|
|
|
|
|
|
|
|
‘Com el cuc de seda, hem de teixir la nostra seda i el cuc que hi ha en nosaltres ha de morir per esdevenir una papallona...’
Joan Mascaró i Fornés
Et proposem un retir per descobrir el Qigong o per aprofundir-hi, si ja el coneixes, amb un conjunt de pràctiques de reconegut prestigi i amb la direcció i assessorament del mestre José María Sarto.
![]() |
Programa del retir |
Al llarg d’aquests dies farem un recorregut per les pràctiques del Wu-dang Qigong, que inclouen posicions estàtiques, exercicis en moviment i meditació.
Aquest programa és a l'abast de tot tipus de persones, amb coneixements previs o sense, i seran guiades per mestres amb àmplia experiència professional.
Estabilitat emocional, benestar corporal, calma mental, harmonia amb els altres, són alguns dels beneficis, entre mols d’altres, que atorga el Qigong. I, en aquest retir, tots els participants ho podran constatar directament i sense intermediacions.
Casa d'Espiritualitat d'Hostalets de Balenyà |
La proposta i direcció del retir és de José María Sarto Ruiz, professor de Qigong amb més de 30 anys d’experiència.
![]() |
José María Sarto |
Es va formar a l’Associaciò Catalana de Taiji, Choy li Fut i Qigong, on va fer els 6 anys de formació d'instructor avançat i la formaciò de monitor de Taiji.
A l’Institut Internacional de Qigong va fer-hi els 6 anys del Màster en Qigong. Paral·lelament, va rebre formaciò setmanal durant 10 anys amb Hu Yue Xian, filla del Gran Mestre Hu Yao Zhen, amb qui va aprendre el Jing Dong Qigong.
Allà mateix hi va rebre la formaciò completa dels 3 nivells del Zhineng Qigong amb els Mestres Yuan Hong Hai y Zhen Qing Quan, el Yijin jing complert del Mestre Andreas Beskaw, i el Wudang Qigong complert amb Yves Requena, a més de nombrosos seminaris amb mestres de prestigi com Wang Ming Quan, Shen Li Sheng o Martine Depond Gadet.
Ara segueix la seva formaciò amb la Mestra Yulan Dong de qui reb l’ensenyament avançat del Zhineng Qigong, i també reb classes del Mestre Jordi Vilà.
És deixeble de la Mestra Zen Berta Meneses d’ençà 25 anys, amb qui continúa la seva formació.
Tambè ha estat deixeble de Tulku Lama Lobsang i del molt honorable Setè Dzogchen Rimpoché, i s’ha format en Shiatsu a la escola de Shiatsu i Moviment.
Com a professor és responsable de l'Area de Qigong a l’Escola de Medicina Tradicional Chinesa Li ping desde la seva fundació, i de l’ensenyament de Qigong a la Casa d'Espiritualitat Felip Neri.
Ha dirigit nombrosos seminaris, tallers i retirs en els seus 18 anys ensenyant aquest art.
Es un art basat en el cultiu del que a la Xina s'anomena Qi, que vol dir energia vital o alè vital. Aquest Qi s'entèn com a substancia subtil que es manifesta com a fluxe i camp vibratori que la consciència pot reconèixer, en una experiència característica, que permet nodrir-lo, purificar-lo, emmagatzemar-lo i tambè compartir-ho i captar-ho de l'entorn natural.
Per aquestes raons podem parlar d'una educació i d’una millora tant de la propia energia vital com la de les persones incloses en els grups de pràctica.
Podem dir que el primer objectiu del Qigong es la salut, entesa com a vigor físic, equilibri emocional, claredat mental i fortalesa espiritual.
Tambè es un camí espiritual, en si mateix, que en els seus nivells més profunds reb la denominaciò de Nei Dan, cultiu de l'elixir immortal, que se sol traduir com a 'alquímia'.
Està molt present en la tradiciò del Zen, de fet, aquest neix a la Xina, de la mà d'un dels més respectables mestres de Qigong, Bodhidharma.
El seu origen es perd en l'arrel dels temps, el primer testimoni documentat és un pergamí de seda amb figuretes practicant Qigong que es un autèntic manual i va ser descobert a la tomba de Ma Wang Dui l'any 276 a.C.
Desde llavors, tota la seva historia està documentada mitjançant fites en l’emprenta històrica, que permet esbrinar que ha existit una continuitat al llarg de tots aquests segles de tradiciò.
Les escoles, al llarg del temps, marquen tres línies amb els seus estils diferenciats: l’Erudita, o médica, la Marcial i l’Espiritual, i tambè hi trobem les escoles Taoista, Budista i Confucianista.
Val a dir que a Occident han arribat en forma de mixtura que permet un enriquiment d’unes amb les altres.
En els nostres dies i a la nostra societat s’ha popularitzat a partir del reconeixement i la difusiò que en va fer, a la segona meitat del segle XX, el partit comunista xinès, dins la societat d'aquest país per afavorir la salut del poble. I amb la posterior divulgació a Occident, on s'ha mostrat com una eina molt eficaç per a la preservació de la salut i el creixement personal.
🙏
‘Inspirar i expirar és esdevenir’
Joan Mascaró
![]() |
La sensei Maria Dolors Villadelprat, en primer terme |
Els dies 2 i 3 de juny, Maria Dolors Villadelprat va impartir dos cursos de Sumi-e i dos d’Ikebana a Palma, organitzats per la Sanbô Zen Mallorca.
Tot i que la mestra ha realitzat diferents cursos de Sumi-e en l'àmbit de les escoles de la Sanbô Zen a Catalunya i al País Valencià era la primera vegada que ho feia a Mallorca. No així en l’art floral o Ikebana.
Ambdós cursos han estat un èxit de participació i n'he pogut gaudir com alumne, havent estat una experiència altament gratificant.
Cal destacar, en primer lloc, la bona organització per part de les persones que han gestionat i han fet possible aquest encontre, Xunxo Cortés i Margalida Rosselló.
Tanmateix, ha estat el bon mestratge de M. Dolors que ha fet d'aquesta trobada una experiència enriquidora i formadora. D'una manera senzilla però ben planificada ens ha sabut introduir, guiar i engrescar en aquest art mil·lenari.
Només entrar a la sala on havíem de realitzar el curs (zendo de sa Rota a Establiments) ens vam immergir en un ambient de pulcritud, ordre, senzillesa i bellesa. Un lloc que ens acollia perquè ens oblidàssim dels nostres quefers i ens deixàssim portar.
Cada participant tenia preparat el seu lloc amb el nom, un espai prou ample per poder fer la pràctica amb els estris disposats: un pinzell gruixat i un de prim que descansaven en un recolza pinzells japonès, tres recipients de ceràmica, un amb tinta clara, l'altre més forta i un amb aigua, i un platet petit per fer mescles. Uns pocs apunts cadascun dins una funda de plàstic.
‘La pintura sumi-e és un camí del Zen com ho és l'ikebana, el tir amb arc, la poesia, les arts marcials o la cal·ligrafia.
Els camins del Zen sempre estan acompanyats del silenci. Un silenci que convida a la pausa mental, indispensable per a explorar l'essència de cadascú de nosaltres, per fer aflorar la sensibilitat, la serenor i, així, trobar un espai de pau’.
‘L'austeritat és un principi important en el Sumi-e. S'ha d'utilitzar només tinta negra i descobrir les diferents sensacions cromàtiques que es poden transmetre amb diferents tonalitats de tinta més o menys intenses.
‘La pintura Sumi-e, com l'ikebana, té un mètode que vol pràctica’.
‘Cada pinzellada ha de tenir l'energia vital, el ki, amb espontaneïtat i rapidesa’.
... I això és el que treballàrem durant tres hores sense interrupció.
Començàrem, per familiaritzar-nos amb els pinzells, amb una mena d'exercicis de fina psicomotricitat, semblants als que fan els infants previs a l'escriptura. He de dir que els vaig trobar no tan senzills com semblaven i que hi havia una dificultat amagada.
En un principi, vaig pensar que no seria capaç de trobar-hi seguretat i espontaneïtat alhora. Però animats per M. Dolors vaig i vàrem començar a emplenar papers i papers sense por, amb diligència, gaudint de ratllar i d'observar com sorgien diferents textures.
M. Dolors ens deixà que féssim i que cadascú anàs descobrint per ell, només ens guià quan cregué convenient fer-ho. Després vingueren les fulles, fulls i fulls de fulles, cada vegada més lliures, més segures, més creatives. Llavors les flors i les tiges i sense adonar-nos ja estàvem immersos en la composició, una i una altra.
En una mena de samadhi pràctic em vaig sentir absort en el meu ser i en les formes que sorgien, com un samu fet en plena consciència, un buit és forma, forma és buit.
Durant aquest anar fent la ment va estar en l'aquí i ara, en retxes i textures. I acabà el temps, com quan sona la campana enmig de l'asseguda i hom se n'adona que el temps viscut no coincideix amb el temps analògic.
En acabar tots vam poder percebre l'alegria d’haver pogut estar en contacte amb el nostre ésser profund, d'haver treballat allò que és la seva identitat: la creació.
En veure els resultats quedàrem sorpresos com a partir d'una mateixa proposta havíem estat capaços de crear coses diferents, cadascú aportant la seva individualitat.
-0-
Totes les persones participants van sortir encantades i amb ganes de fer noves mostres d’uns arts tan bells com primitius i que afavoreixen la sensibilitat, la serenor, l’amor i pau interior. Coses que s’encomanen també a la vida social i exterior…
Altrament, només hem pogut editar una selecció de les imatges que es van enregistrar durant els 4 tallers. Si clicau a sobre d'elles les podreu veure ampliades.
Gassho profund i agraït
🙏
‘Déu ens necessita per poder estimar-nos’
Joan Mascaró i Fornés