'Jo estic bé, no tinguis por de res’
Enric Benito és ‘Una vida de coratge i compassió’, títol que dóna forma al seu llibre biogràfic escrit per la periodista i companya de la Sangha de Mallorca, Assumpció Cortès (Palma, 1956). El van presentar conjuntament el proppassat 7 de juny, a la Fundació Sa Nostra.
‘La vida de l'Enric és plena de casualitats que el van portar a una fita molt concreta’, escriu entre les pàgines la periodista, escriptora i amiga del doctor. Una va ser una depressió que el va mantenir sis mesos allunyat de l'oncologia, especialització de Benito fins que li van interessar les cures pal·liatives a finals dels anys noranta.
La mort de la seva mare, el 1993, també el va deixar molt tocat com recorda amb exactitud i subtilesa amorosa les paraules que li va dir abans de marxar: 'Jo estic bé, no tinguis por de res'. Al doctor, aquell moment, el va impactar.
La felicitat, l’amor, la malaltia...
De fet, Enric Benito ens parla en aquest llibre amb una gran claredat i entusiasme, de molts dels temes que no deixen ningú indiferent: la felicitat, l’amor, la malaltia, la vellesa, la mort, la compassió, l’empatia... I ho fa a través del repàs de la seva infància, de la seva joventut i de la seva maduresa.
Aquesta biografia és plena d’històries entranyables i d’anècdotes divertides, així com de records de sofriment, de lluita i de capacitat d’aixecar-se. Tracta de tota una vida marcada per la recerca —tant des del punt de vista científic com des de la posterior descoberta espiritual— que el porta a dedicar-se en cos i ànima a l’acompanyament dels malalts en el procés de morir.
Actualment, Enric Benito destina gran part del seu temps de jubilat a divulgar la possibilitat d’afrontar el procés de morir d’una manera més serena i natural. Dedica també els seus esforços a la formació dels professionals sanitaris per tal que sàpiguen acompanyar el malalt des de la dimensió espiritual i afavorir que aquest, en uns moments de tanta fragilitat i vulnerabilitat, pugui connectar amb la seva pròpia profunditat i abandonar aquest món, tot deixant una empremta d’acceptació, pau i goig, que propiciï la transformació de les persones que l’envolten i de la societat en general.
Especialització: el control del dolor
‘Les cures pal·liatives controlen el dolor i sabem amb certesa que poden arribar a solucionar molts casos. El 90% del dolor pot desaparèixer’, assegura el doctor Benito, que a més és membre d'honor de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives. Ell mateix va portar al Parlament balear, el 2015, una llei per desenvolupar aquesta especialització a les Balears. 
Però, com diu, 'la llei és una foto que es fan els polítics. És un paper mullat si no hi ha pressupost darrere', perquè la proposta no va tenir cap desenvolupament posteriorment.
No obstant això, les Illes Balears són una de les poques comunitats que tenen reforçades les cures pal·liatives. I la Universitat de les Illes Balears és una de les poques universitats que inclou aquesta assignatura, encara que quedi camí per esdevenir especialització i que sigui reconeguda pel sistema de salut.
Assumpció Cortès (Palma, 1956)
Estudià Ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i feu col·laboracions esporàdiques en diferents mitjans de comunicació locals. És cofundadora de la Fundació Vicenç Ferrer i n’ha estat delegada a les Illes Balears durant deu anys.
El contacte amb l’Índia, l’any 1983, suposà un gir en la seva filosofia de vida. D’una banda, pel fet de conèixer la realitat d’aquesta altra part del món sotmesa a una pobresa extrema i, de l’altra, pel contacte amb una espiritualitat que la va con- duir cap a una recerca i, posteriorment, una pràctica de la meditació Zen que impregna, de cada vegada amb més força, tota la seva vida.
Marxar en silenci i meditant
L’any 2001 va coneixer Enric Benito i entrà en contacte amb el món dels malalts pal·liatius, una realitat que desconeixia completament fins aleshores. És autora del llibre Gratitud, editat per Dana Paramita, un relat sobre la malaltia i la mort de càncer del seu company, Macià Bibiloni, des d’una mirada que posa l’accent en la possibilitat de viure aquesta experiència com una oportunitat de creixement.
El pas d'Assumpció per les cures pal·liatives va començar amb el primer col·lectiu de voluntaris que es va crear a les Illes i que avui és l'actual Associació DIME.
Va acompanyar el seu marit al final de la seva vida, la seva mare i una germana. ‘Quan el meu marit moria, els meus fills i un amic ens vam ficar a l'habitació i la seva fi ho vam fer en silenci i meditant. Va ser una experiència molt delicada i especial’, recorda.
T'interessa el llibre?
