Sanbô Zen de Girona: El conte de l’home ric i el temple sense sostre (CALMM)

'El-Hadji Malik Sy. Mestre i Chef de Village. Un mestre com Keita Kondé, de Iwol, al país Bèdik. La seva mirada, serena i profunda, guarda la memòria viva d’un poble que ha après a escoltar el temps, la terra i el silenci...'

Un nou i ben interessant article d'Àlex Estebanell, company de la Sanbô Zen Girona, que ens convida a acompanyar-lo a un viatge del qual no en destaparem el destí perquè el pugueu llegir amb llibertat i seguint el fil d'Ariadna que ens escriu l'amic Àlex.

'Fa aproximadament uns deu anys, vaig fer un viatge al triangle on conflueixen Mali, Senegal i Guinea Conakry. L’objectiu era visitar a una de les tribus Bèdik, a l’anomenat país Bassari. 

Viuen dalt de les Muntanyes de les Abelles i anàvem a passar uns dies amb ells per gaudir del temps, de l’espai i de la desconnexió digital. Són una ètnia d’origen mandinga que viu des de fa més de tres-cents anys aïllada dalt de les muntanyes. Un dels seus tres pobles es diu Iwol, que és on anàvem. 

Vaig fer aquest viatge amb dues persones molt estimades. La meva filla Adriana que tindria al voltant de catorze anys i el meu mestre en el sufisme en Txerno Yahya Kane. També ens feia de guia en Ngor Diouf, al que coneixia des de feia molt de temps i amb qui havia viscut aventures increïbles. 

En Txerno Yahya és d’ètnia Fula, el Ngor d’ètnia Serer i l’Adriana i jo d’ètnia estrangera; és a dir Toubab i que vol dir simplement blancs. Pujar fins al poble d’Iwol no és cosa fàcil. 

Una vegada fets els tràmits per ser convidats i quedar amb els portadors que ens acompanyarien en l’ascens, ens vàrem instal·lar a Kedougou. És la població més gran que hi ha relativament a prop i té mercat. 

Després, anàrem a comprar els dos regals que els hi portaríem. El primer, eren espelmes perquè els nens i nenes poguessin fer els deures una vegada la foscor envaïa el poble. L’altre, dos bidons de vi de palma de 25 litres cada un.

L’endemà, després de rodar unes quantes hores per les complicades pistes de grava, vàrem acampar a sota les muntanyes. No teníem autorització per iniciar l’ascens fins a les 6 de la tarda. L’hora en la qual el sol salvatge afluixava les urpes i deixava respirar una mica als éssers que habitàvem la zona... 

Si voleu llegir més, basta fer un clic aquí (+).

🙏

Sanbô Zen de Girona: Què passa quan morim? (CALMM)

'Cada persona és una manifestació única del tot, ja que cada branca és una extensió particular de l'arbre...'

Allan Watts

Àlex Estebanell, company de la Sanbô Zen Girona ens proposa unes reflexions a l'entorn de la mort. Un viatge entre el no-res, la immensitat i allò que no té nom... Diu Àlex 'Quan el meu pare va morir, fa un parell d’anys, em vaig sorprendre pensant: «On has anat, pare?».'

Havia estat un home profundament ateu. Sempre deia que morir devia ser com si algú apagués un interruptor: de sobte, el buit, la foscor, el no-res. Tot s’acabava en aquell instant.

Després de la seva mort, vaig recordar moltes vegades aquestes paraules. I també el final d’una pel·lícula que sempre m’ha captivat i que he vist, sol, amb amics i amb la família, en diferents moments de la meva vida: El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà, protagonitzada per l’incommensurable Omar Sharif.

 Al final de la pel·lícula, durant el viatge iniciàtic que emprèn amb el jove que ha acollit com un fill, el senyor Ibrahim jeu al llit de mort i li diu que se sent feliç perquè aviat es reunirà amb la immensitat. 

Entre el no-res del meu pare i la immensitat del senyor Ibrahim s’obre una de les preguntes més antigues i insondables de l’ésser humà:

Què passa quan morim?

Siguin quines siguin les nostres creences —aquests relats amb què la ment intenta donar sentit al misteri—, quan arriba el moment de la desfeta material ens costa comprendre que una cosa tan extraordinària com el món de pensaments, records i sentiments que portem dins pugui desaparèixer completament...

Vols llegir més? Clica aquí (+)

'Sempre és ara'

Allan Watts

Zen, sangha i silenci

🙏

Sanbô Zen de Girona: Per què estar ocupat és el símbol d'estatus actual

 

'El consum de temps lliure està cada vegada més assetjat i es caracteritza per una acceleració del ritme amb què es gaudeix de l’oci.' 

Silvia Bellezza

Des de la Sanbô Zen de Girona, el company Àlex Estebanell ens remet una nova publicació del blog CALMM. 

A la publicació anterior vam veure una idea especialment interessant de la recerca sobre la vida ocupada: estar permanentment ocupat i disposar de poc temps lliure pot funcionar, en determinats entorns, com un símbol d’estatus.

La investigació, titulada Consum ostentós de temps: quan estar ocupat i la manca de temps lliure es converteixen en un símbol d’estatus, ajuda a entendre una cosa que potser tots hem observat alguna vegada. 

No sempre expliquem que estem ocupats només per descriure com ens sentim. De vegades, sense ser-ne del tot conscients, també estem comunicant alguna cosa sobre el nostre valor, la nostra importància o el grau en què els altres necessiten el nostre temps.

En aquesta publicació vull aprofundir una mica més en aquesta idea i recuperar algunes reflexions de Silvia Bellezza, professora de Columbia Business School i una de les autores de la investigació.

Perquè reconèixer que estem ocupats és una cosa. Entendre per què necessitem estar-ho —o per què necessitem que els altres ho vegin— ens porta una mica més a prop de l’arrel del problema.

Continua Llegint (+)

'No hem de triar necessàriament entre treballar molt i viure bé. Tampoc entre productivitat i descans.' 

Silvia Bellezza

Silenci, zazen i gassho profund!

🙏

Sanbô Zen Girona. La guia avançada per a ser feliç psicològicament (2)

'La gent creu que la seva felicitat depèn del que passa, és a dir, de la forma. No s’adonen que el que passa és el més inestable de l’univers. Canvia constantment.' 

Eckhart Tolle

Des de la Sanbô Zen de Girona, el company Àlex Estebanell ens remet la segona publicació de la sèrie de 3 parts que ha enllestit sobre la felicitat en el blog CALMM. 

A la primera publicació va tractar els factors externs de la felicitat. Però -com diu- 'fins i tot aquests factors només són externs fins a cert punt. El que realment importa passa a l’interior...'

Aquesta publicació aprofundeix en com ser feliç psicològicament: la felicitat mental. 

Al cap i a la fi, tenim molt més control sobre nosaltres mateixos que sobre qualsevol element del món exterior.

  

Avís: aquesta serà una publicació terrible…

Només bromejava (espero). Potser acabo de reduir dràsticament les teves expectatives sobre el que estàs a punt de llegir. Amb això, entrem en matèria: com mantenir les expectatives sota control...

Continua Llegint (+)

'L’essència de la filosofia… la felicitat ha de dependre el mínim possible de les coses externes.' 

Epictet

Felicitat, zazen i gassho profund!

🙏

Sanbô Zen Girona. 10 característiques profundes de viure la vida com a indagació

'L’aprenentatge es reforça quan el puc articular amb mi mateix i obrir-lo també a les aportacions i comentaris dels altres.'

Àlex Estebanell

Amb aquesta publicació, el company de la Sangha de Girona, Àlex Estebanell, ens proposa introduir-nos en el concepte de 'investigació viva' o 'viure la vida com a investigació'.

«En parlar de  viure la vida com a indagació em refereixo a una sèrie de creences, estratègies i maneres de comportar-me que m'animen a tractar les petites coses com a fixes, acabades i clares. 

Més aviat, tinc la imatge de viure contínuament en procés, ajustant-me, veient què emergeix, qüestionant les coses... Viure la vida com a indagació, com una forma d'investigació-acció en primera persona, és profundament polític i personal. 

És polític en la forma com ofereix una manera de fonamentar i connectar la investigació amb una agenda de canvi global. 

És personal en el sentit que -fonamentalment- es tracta d'aprendre a ser perpètuament curiós i a mantenir-se atent a les opcions i possibilitats que implica portar una vida ètica i enriquidora.»

El Tast

Si aquest tast, del regust que t'hagi semblat, et convida a indagar més enllà d'aquests mots d'introducció, pots fer un clic en aquest enllaç i endinsar-te dins el blog CALMM que, bellament i bona, ens ofereix l'amic Àlex Estebanell. (+)

Silenci, indagació i gassho profund!

🙏