Des de la Sanbô Zen de Girona, el company Àlex Estebanell ens remet una nova publicació del blog CALMM.
A la publicació anterior vam veure una idea especialment interessant de la recerca sobre la vida ocupada: estar permanentment ocupat i disposar de poc temps lliure pot funcionar, en determinats entorns, com un símbol d’estatus.
La investigació, titulada Consum ostentós de temps: quan estar ocupat i la manca de temps lliure es converteixen en un símbol d’estatus, ajuda a entendre una cosa que potser tots hem observat alguna vegada.
No sempre expliquem que estem ocupats només per descriure com ens sentim. De vegades, sense ser-ne del tot conscients, també estem comunicant alguna cosa sobre el nostre valor, la nostra importància o el grau en què els altres necessiten el nostre temps.
En aquesta publicació vull aprofundir una mica més en aquesta idea i recuperar algunes reflexions de Silvia Bellezza, professora de Columbia Business School i una de les autores de la investigació.
Perquè reconèixer que estem ocupats és una cosa. Entendre per què necessitem estar-ho —o per què necessitem que els altres ho vegin— ens porta una mica més a prop de l’arrel del problema.
