ACOMIADAMENT
Encara avui ens ressona el silenci de la teva presencia ahir,
la sincronicitat ens va portar en el moment just als celebrants,
vam poder acomiadar el cos i acollir en cada cèl·lula del nostre,
vida viscuda al teu costat.
........
Sóc la gota d’aigua
que salta amb
el moviment de l’onada
i retorna a l’oceà.
Quan mori, seré
en aquest oceà que és la Vida.
El camí és l’amor,
la resta són conseqüències.
Algú mor…
Algú mor
I talment és
com unes passes
que s’aturen…
Però… I si es tractés
de la partida
cap un nou
viatge?
Algú mor
i talment és
com una porta
que es tanca de
cop i volta…
Però… i si es
tractés d’un pas
que ens obre a
d’altres paisatges?
Algú mor
I talment és
com un arbre
Que cau...
Però... i si es
tractés d’una llavor
Germinant en
terra nova?
Algú mor
I talment és
com un silenci
Que udola...
Però... i si
ens ajudés a entendre
La fràgil
musica de la vida?
Benoit Marchon