'La roba al sol, els mobles sense funda,
les portes sense pany, la casa encesa,
perquè m’ho vegeu tot. I les paraules
sempre amb un ull obert, com a genetes
enfilant verticals, com un mercuri.
Ai, tanta veritat, quina impudícia!
Miquel Àngel Riera
Gràcies a la mestra Berta Meneses per la seva saviesa, la seva paciència, el seu amor a l'hora de conduir-nos per les ziga-zagues de la vida, amb un exemple d'eqüanimitat, de fe i determinació dignes d'elogi.
La fotografia de la mestra Berta Meneses la vam fer divendres passat, en el decurs de la conferència 'ELS FONAMENTS DEL ZEN, que va impartir a l'Espai Buit de Palma.
Gràcies a Manacor, al monestir de les Benedictines, a les germanes de la casa de la Santa Família, a la ciutat del llevant mallorquí, que ens va rebre amb tanta generositat que hom no se sent mai estrany. Més aviat, el sentiment que ens acompanya és de ser a casa, de fer peu a un lloc que ens és íntim i sagrat, bell i acollidor, de naturalesa oberta a la plenitud...
Uns mots de gratitud al company i coordinador de les jornades, Sebastià Matamales, que sempre, sempre, amb la senzillesa i humilitat que el caracteritzen, ens ofereix una riquesa que no té preu.
Un ordre immaculat, una neteja del zendo i de les zones de dokusan i de menjar que conviden a compartir assegudes, confidències i uns trossets boníssims d'ensaïmades de cabell d'àngel...
Ment zen, ment de principiant
Gratitud infinita a la Sangha mallorquina que no es vol perdre cap ocasió d'asseure's i d'abraçar el silenci, d'escoltar el riu de coneixements que desplega la mestra en els teishos i d'obrir els ulls a la meravellosa realitat ordinària que ens regala la vida.
La Sangha esdevé llibre obert per a tots els seus membres, nous i veterans... 'Ment zen, ment de principiant' res no ens aidarà tant en el camí de l'abismament cap el samadhi, cap al despertar, com la humilitat, la senzillesa, la innocència...
Les quatre nobles veritats
Atenent que la convocatòria a Manacor era per promoure la iniciació al zen, la mestra, entre d'altres qüestions, va posar èmfasi en la importància de mantenir presents les quatre nobles veritats, les normes fonamentals del budisme que va deixar Siddharta Gautama.
Després de la seva il·luminació, el Buda històric va anar al nord de l'Índia, a trobar els seus antics mestres, els cinc ascetes, que ara serien els seus primers deixebles. El primer ensenyament que els va dispensar després d'abandonar el Samsara van ser aquestes quatre nobles veritats.
Dukkha o tota l'existència és sofriment.
Samudaya: la causa del sofriment és el desig.
Nirodha: es pot posar fi al sofriment eliminant el desig. Aquest cessament del patiment es coneix com a Nirvana.
Magga o la il·luminació, per fer-ho, va dir la mestra, cal seguir el noble camí dels vuit passos.
El noble camí dels vuit passos
Coneixement recte de les quatre nobles veritats.
Actitud recta: allunyar-se d'odis, d'enveges.
Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. No replicar les coses.
Acció recta: bona conducta moral.
Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal.
Esforç recte: fomentar tendències bones.
Pensament recte: no cedir als desigs. És a dir tenir voluntat pròpia.
Concentració recta: meditació
Tot i passar com un buf de ventajol, com aquells que mar endins remenen la nostra embarcació, aquests dies de Zazen a Manacor han quedat enregistrats dins les fondes memòries de les nostres consciències. Els embats de les ones, dels pensaments, dels sentiments i emocions, que van i venen, ens han ensenyat a mantenir el rumb ferm, constant i pacient, respectuós i pacífic. Sempre amorós.
GALERIA D'IMATGES
Amb un clic aquí, podràs veure les fotos que vam fer a la Casa de la Santa Família (+)
LES IMATGES DE THOMAS MERTON
La mestra també es va referir a una interesantíssima conferència sobre les imatges enregistrades pel monjo de la Trapa i teòleg Thomas Merton, que va impartir el company Fernando Beltrán Llavador a la Casa d'Espiritualitat de Barcelona. Contemplant el paradís.
Si voleu fer un tast sobre aquesta mateixa temàtica, basta fer un clic aquí (+)...
Illa Flaubert
Amb aquest títol, Illa Flaubert, l'escriptor manacorí Miquel Àngel Riera, es refermava com un dels millors escriptors en llengua catalana de tots els temps.
D'ell n'hem agafat un fragment per concloure aquesta entrada que romandrà hereva d'uns dies màgics, viscuts a una terra plana, envoltada d'arbres de fruita, de galls i gallines, de cans, de vida plena, de naturalesa essencial:
'Adesiara se sorprenia meditant, a contracor, sobre la misteriosa condició de l'home, animal de conducta tan imprevisible, tan plural, tot sovint tan incoherent.
Analitzant la seva pròpia, no aconseguia entendre que un home com ell, després d'abandonar-ho tot en un intent desesperat per eludir la mort, hagués acabat per cometre la major de les subversions, obeïdor a un no sabia què, primer rescatant de les aigües aquell cos sense vida per després acabar convertint l'illa en una mena de tabernacle amb ell dedins.
I a partir d'aquella reacció, que veia més pròpia en tant que no l'entenia, es demanava si, ben en el fons, d'aquell constant torcebraç amb la mort, no se n'hauria derivat en ell el costum indefugible de conviure amb ella movent-se pel llindar on cristal·litza l'enamorament...'
'Era ja grandia quan un silenci sobtat el va despertar'
Illa Flaubert. Miquel Àngel Riera
Salut, silenci i gassho profund i agraït
🙏
