'La nostra llibertat construeix el nostre destí'
Joan Mascaró
'Breu relat d’un llarg viatge'
per Anna Jarque
23 de març de 2024, és dissabte i som a l’acollidora Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, llar coneguda i estimada per tots nosaltres. I amb agraïment ens rendim al seu suport incondicional i tan necessari a nivell professional i personal.
A les 8 ja hi som per posar cadires en semicercle, encendre l’encens, encendre l’espelma, els tècnics preparen la logística audiovisual…, i tants etcèteres que coneixeu.
Cares conegudes, i abraçades sentides.
(Nota: al final de la narració de cada ponent, hi trobareu CP+una frase, això és, Collita Pròpia, és a dir, un comentari que afegeixo amb la meva subjectivitat!
A les 10 en punt comencem el silenci que enguany dedico a nombrar la presència del fet que, malgrat els nostres silencis i la interioritat compromesa,
segueixen les realitats dures a nivell familiar, les morts i el naixements , i tantes guerres històriques, presents i totes absurdes que no alliçonen a qui ho han de fer ni els polítics semblen voler tocar de peus a terra; i malgrat les realitats dures a nivell familiar, les morts i el naixements , i tantes guerres històriques, presents i totes absurdes que no alliçonen a qui ho han de fer ni els polítics semblen voler tocar de peus a terra,
segueixen els nostres silencis i la interioritat compromesa
per a fer una mica un món millor. I una mica millor ja ara: mirant les persones que seuen al nostre costat, fent-nos i fent-les presents agafant-nos la mà i sentint el tacte, i regalar-nos el nostre somriure sincer per a desitjar-nos un bon viatge al llarg de tota la jornada que tindrem per davant.
Vila Montoliu 'Meditar dóna vida'
Està clar que ens meravella observar la seva joventut -ens explica que té 26 anys- perquè ens dóna l’esperança de continuïtat -...observant la mitjana d’edat de les nostres trobades!
Ens parla i ens posa en context sobre la seva experiència de consciència en l’àmbit familiar: la depressió de la mare, la malaltia d’una amiga, la consciència espiritual, la meditació guiada que va fer de petita a la seva classe... Diu que evita la meditació perfecta, insisteix en que tinguem ulls amables cap a nosaltres, el seu llibre va néixer d’aquesta escolta.
És conscient de sentir-se excusa perquè cada diumenge matí les persones es posin a meditar, de vegades la família sencera, que és quan “penja” a internet les meditacions guiades.
El seu segon llibre “ets llum” parla d’estimar els nostres quatre cossos: el físic, el mental, l’emocional i l’espiritual. I per a concloure, ens va fer una meditació guiada. Na Vilma fou oxigen per iniciar aquest viatge.
CP: ...i tu, ja medites?! ...!
https://www.vilmamontoliu.com/
Berta Meneses 'Más allá del ego'
Està clar que si us passo les notes de la mestra Berta, ocupo deu vegades la revista! Així doncs, aquí van quatre apunts en format de frases soltes, que deixarem que bressolin l’aire que seguim respirant:
“El camino para despertar a una nueva consciencia, nos conjura a un nuevo cambio”; “En el s.XXI hay que cooperar, no competir”; “El ser humano es ilimitado en creatividad, emoción e intuición. Hay que desarrollar nuestras potencialidades, que son ilimitadas”.“Se ha perdido vitalidad y espontaneidad. Hay un vacío abrumador que nuestra Sociedad muestra”; “Física y neurología se han de acercar a los saberes ancestrales”; “Sólo quien trasciende al yo racional puede experimentar el yo mismo”; “confundimos el ego con el ser”.
“La función de la meditación: clarificar la naturaleza de nuestro ser, despertarlo”; ”Toda realidad tiene las dos dimensiones: la visible y la no-visible”; “Maestro Eckhart: Dios está más cercano a mí, que yo mismo”; “una actitud básica para aprender: diferenciar el dolor del sufrimiento”;
i ens va parlar de les quatre nobles veritats de Buda: “...un camino es la confianza en el ser que somos, que se muestra en la participación que nos damos en el vivir”; “Otro aprender: el ser feliz, percepción libre de la realidad, el júbilo. ¿Cómo? Aprender a abrir el tercer ojo (...), la percepción del alma de las cosas”.
I la Berta va deixar un silenci, un buit indescriptible -que ja coneixeu-, les seves paraules van impregnar l’espai de buidor plena:CP:...serem capaços d’omplir-los nosaltres de Veritat???
https://casaespiritualitat.barcelona/associacio-dana-paramita/
https://www.fragmenta.cat/autor/berta-meneses/
Cori Mercadé i Montserrat Morral 'Pictofonies, l'alquimia és la tecnologia de l'esperit'
La Cori ens va portar a través del paisatge de la pintura amb diverses obres que va analitzar a nivell colorístic i ple de símbols, mentre la Montserrat Morral feia espais musicals amb el piano, relacionats amb els colors dels que ens va parlar la Cori.
Fou una descoberta experiencial d’una riquesa de matisos a mida que anàvem observant tot els que ens proposava. Vam començar pel color negre, energia primigènia. Vam continuar pel vermell, la transformació. I vam culminar amb el blanc, la llum de la Unitat. Musicalment na Montserrat ens va dir des de Pau Casals fins a Arvö Part.
Tot va esdevenir un equilibri constant entre el coneixement i l’emoció. Veure la mirada dels assistents era veure la mirada dels infants encuriosits que, meravellosament, encara tenim amb nosaltres.
CP:...no posis temps per mirar una obra d’art, o sí: obliga’t de ser-hi un mínim de set minuts davant d’ella!
https://www.corimercade.net/index.htm
https://www.linkedin.com/in/montserrat-morral-monteis
Inés Castel-Branco, editorial Akiara
Vam conèixer l’ànima d’aquesta editorial. L’aparent fragilitat degut a l’autèntica dolçor que transmet la Inés, és contundent en el compromís de temes que tracten tots els llibres que han publicat.
Un compromís de vida que abarca el ventall de l’experiència espiritualitat a través de la mateixa vida. Llibres, com diu la Inés, que no perquè estiguin il·lustrats i amb poques paraules, només es dirigeixen al lector infantil. Són llibres que hem d’anotar com essencials per sumar-se als clàssics i imprescindibles que amorosament guardem en aquelles lleixes especials que ens alimenten dia rere dia.
CP:....poses edat de lectura als llibres essencials o només a la seva forma?, el seu contingut és intergeneracional!
https://akiarabooks.com/editorial/
Justicia i Pau: 'Art Descalç per la Terra'
Roser Bosch -de Justícia i Pau- i Goretti Pomé, participants d’aquest projecte, ens van apropar a aquesta proposta valent que ha reunit més d’una trentena d’artistes de manera altruista, al voltant de la sensibilització espiritual que ens aporta l’Art i la Natura.
A part del treball intern del grup, es visibilitza en una mostra d’art itinerant on els artistes expliquen als assistents la seva obra. Fins ara la mostra ha estat a diversos espais de Barcelona, a Manresa, i l’abril a Girona.CP:...quantes vegades un artista et pot explicar la seva versió de la seva obra?!
https://www.youtube.com/watch?v=8ZNtuXqj4Es
https://justiciaipau.org/actes/1a-mostra-dart-descalc-per-la-terra-a-manresa/
Xavier Guix 'La mala bondat'
Com vaig dir a la seva presentació, la sala on érem, de cop i volta, feia olor de forn, de pa recent fet..., i és que en Xavier acaba de publicar “El problema de ser demasiado bueno”, el seu darrer llibre (que en aquest moment és el n.1 de vendes on line). Aquí van alguns apunts de la seva xerrada:
“Per tot m’he d’esforçar, ser complaent i m’he de portar bé. Em construeixo a partir de l’exterior”; “Allò conscient i allò inconscient tenen una relació d’equilibri”; “La gran por del nen bo: la vergonya, la culpa, el rebuig”.“Hem de desvetllar la nostra brúixola interior”; “Hem d’escolar el sentit del deure amb nosaltres mateixos”; Aquesta intuïció ha de ser escoltada: l’alineació entre allò que jo vull i això que m’arriba”.
“No siguis bo, fes el bé, però no posis la bondat per davant”
CP:...tenim bons deures a fer!
https://xavierguix.com/ca/
Mònica Tarrés 'TRE'
Ens va recordar que ens traspassa a nivell físic: les vivències ens travessen el cos i s’hi queden impregnades. Aquesta teràpia a través de la temolor la va inciar i crear em David Berceli, que parla de “Liberación del trauma” (ed.Cuatro vientos, Chile 2012).
El cos sempre té la informació per sortir de la situació de tensió que ha passat. El cos sap alliberar els traumes, l’ego no en sap. La tremolor és un recurs natural d’autoregulació i d’autoempoderament. És un mètode únic que utilitza una resposta natural, d’auto aplicació i que es pot fer amb grans grups; pot creuar barreres culturals i idiomàtiques. TRE és una eina de consciència.
CP:...les eines meditatives han d’esdevenir còmplices de les eines corporals!, ...com el moviment conscient o dansa!!
https://www.monicatarres.com/
Begoña Alberdi 'La resiliència a través del cant'
Experiència i expertesa, en la resiliència i en el cant, és el regal d'Alberdi. La gran soprano comparteix amb nosaltres els embats de la vida (mort prematura dels pares, mala adopció plena de tempestes, el refugi de l'òpera des de ben petita...).
Insultant naturalitat -en tant que t'envaeix sense avisar-te-, i fins i tot humor en majúscules. Et commou i et puja al Dragon Khan de la vida, entre somriures, rialles i llàgrimes que costa de dissimular.
Na Begoña ens condueix pel sacseig de vida i d'art, i hi afegeix pell, professió i proximitat; coctel de vida que, observant els assistents (a tothom sense excepció) ens mou emocionalment, amb el cor i amb el cap, mostrant un registre extens de coneixements i de vivències... Uff. Uff.
Bocabadats i amb el cor amb una anacrusa temporal. I... som-hi. Ens fa tancar els ulls. I acompanyada al piano amb la Montserrat Morral, Alberdi ens inscrusta als sentits el vellut de l'esgarrifança en cantar com només ella canta. Calfreds metàforics. Calfreds de realitats...
Set notes musicals, set xacres. Aquell 23 de març 2024 fa cinc anys que es casava amb l'Albert, 23 de març 2019, que massa poc després se li va morir als braços. ...encara està al camí de saber conviure amb EL cop que li ha portat la vida. Riu i riu més, sobretot de si mateixa.
Els assistents estem en un estat de boja fragilitat encomanada. I plens, molts plens d'Art, de veu, d'emoció, de ressonància, de sinceritat, de vida. Les llàgrimes del riure ens dissimulen les llàgrimes del plor. Un sacseig -us deia abans-: un batec. El batec de saber-nos vius gràcies, també ara, a la veu de Begoña Alberdi.
CP:...no diguis que ho has viscut tot a la vida, si encara no has sentit “O mio babbino caro” de Puccini, en directe amb Begoña Alberdi.
https://www.alberdi.cat/
https://www.ccma.cat/3cat/la-diva-i-la-vida-begona-alberdi/video/6215041/
Llunes del simposi
Aquest simposi ha estat precedit per les “Llunes del simposi” amb diverses xerrades i presentacions. Encara n’hi ha tres que podeu agendar aquest mes d’abril a les 19.00 h:
- dc. 3 abril –Maria Garganté, llibre “Santificaràs les festes” de Fragmenta editorial, amb Anna Jarque.
- dc. 10 abril -Maria Eugenia Manrique, llibre “Mano de mujer” editorial Kairós amb l’acompanyament d’Agustí Pániker.
- dc. 17 abril -David Fernández, llibre ”No robaràs” Fragmenta editorial, amb A.Jarque.
L’entrada és lliure i sense inscripció, aforament limitat. Tot a Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri-Barcelona
Informació
http://www.paisconscient.cat/
infopaisconscient@gmail.com
...aahh, anoteu: dijous 2 de maig, conversa-debat sobre la IA, amb Jordi Pigem i Marco Schorlemmer, aviat us passem els detalls!!
I mentre no tenim publicats els videos del simposi d'enguany, podem anar mirants els anteriors al nostre canal de youtube:
https://www.youtube.com/@paisconscient9609/playlists
Gràcies per acompanyar-nos.Gràcies Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri i Fundació Valors Humans per ser-hi.
Gràcies profundes Gaspar Caballero, per tota la teva tasca plena de llavors. I com tu mateix sempre ens recordes: 'Salut, silenci i gassho profund!'
Anna Jarque
'Un pont d'amor ens mena del temps a l'Eternitat'
Joan Mascaró
🙏
Javier Melloni Ribas va néixer a Barcelona el 1962, és fill de pare italià i mare espanyola. Entrà a la Companyia de Jesús als 18 anys. 
