de diàleg per anar construint una cultura en pau amb la terra i el món.


Educar per a la saviesa

Com seria una educació orientada a despertar la saviesa?

Existeix dins nostre una divisió entre el coneixement i l’amor. Entre el que sabem i el que sentim. Aquesta divisió interior ens allunya del que veiem amb els ulls interns i ens aboca a obeir les consignes majoritàries. 

Educar avui dia, joves i adults, passa per encomanar una actitud d’estima vers totes les coses. 

Ens cal silenci, desenvolupar la percepció i l’autenticitat alhora de dir la nostra veritat per connectar amb la propia veu i aprendre a confiar en l’experiència interior. Seguir el propi camí, per conectar-nos amb els altres i amb la Terra.

Estem generant col·lectivament, un nou relat civilitzatori, una cosmovisió. És un moment excepcional que requereix donar-nos plenament a l’època, donar el que cadascú pot aportar de manera única a aquesta transformació. Vivim un nou començament.

'Els reptes són planetaris i les solucions sortiran de la saviesa col·lectiva. Som part d’un procés de regeneració cultural i comunitària paral·lel al procés de regeneració de la terra i els seus ecosistemes; res no està separat...'


Si vols ampliar aquesta informació, pots fer clic a aquest enllaç (+)

I també pots entrar al web del Simposi, amb un clic aquí (+)



'Ser habitants implica tenir cura del territori on som i residim com a éssers humans; tenir consciència de que no en som propietaris i un sentiment de gratitud per la oportunitat de ser-hi per un temps...'



7è. Simposi d'Interioritat Compromesa:  

'Què ens està dient la Terra'

Casa d'espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona

Dissabte 5 d'abril, de 10 a 20.30h


🙏






7è. Simposi d'Interioritat Compromesa. Gemma Polo




Gemma Polo Pujol intervendrà a les 16.15h amb una ponència titulada 'Abraçar la saviesa dels cicles de la Terra', en el 7è Simposi d'Interioritat Compromesa: 'Què ens està dient la Terra', que tendrà lloc el proper dissabte, 5 d'abril a la Casa d'espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona. 





Gemma Polo va néixer a la ciutat de Barcelona i des de ben petita la natura i l’espiritualitat han estat dos eixos bàsics de la seva trajectòria. Ha perseguit, al llarg de molts anys, unir aquests dos pilars i trobar el seu lloc en el món. 

Un recorregut que l’ha portat a treballar pels més desafavorits, amb una comunitat religiosa catòlica, a la República Dominicana, i a treballar a l’Índia, durant deu anys, per compartir i aprofundir els principis de l’espiritualitat. 

Actualment promou retirs i pelegrinatges. Iniciem aquesta conversa al menjador de casa seva, al bonic poble de Camallera, a l’Alt Empordà, tot contemplant la tendra verdor dels camps de cereals.

D'una entrevista a Catalunya Religió hem destacat aquestes qüestions i respostes.

Va créixer al barri de Gràcia de Barcelona: de petita la natura era quelcom llunyà?

Sí, però, des de quin tinc memòria, sempre volia estar a la natura. Passejava pels parcs, m’escapava a mirar els estels... Afortunadament, teníem el Park Güell a unes passes i aquest era un espai de caminades i jocs. Ara bé, la família tenia una casa a Tortellà i sempre dic que allà és on vaig veure Déu.

Què recorda?

M’encantava agafar la bicicleta i perdre’m pels camps. Tenia la sensació que entremig d’aquells boscos i conreus hi havia una saviesa molt diferent del que m’explicaven a l’escola. Per tant, recordo la llibertat de bellugar-me, de sentir l’aire, d’estirar-me en un camp, d’acostar-me als ramats d’ovelles... Encara ara, dic que vull ésser pastora! Doncs, per mi, el pastor representava la saviesa.

Esmenta moltes experiències en solitud.

És així. Un dels fets que ho va generar és que, als tretze anys, el meu pare va morir. Ell i jo érem els que volíem sentir el contacte amb la natura i tiràvem del carro per marxar cada cap de setmana cap a la Garrotxa. La meva mare i el meu germà eren més de ciutat. Per tant, em vaig quedar sense el meu referent i tenia por que ningú em portés al camp i a les muntanyes. 

Per sort, la mare va seguir portant-me a Tortellà i allà vaig començar a cercar moments de solitud a la natura. Tingues present que jo només vivia pels caps de setmana. Tot va canviar quan em vaig apuntar a la Unió Excursionista de Catalunya. 

Allà vaig florir ja que cada cap de setmana sortíem: caminàvem, escalàvem, fèiem esquí de muntanya... Cada sortida era pujar i baixar muntanyes i posar-nos, en ocasions, al límit. En aquells moments em deia a mi mateixa: veiem si Déu m’estima prou!

I aquesta etapa quan es va acabar?

Doncs el dia que em vaig adonar que ja no em satisfeia el repte de pujar cims. Un fet molt important va ser, als disset anys, la travessa als Pirineus, de mar a mar, seguint les carenes, dormint sota els estels, banyant-me als llacs… Una experiència transformadora que em va portar a fer després el camí de Sant Jaume l’any següent. 

Aquestes dues caminades han marcat la meva passió pels pelegrinatges com una manera d’estar a la natura en meditació i connexió amb els elements, com fora del temps o en estat de pura pregària.

A l’apartat biogràfic del web explica que la va marcar veure la pel·lícula, sobre la vida de sant Francesc, de Franco Zeffirelli, Germà sol, germana lluna.

Molt. En aquell moment tenia onze anys. Pensa que jo vaig néixer amb un foc molt viu a dins per descobrir què és la vida, sentia un anhel molt gran que m’empenyia. Jo veia la vida a la natura, era com veure l’ànima de les coses i dels elements, però no sabia que els altres no veien el mateix que jo. 

Per tant, a mesura que feia anys m’adonava que el que per mi era important pels altres no ho era i pensava: que estranya que soc! Quan a l’escola ens van passar el film sobre sant Francesc vaig pensar: aquest és dels meus! Algú sent i viu com jo visc. En aquell moment es va obrir el món. Encara m’emociono al recordar-ho. 


També vaig pensar: hi ha un camí, hi ha quelcom que jo puc fer per cultivar aquesta sensibilitat i viure des del cor!


Si vols ampliar aquesta informació, pots fer clic a aquest enllaç (+)

I també pots entrar al web del Simposi, amb un clic aquí (+)





7è. Simposi d'Interioritat Compromesa:  

'Què ens està dient la Terra'

Casa d'espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona

Dissabte 5 d'abril, de 10 a 20.30h


🙏







dimecres, 26 de març del 2025

7è. Simposi d'Interioritat Compromesa. Josep Maria Mallarach



Josep Maria Mallarach encetarà les ponències del 7è Simposi d'Interioritat Compromesa: 'Què ens està dient la Terra', que tendrà lloc el proper dissabte, 5 d'abril a la Casa d'espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona. Serà a les 10.15h.





J. M. Mallarach és coordinador de l’Associació Silene. És llicenciat en Geologia, màster en Ciències Ambientals i doctor en Biologia ambiental. Membre de la Comissió directiva del Grup especialista en valors culturals i espirituals dels espais naturals protegits d’UICN. 

Ha estat director del curs de postgrau sobre 'Significats i valors espirituals de la Natura', de la Universitat de Girona, durant sis anys. És autor, coautor o editor de llibres i articles en aquesta temàtica.

En el decurs d'una entrevista a La Taula Salut i Natura, el fòrum d’agents públics i privats (administracions, entitats sense ànim de lucre, recerca, sector empresarial) centrat en un canvi de paradigma: la natura com a garant essencial de la salut i el benestar integrals de les persones, Mallarach feia les següents declaracions:

'Les cultures més resilients (mestres de la sostenibilitat) ho han tingut sempre clar i aquelles que han mantingut aquesta coherència, han perdurat. Un exemple de cada continent ho palesa. 

Començo per Oceania, amb el concepte maorí de benestar integral o HAUORA que es fonamenta en la salut de la terra, i integra el benestar físic, mental, emocional i espiritual, tant individualment com socialment.


UBUNTU

Segueixo amb el concepte sudafricà (zulú / xhosa) d’UBUNTU, ètica centrada en la lleialtat de les persones i els seus vincles amb tot l’entorn, amb un esperit compartit que connecta tota la humanitat pel bé de tots.

Entre els amerindis nordamericans, el concepte lakota de MITA KUYE OYASIN ensenya que tots els éssers d’aquesta Terra (no sols els humans) som part de la mateixa família. En acabar una trobada, aquestes dues paraules sempre són en el comiat, per recordar aquesta interdependència.

Acabo amb un exemple europeu, dels pobles sami (Nord d’Escandinàvia i nord-oest de  Rússia): el concepte de BIRGEJUPMI fa palès que la supervivència i el benestar depenen de la consciència de la interdependència amb tot el que ens envolta, i de la coherència en la manera que pensem i actuem, hauríem de tractar el nostre entorn amb la mateixa cura que a nosaltres mateixos.


Diferents maneres d’expressar que tots els éssers estan interrelacionats i que la salut de les persones és inseparable de la salut de la natura? 


OneHealth (Una Sola salut) és la formulació occidental contemporània d’aquesta saviesa, que l’ONU preconitza.

Per una visió holística, és urgent abraçar el principi de la salut humana integral (física, psíquica i espiritual) i abraçar també el concepte d’una sola salut (OneHealth) amb totes les seves conseqüències. “La nostra Terra, la nostra salut”.

Hauríem d’assumir que la salut humana no depèn essencialment del sistema sanitari, d’uns determinats tractaments o fàrmacs, sinó que depèn, en gran mesura, de nosaltres mateixos, del nostre entorn, tant cultural (la societat en què vivim, amb els seus valors i el seu estil de vida, el sistema econòmic, etc.) com natural (un aire, una aigua, uns aliments, uns vestits, unes llars… sense contaminants, la qualitat de l’entorn natural, etc.). 


 'És urgent abraçar el principi de la salut humana integral (física, psíquica i espiritual) i abraçar també el d’una sola salut (OneHealth) amb totes les seves conseqüències'


Hi ha una evidència científica àmplia i creixent sobre els beneficis del contacte amb la natura per a la nostra salut física, emocional, social… Però, i la salut espiritual?

La dimensió espiritual és la que conté els valors més profunds, que dona sentit i significat a la nostra existència. Hem d’assumir que la salut humana depèn també del conreu de la interioritat, de la qualitat de les relacions que establim amb nosaltres mateixos, amb les persones que ens envolten, amb les altres, amb la natura i amb la Realitat total que sosté l’existència, per mitjà de la pràctica de les actituds vitals que ens permeten viure amb més harmonia. 

En la majoria de tradicions més resilients, com en la maorí, la salut no és divisible en parts, és holística, integral. En l’arrel de la nostra llengua, el llatí, les paraules ‘salut’ i ‘salvació’ provenen del mateix mot: salus, salutis. 

En el mateix sentit, cal que ens adonem de la necessitat i urgència d’aturar les tendències autodestructives a nivell personal (desànim, dispersió, inconsciència…) i social (explotació, injustícia,…); d’atendre les causes i no pas cobrir els símptomes. És a dir, adoptar un enfocament salutogènic que prioritzi sempre la prevenció, orientat a mantenir i enfortir la salut. 


I com cultivem la salut espiritual?


Hi ha múltiples opcions i vies, però voldria remarcar una dimensió compartida: actualment, quan la major part de la nostra societat viu en entorns i ritmes artificials, és vital restablir i conrear una connexió pregona amb la Natura, tant per a la nostra salut, individual i social, com per a la de la nostra Mare Terra. 

I si reivindiquem el terme tradicional de Mare Terra, és per emfasitzar els deures i responsabilitats filials que hi tenim, que no evoca, en canvi, el terme Planeta.

Per tot això, des de Silene hem donat suport, des de l’inici, a la Taula Intersectorial Salut i Natura, promoguda per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN). 

Convido a tots els lectors a que (si no ho han fet ja) s’adhereixin a la Declaració sobre la interdependència entre la salut i la natura a Catalunya i que, conseqüents amb aquest gest, mirin d’impulsar les accions que tinguin al seu abast...'


Si vols, des d'aquí pots fer un esguard a SILENE (+)

I també pots entrar al web del Simposi, amb un clic aquí (+)








7è. Simposi d'Interioritat Compromesa:  

'Què ens està dient la Terra'

Casa d'espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona

Dissabte 5 d'abril, de 10 a 20.30h


🙏










7è. Simposi d'Interioritat Compromesa. Mercè Conangla


La presidenta de la Fundació Ecologia Emocional, Mercè Conangla, participarà en el 7è Simposi d'Interioritat Compromesa: "Què ens està dient la Terra", que tendrà lloc el proper 5 d'abril a la Casa d'espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona.



A les 15.30h Mercè Conangla s'endinsarà en la conferència 'De l’ecoansietat a l’ecobondat: toca desfer el món'. Amb la seva experiència i saviesa ens transmetrà als assistents la importància que té l’impacte emocional en l’abordatge de la crisi climàtica, els possibles recursos per incidir-hi i com mantenir una bona salut emocional.


Som naturalesa


Compartim amb totes vosaltres algunes de les seves reflexions en aquest àmbit:

'Tots nosaltres som naturalesa.

Però els humans fa temps que ho hem oblidat, i en parlem i ho vivim com si la naturalesa fos quelcom aliena a nosaltres mateixos, com si fos a fora.

Vam passar de viure en harmonia, interconnectats als altres éssers vius del planeta Terra, a desvincular-nos i maltractar aquesta casa comuna. I, en fer-ho també ens vàrem desconnectar de nosaltres mateixos.

Ens vàrem creure el missatge que érem els reis i les reines de la creació i que tot estava al nostre servei.

Així, vam passar de la mirada ECO a la mirada EGO. I, des de l’orgull, la supèrbia i la prepotència… vam iniciar la destrucció.

I avui som aquí immersos en una crisi que no és només ambiental o social… és una crisi emocional i, sobretot, ètica. La nostra supervivència com espècie està en risc, i també ho està la nostra humanitat.

Vull ressaltar que el principal efecte d’aquesta crisi climàtica en què estem immersos es troba en l’increment dels nivells de PATIMENT de tots els éssers vius que compartim el planeta Terra.

I, des d’aquest patiment, ens desequilibrem i emmalaltim.

I, des d’aquest patiment que no sabem gestionar, ens convertim en amplificadors de destructivitat i continuem provocant-ne més i més, fins a arribar a punts intolerables. Perquè, el que sentim i el com ho vivim, és el que ens mou a prendre determinades decisions i a obrar en conseqüència...'




Si vols aprofundir en elsd sabers de Mercè Conangla i en la Fundació Ecologia Emocional, basta fer un clic a aquest enllaç (+)

I també pots entrar al web del Simposi, amb un clic aquí (+)




No ens trobem a la fi del món.

Ens trobem a la fi d’un món. Un món està acabant, però en podem construir encara un de millor. Aquest ha de ser el missatge d’esperança que traslladem a les noves generacions.

Un nou món i millor no només és possible… 

ÉS NECESSARI



7è. Simposi d'Interioritat Compromesa:  

'Què ens està dient la Terra'

Casa d'espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona

Dissabte 5 d'abril, de 10 a 20.30h


🙏






7è. Simposi d'Interioritat Compromesa. Exposició de Mireia Cifuentes


La proposta artística i plàstica d'aquest 7è. Simposi d'Interioritat Compromesa ens arribarà de la mà de Mireia Cifuentes. 



Mireia Cifuentes neix a la Seu d’Urgell (Lleida) el 1966. Viu part de la seva infància i adolescència a Marbella. Després de viatjar uns anys per Àsia i Europa, estableix el 1992 la seva residència a Barcelona per dedicar-se plenament a la pintura.

Diu al seu blog que 'el pas del temps que percebem de forma lineal i la seva afectació en la matèria és un tema recurrent a la meva obra, un treball que abordo utilitzant diferents suports i materials segons el moment o l'entorn... 

La vida i la mort enteses com un procés que ens porta a prendre més consciència de nosaltres mateixos, més enllà d'allò que experimentem amb els sentits físics, aquest misteri silenciós i inexpressable però latent i evident als ulls de l'ànima és el motor de la meva pintura.

La curiositat d'experimentar amb tècniques i materials diferents em va portar de la figuració al camp de l'abstracció. Actualment visc la fusió de les dues tendències...'.






Camins

Obra de Mireia Cifuentes realitzada sobre fusta amb tinta ferrotànica, sulfat de ferro, taní, pigments, llapis, carbonet, paper de seda i fixador.







7è. Simposi d'Interioritat Compromesa:  

'Què ens està dient la Terra'

Casa d'espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona

Dissabte 5 d'abril, de 10 a 20.30h


🙏







diumenge, 16 de març del 2025

Revista Digital Dana Paramita. 16 de març. Núm. 27